Voluntat de Poder de Nietzsche: Concepte, Força i Superació
La Voluntat de Poder: Concepte i Significat
L’exteriorització de la voluntat de poder és la força, la manifestació d’aquest poder intern. Té una estreta relació amb l’inconscient i l’allò freudians.
Característiques Essencials de la Voluntat de Poder
Les seves característiques principals són:
- És bàsicament creadora.
- És una força còsmica, situada més enllà de nosaltres, que s’oposa al sentiment individual. És una síntesi de forces físiques que es manifesten en moltes direccions, com són la sexualitat o la creació artística.
- És real i material, no pas metafísica i abstracta, ja que s’oposa a la transcendència i sobretot a la idea de Déu que tant han empetitit l’home. És terrenal.
- És irracional, per tant, no pot ser expressada en paraules. És creació sense meta, activitat sense objectiu, i l’home qui arriba a comprendre-la se sent com un nen que juga i balla amb ella.
- És necessària i no lliure, l’últim esforç d’un combat ja lliurat. Voler és experimentar el triomf d’una força que actua malgrat nosaltres, de manera que podem tenir voluntat de no-res, però no podem no tenir voluntat.
- Es dóna en tot ésser viu, però té diferents graus segons el grau d’evolució del subjecte.
- És diferència, de manera que implica certa jerarquització, perquè tot ésser viu és diferent de l’altre. La vida entesa com a voluntat de poder només es pot entendre buscant la individualitat.
- És una força creativa i autosuficient que busca la seva expansió i el propi desig intern. Sent el plaer de dominar, de sotmetre, d’arribar a on es proposa i d’enfrontar-se als altres. L’ànima aristocràtica (aristos=millor) només depèn d’ella mateixa perquè voler la fa lliure. El que és, doncs, vol continuar sent, vol continuar volent el que vol, i és precisament això el que la fa ser. La podem relacionar amb els versos de Machado: Caminante no hay camino, se hace camino al andar.
La Voluntat de Poder: Creació i Censura
La voluntat de poder és voluntat de creació, però el problema rau en crear quelcom que acabi censurant la pròpia voluntat de poder.
Nietzsche vs. Schopenhauer: Diferències Clau
La voluntat de Schopenhauer i la de Nietzsche no són exactament iguals. La de Schopenhauer és només voluntat d’autoconservació, de continuar vivint, de supervivència.
Per a Nietzsche, en canvi, que és molt més positiu i optimista, la voluntat de poder vol superar-se i distanciar-se del moment actual, aconseguir allò que encara no és. Com afirma a Així parlà Zaratustra:
Jo sóc allò que s’ha de superar a si mateix.