Visions de la Naturalesa Humana: Hume, Freud i Sartre

David Hume: Empirisme, Escepticisme i Naturalesa Humana

David Hume, filòsof empirista, sostenia que el coneixement es basa en l'experiència. Com a escèptic, afirmava que no podem assolir una certesa absoluta.
No podem demostrar que siguem res més que consciència.
- No tenim coneixement que hi hagi res immaterial dins nostre. Tenim consciència de percepcions i operacions mentals, però no de l'ànima que les té. La identitat personal no es basa en l'ànima, sinó en un flux de percepcions unides per la memòria i el costum.
- Les funcions pròpies de l'ànima evolucionen amb el cos, i per tant no hi ha raons per pensar que tinguem una ànima que sobrevisqui al cos.
- La pregunta sobre l'ànima és sense sentit.

L'ésser humà és l'animal més complex.
No és la raó la que mou a actuar, sinó la voluntat, el desig i les passions. La raó no pot canviar els nostres objectius, sinó ajudar a escollir els mitjans adequats.
Actuem per voluntat, som lliures.
Tenim un sentiment moral bàsic que ens porta a apreciar allò que és bo per a nosaltres, però també allò que és bo per als altres (simpatia).

Per a molts pensadors contemporanis, l'existència d'una ànima immaterial deixa de ser un problema important i se centren en la naturalesa humana.
Com és la naturalesa humana segons Freud?
- Som éssers biològics i ens movem per impulsos bàsics, com els animals. La diferència més clara és que som éssers culturals.
- La nostra ment té la raó conscient, però també un inconscient molt més important, que conté records traumàtics i pulsions (impulsos) que condicionen la conducta. L'impuls més important és la libido o pulsió sexual, que és present des de la infantesa.
- Estem determinats per impulsos inconscients. Hi ha poc marge per a la llibertat conscient, perquè la personalitat està formada per:
  1. L'Allò: És inconscient i es regeix pel principi del plaer.
  2. El Jo: És l'única part conscient i es regeix pel principi de la realitat. Intenta fer compatibles els impulsos de l'Allò amb la realitat, utilitzant mecanismes de defensa.
  3. El Superjò: Conté les normes morals i es regeix pel deure. És en gran part inconscient i intenta reprimir els impulsos de l'Allò.
- A més de la pulsió del plaer (Eros), tenim també la pulsió de destrucció (Thanatos). El Jo intenta adequar aquestes pulsions als principis morals del Superjò. Quan ho aconsegueix, parlem de salut mental. En aquest procés, els impulsos es transformen (sublimació) i apareix la cultura, com a resultat de dirigir-los cap a finalitats socialment acceptades.

Els humans ens plantegem quin sentit ha de tenir la nostra existència i com volem ser.
Som racionals, i això ens fa plantejar que hem de donar sentit a la nostra vida. Les nostres emocions i el nostre caràcter són les formes de reaccionar davant del món que nosaltres mateixos escollim.
Som lliures, però no hi ha cap criteri absolut que serveixi per decidir, i això ens provoca el sentiment que la vida és absurda, pessimisme vital i angoixa. Intentem escapar-nos-en buscant responsables per la nostra conducta, però això és mala fe.
Tenim una relació conflictiva amb els altres. D'una banda, ens veiem a nosaltres mateixos a través dels seus ulls, i de l'altra, amb les nostres decisions voldríem imposar un model de conducta als demés.