Verdaguer, Guimerà, Oller: Literatura Catalana
Jacint Verdaguer: Poesia Èpica
Jacint Verdaguer, poeta, prosista i articulista, és considerat el creador de la llengua literària moderna. Amb ell, es va consolidar el moviment de la Renaixença, i la llengua i la literatura catalanes es van donar a conèixer internacionalment, sobretot amb les seves dues obres cabdals: L'Atlàntida i Canigó.
- L'Atlàntida: Combina el descobriment d'Amèrica per Colom amb l'enfonsament del mític continent dels atlants.
- Canigó: Considerat el poema èpic nacional de Catalunya i la millor obra de Verdaguer, tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana.
Àngel Guimerà: Teatre i Drama
Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona. El seu pare, comerciant català, i la resta de la família van tornar a Catalunya i es van instal·lar al Vendrell, on l'autor va aprendre el llenguatge català. Com a poeta, va rebre diversos premis, però va guanyar-se el prestigi internacional com a autor teatral, amb obres com Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
Narcís Oller: Narrativa Realista
Narcís Oller se situa entre el Romanticisme i el desig d'adaptar les seves obres als corrents novel·lístics de la segona meitat del segle XIX, el realisme i el naturalisme, que es caracteritzen per la voluntat de reflectir la realitat social i col·lectiva d'una manera objectiva. Obres principals:
- La Papallona
- Escanyapobres: Parla de l'avarícia i la figura de l'avar en un context caracteritzat per l'impacte del capitalisme i la industrialització al camp català.
- La febre d'or: El títol es refereix al període que va del 1880 al 1882, en què algunes famílies van enriquir-se molt gràcies a la borsa. S'hi retrata l'ascens de la menestralia a la burgesia.
- La Bogeria: S'inscriu en la tendència naturalista i expressa la visió fatalista derivada del determinisme científic a través de la història d'un boig: Daniel Serrallonga.
- Pilar Prim: Alternativa a la crisi de la narrativa realista i naturalista. Amb llenguatge i estil renovats, l'autor s'endinsa en la psicologia dels personatges i en fa una descripció brillant.
El Sintagma Verbal: Estructura i Tipus
El sintagma verbal és el conjunt de paraules que s'agrupen al voltant d'un nucli, el verb. Respon a l'estructura SV= V+CV (complements). Exemple: Soparem (V) aviat (CV).
Tipus de Verbs
Segons la relació amb el subjecte
- Personals: Concorden amb el subjecte en persona i nombre. Exemple: El gat dorm.
- Impersonals: No tenen subjecte. Els més importants són el verb haver-hi i els verbs meteorològics. Exemple: Hi ha moltes solucions.
Segons les característiques semàntiques i sintàctiques
- Atributius o copulatius: Tenen un significat buit; uneixen el subjecte i la qualitat que li atribuïm. Exemple: El calaix és buit.
- Predicatius: Tenen un significat semàntic ple.
- Intransitius: No necessiten cap complement per constituir un SV. Exemple: L'atleta corre (ràpidament) - CC de manera.
- Transitius: Necessiten un CD perquè el SV tingui sentit complet. Exemple: Menja't les mongetes (CD).
- De règim preposicional: Necessiten un complement de règim verbal perquè el SV tingui sentit complet. Exemple: Penso en tu (CRV).
Verbs pronominals: Són verbs que es conjuguen sempre amb un pronom feble. Haver-hi i anar-se'n són verbs pronominals.
Homonímia: Tipus i Exemples
Homònims: Són aquells mots que s'escriuen i es pronuncien igual, però tenen un significat diferent. Exemples: lent (instrument òptic) / lent (que no va de pressa).
- Homòfons: Coincideixen només en el so (bella/vella, massa/maça).
- Homògrafs: Coincideixen només en la grafia (sou, "salari" / sou, "verb ser").