La vocal neutra i la segona avantguarda
La vocal neutra
Regles generals
La vocal neutra a l'interior d'un substantiu o d'un adjectiu s'escriu amb a o amb e segons com s'escrigui la vocal corresponent en posició tònica en una altra paraula de la mateixa família: peixera, peix.
La vocal neutra final dels substantius s'escriu, en general, amb a si són femenins i amb e si són masculins: tia, oncle.
La vocal neutra final dels adjectius de dues terminacions s'escriu amb e o amb a segons el gènere: vi agre, sopa calenta.
La vocal neutra final de la majoria d'adjectius d'una terminació s'escriu amb e: home amable, dona amable.
Regles verbals
La vocal neutra a l'interior d'una forma verbal s'escriu amb a o amb e segons si la vocal tònica de la tercera persona del singular del present d'indicatiu del mateix verb s'escriu amb a o amb e: cantar, canta, rentar, renta.
La vocal neutra dels verbs jeure/jaure, heure/haure, treure/traure i néixer/nàixer s'escriu sempre amb e.
La vocal neutra de les terminacions verbals s'escriu amb a en posició final i amb e davant un altre so: camina/camines.
La segona avantguarda
Es produí entre el 1924 i el 1939, també anomenada surrealisme: André Breton el 1924 va redactar el primer Manifest del surrealisme.
Josep Vicenç Foix (1893-1987)
Periodista entre el 1922 i el 1936.
Obres
- Gertrudis (1927), KRTU (1932) són dos llibres de prosa escrits sota la influència del futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme en què s'expressa la solitud de l'home contemporani i cerca refugi en el món dels somnis.
- L'any 1947 publica Sol, i de dol, un recull de setanta sonets en què es presenta una reflexió metafísica entre la raó i els sentits i una anàlisi de diversos temes clau de la modernitat.
- El 1949 publicà Les irreals omegues, un llibre molt diferent del classicisme dominant a Sol, i de dol. Són poemes escrits en vers lliure i amb uns títols molt llargs, d'estil barroc, que recreen experiències de diverses etapes de la vida del poeta des del món dels somnis.
- Altres obres són: On he deixat les claus... (1953), Onze Nadals i un Cap d'Any (1960), que recull les felicitacions en vers que Foix enviava als amics per felicitar-los el Nadal, que s'inspiraven en temes de la poesia popular, i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964).