La Vegetació a Catalunya: Tipus, Zones i Adaptacions
La Vegetació a Catalunya
La vegetació: Es poden considerar dos tipus de plantes: les que creixen espontàniament per efecte del relleu i el clima, i les que són conreades. A Catalunya hi ha una gran diversitat de paisatges naturals. És possible contemplar-hi paisatges vegetals propis del nord d'Àfrica amb palmeres com el margalló, paisatges típics dels boscos densos del centre d'Europa o fins i tot vegetació típica dels cims alpins. Aquesta varietat i distribució de la vegetació no és producte de la casualitat, sinó que depèn de les característiques del sòl, del relleu i el clima de cada zona. N'hi ha que necessiten molta aigua i d'altres que són molt resistents a la sequera; n'hi ha que resisteixen bé el fred i d'altres que necessiten temperatures molt càlides.
A Catalunya podem distingir dues grans unitats de vegetació: la mediterrània i la de muntanya.
La Vegetació Mediterrània
És la que predomina a bona part del territori català i comprèn la vegetació de la zona costanera i la de les planes interiors de clima continental.
Àrea de la Costa
Les plantes d'aquest tipus de vegetació no perden la fulla en tot l'any i moltes tenen les fulles petites, endurides i fins i tot envernissades per a suportar el clima de l'estiu.
Al Sud i a l'Interior
Hi ha menys boscos perquè les precipitacions són força escasses i per l'acció humana que ha fet tales sistemàtiques per aprofitar la fusta i augmentar els conreus. Hi trobem arbusts com ara la màquia i a la garriga i brolles d'arbustos i herbes aromàtiques com ara el romaní o la farigola.
La Vegetació de Muntanya
A les zones de muntanya, la temperatura i per tant la vegetació varia amb l'alçada i per això es distingeixen:
Vegetació d'Alta Muntanya
Que ocupa la zona de més altitud del Pirineu i els cims del massís del Montseny i s'adapta a un clima fred i humit.
Vegetació d'Altitud Mitjana
Es troba a les zones que tenen clima fred a l'hivern i pluges a l'estiu, és a dir, al Pirineu, les Guilleries, Collsacabra i el Montseny. Entre 1600 i 800 m abunden les fagedes i les rouredes que són boscos caducifolis els quals perden la fulla durant l'hivern. Hi són presents els boscos de pi roig, que són perennifolis, és a dir, que conserven les fulles durant tot l'any. A les parts més baixes hi ha una vegetació semblant a la mediterrània tot i que el paisatge natural ha estat fortament modificat per les tales o pels incendis forestals.
Vegetació de Ribera
Sempre està present en llocs propers a l'aigua, es troba a la riba dels rius, llacs i estanys. Les vernedes, les pollancredes i les omedes en són els boscos típics.
Pirineu axial: Puigmal, Pedraforca, Mont Perdut, Collarada, Montardo;
Serres del Pre-Pirineu: Serra del Cadí, Boumort, Finestres, Montseny;
Muntanya i volcà de la Serralada Transversal: Collsacabra, Croscat, Santa Margarida;
Serres Serralada Pre-Litoral: Montsec, Serra de Marina, Ports de Beseit, Montserrat, Massís del Garraf, Montseny;
Serralada Litoral: Collserola, Montnegre, Corredor.
Muntanya més alta de Catalunya: Pica d'Estats. Catalunya és predominantment muntanyenca; el sistema mediterrani consta de la serralada litoral i pre-litoral; Montserrat: Serralada pre-litoral; la màxima alçada del Montseny és el Turó de l'Home; la Cerdanya pertany al Pirineu.
Pla d'Olot: Serralada Transversal; Montnegre: Serralada Litoral; Pla de Lleida: Depressió Central; Pirineus: Serra de l'Albera; Cingles del Far: Collsacabra; Serra del Montsec: Pre-Pirineus; Cap del Boumort: Serra del Boumort; Montseny: Turó de l'Home.
Viella: Clima Atlàntic; Olot: Clima Mediterrani d'Alta Muntanya; Vic: Mediterrani Continental; Barcelona: Mediterrani Litoral; Lleida: Continental; Ransol: Alpí; Flix: Mediterrani i Continental.
Barcelona és una població amb clima mediterrani litoral; clima mediterrani continental: Tarragona i Mataró; pluges escasses i irregulars clima: mediterrani continental i litoral; la tramuntana es dona a l'Empordà; moltes pluges a la tardor: Maresme; clima mediterrani litoral: Reus; Figueres és una població amb clima mediterrani interior.