Verdaguer, Guimerà i Oller: Figures Clau del Romanticisme Català
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Nascut a Folgueroles el 1845. Als 20 anys va obtenir dos guardons als Jocs Florals de Barcelona. Cap als 40 anys va patir una forta crisi espiritual i es va dedicar a l'exorcisme. Va morir a Vallvidrera el 1902. Considerat creador de la llengua literària moderna, era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles. Va ser capaç de crear un estil propi que combinava elements populars i cultes. És considerat la gran figura del Romanticisme català. Va crear els dos poemes èpics més importants: L'Atlàntida, que narra la història de l'enfonsament d'un continent llegendari, i Canigó, que explica l'origen mític i llegendari de Catalunya.
Àngel Guimerà (1845-1924)
Nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Els seus personatges són mestissos i pertanyen a dos mons culturals oposats. Es va incorporar al moviment de la Renaixença. Va ser el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les seves obres són de caràcter romàntic per despertar emocions i sentiments. La seva obra participa dels dos models del teatre romàntic: la tragèdia romàntica, escrita en vers, on els conflictes se centren a l'interior d'uns personatges singulars, apassionats i idealitzats que s'enfronten a forces superiors, desembocant en un final tràgic; i el drama romàntic, escrit en prosa, que tracta de fets quotidians i més realistes.
Narcís Oller (1846-1930)
Nascut a Valls el 1846. Va estudiar dret i va exercir com a procurador, però la seva vocació era escriure. Va començar escrivint narracions en castellà, però per influència va escriure en la seva llengua. És el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX. Les seves novel·les s'inscriuen dins el corrent del Realisme. Els escriptors realistes entenen que l'art ha de reproduir fidelment la realitat social de la seva època. Narcís Oller ens descriu l'estil de vida de la burgesia, el progrés tecnològic i industrial, els enfrontaments polítics i sindicals, i la vida dels marginats. La papallona (1882) narra la història d'una noia òrfena de classe baixa. La noia, abandonada i sense recursos, patirà un desequilibri nerviós que li provocarà la mort. L'obra conté elements realistes i també romàntics.