La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi d'una Obra Mestra

La Vicaria

Marià Fortuny, 1870

Documentació general

Catalogació

La Vicaria. Marià Fortuny. 1870. Madrid-París. Propietària: Madame Cassin.

Aspectes bàsics

Oli sobre taula.

Anàlisi formal

Composició – construcció

Podem observar una àmplia sala on es disposen els personatges alineats a una alçada semblant que va augmentant d'esquerra a dreta.

Espai – volum

Hi ha sensació d'espai i de profunditat, i queda reforçada pel banc de la dreta així com per la juxtaposició d'elements més a l'esquerra.

Aspectes plàstics i Figures/formes

La llum de l'esquerra ajuda a crear una representació naturalista en la qual l'afany de mimesi es reflecteix en els personatges i també en altres elements que obtenen un volum molt acusat i un realisme molt efectista. Hi ha detallisme i preciosisme en la representació dels objectes.

Colors variats, brillants i contrastats, amb tonalitats més càlides al centre de l'obra, per efectes d'il·luminació. Els colors són aplicats amb una pinzellada lliure, amb tocs que fan vibrar els colors i amb abundància de pasta en alguns punts.

Aconsegueix una visió luxosa i amable, costumista i molt del gust de la burgesia del moment.

Estil

Com a conclusió sobre l'estil es pot afirmar que ens trobem davant d'una típica pintura de casaques, habitual a França en aquests anys (Meissonier) com a oposició als grans quadres romàntics i històrics. Cal fer constar que en aquesta obra podem veure aspectes formals i temàtics que ens recorden a Goya, pintor molt admirat per Fortuny, qui havia contemplat les pintures del primer a Madrid l'any 1866.

Interpretació

Iconografia i Iconologia

Arran del seu matrimoni amb Cecília de Madrazo (filla de l'escultor), Fortuny va haver de visitar en vàries ocasions la vicaria de Madrid i sembla que d'aquí va sorgir la idea d'aquest tableautin, amb alguns afegits com la reixa. Els personatges representats són la major part familiars, amics i models professionals. Alguns autors han volgut veure en aquesta obra la representació d'un matrimoni desigual entre un vell ric i una jove més humil.

Es tracta d'una visió costumista, ambientada al segle XVIII com es pot veure pels vestits goyescos, en una representació una mica tòpica de l'Espanya del moment, molt del gust de la burgesia francesa. L'obra va tenir un gran èxit quan va ser exposada a la galeria Goupil (marxant) de París i ràpidament va ser adquirida per Mme. Cassin per 70.000 francs. El 2 de juny de 1922 la Junta de Museus de Barcelona la va adquirir per 300.000 pessetes.

Encàrrec i recepció

Propietària: Madame Cassin.

Funció o finalitat

No especificada.

Significat o marc històric i cultural

No especificat.