Vores muntanyoses de la meseta
El relleu peninsular és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Aquestes són el resultat duna estructura geològica originada per les forces internes de la Terra i del modelatge realitzat per agents externs: meteors atmosfèriques, aigües i èssers vius. La ciència que estudia el relleu és la geomorfologia.1- Característiques del relleu peninsular.Es caracteritza per tres trets bàsics:
··La forma massissa ve donada per la gran amplària de la Península doest a est i per les costes rectilínies, sense a penes accidents litorals. Aquest fet limita la penetració de la influència de la mar cap a linterior
·Lelevada altitud mitjana nomes superada a Europa per Suïsa, es deu a la presència de serralades altes i, sobretot, al fet que linterior peninsular està constituït per un extens nucli de terres altes, la Meseta, amb una altitud compresa entre els 600 i els 800 metres.
·La disposició perifèrica del relleu muntanyós entorn de la Meseta frena la influència de la mar i produïx contrastos entre el litoral i linterior peninsular.4- El rocam i els tipus de relleu4.1 Làrea silícica. Làrea silícica està integrada per roques antigues de lera precambriana i primària.Es localitza majoritàriament a loest peninsular i presenta ramificacions cap a la part occidental de la serralada Cantàbrica, el Sistema Central les Muntanyes de Toledo i Sierra Morena.4.2 Làrea calcàriaLàrea calcària està integrada per roques de lera secundària plegades en lera terciària.La seua localització forma una Z invertida que sestén pels Prepirineus, les Muntanyes Basques, el sector oriental de la Serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica, part de la serralada Litoral Catalana i la serralada Subbètica.4.3 Làrea argilosaLàrea argilosa està integrada per roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària.Es localitza a les conques de les àrees septentrional i meridional de la meseta, a les depressions de lEbre i del Guadalquivir, en àrees enfonsades i a les planes costaneres* mediterranees.5- Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularEl relleu peninsular es disposa rodejant la Meseta. Aquesta és una zona daltes terres dividida en dos sectors pel Sistema Central: La meseta Septentrinal i la Mseta meridional, aquesta última lleugerament accidentada per les Muntayes de Toledo. La Meseta està circumdada per vores muntanyoses i per dues depressions exteriors, tancades al seu torn per cadenes muntanyoses perifèriques.5.1 La Meseta: Predominantment plana.La meseta és una plana elevada situada a uns 600-800 metres daltitud. Es va formar en lera primària per lerosió de lantic massís Hespèric, sorgit en lorogènesi herciniana.Shi poden diferenciar tres unitats:
a)Lantic sòcol paleozoic només aflora hui a loest peninsular. Ací lerosió ha eliminat els materials terciaris que reobrien el sòcil.
b)Les serres interiors, Sistema Central y les Muntanyes de Toledo. Es van formar en lera terciària per lalçament dalguns blocs de sòcol de la Meseta com a resultat de lorogènesis alpina. Son de rocam primari i tenen formes arredonides i cims aplanats, ja que són superfícies derosió* alçaces.oEl sistema Central és més alt i dividix la Meseta per la meitat. Les serres mes destacades són Somosierra, Guadarrama, Gredos, Penya de França i Gata, i el punt des alt es el de Almanzor casi 2600m e la Zona dÀvila.oLes muntanyes de Toledo són de menor altura i dividixen en dos la Meseta meridional.c)Les conques sedimentàries interiors de la Meseta són les dels subaltiplans septentrional i meridional. Es van formar en lera terciària per lenfonsament de blocs de la Meseta. Les conques van constituir, primer llacs. Després, es van reblir amb materials terciaris.oLa conca de la Meseta septentrional (submeseta nort) és més alta (800-850 metres daltitud mitjana); és més uniforme, ja que tota aquesta pertany a una única conca hidrogràfica (la del Duero), i està quasi totalment tancada per muntanyes.
oLa conca de la Meseta meridional (submeseta sur) és mes baixa (500-700 metres); està accidentada en la seua part mitjana per les Muntanyes de Toledo