Vygotski, Piaget i Freud: El paper del joc en l'aprenentatge

Vygotski i la naturalesa del joc

Segons Vygotski, el joc és una activitat necessària per a l'ésser humà que permet assajar algunes conductes socials. És una eina fonamental per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o afectives. Aquesta activitat s'ha de realitzar per gust, sense obligació i disposant del temps i l'espai necessaris.

Característiques del joc

El joc es defineix com una activitat agradable que produeix plaer, és lliure, espontània i voluntària. Requereix temps i espai, és apte per a totes les edats i s'adapta a l'etapa evolutiva de l'infant. Té un caràcter socialitzador i no sempre requereix objectes.

Evolució històrica i l'Escola Nova

Al segle XVII, el joc s'imposa com un instrument pedagògic. Entre finals del segle XIX i principis del XX, apareix l'Escola Nova (amb referents com Montessori i Decroly), que promou l'aprenentatge actiu i el joc com a element central de l'aprenentatge.

Teories clàssiques sobre el joc

• Teoria del consum d'energia (Schiller - Potència Supèrflua): El joc serveix per alliberar l'energia que ens sobra durant el dia a dia.
• Teoria de la relaxació (Lázarus): Considera que la vida diària és esgotadora i, per tant, el joc relaxa i calma.
• Teoria de la recapitulació (G. Stanley Hall): A través del joc manifestem conductes hereditàries dels nostres avantpassats.
• Exercici preparatori (Karl Groos): El joc és una activitat per practicar i entrenar habilitats que serviran per a la vida adulta.
• Teoria de Buytendijk: Seguint la línia de Karl Groos, afirma que ningú està preparat pel fet de no jugar. El joc no és una manifestació d'instints, sinó d'impulsos: llibertat, fusió amb l'entorn i reiteració.
• Teoria de la ficció (Claparède): El joc és una actitud de l'organisme davant la realitat. La conducta es transforma en lúdica a través de la ficció.

Desenvolupament cognitiu segons Piaget

Jean Piaget postula que l'infant desenvolupa les seves estructures cognoscitives quan es relaciona amb l'entorn a través de les experiències que va vivint. Divideix el desenvolupament en les següents etapes:

• Sensoriomotriu (0-2 anys): L'infant percep el món que pot tocar.
• Preoperacional (2-7 anys): Aparició del llenguatge, el pensament i les imatges mentals.
• Operacional Concret (7-11 anys): Treball amb sensacions i material concret.
• Operacional Abstracte (+12 anys): Pensament abstracte i capacitat d'extrapolar.

Vygotski: La Zona de Desenvolupament Pròxim

Vygotski diferencia entre la Zona de Desenvolupament Real (ZDR), la Zona de Desenvolupament Potencial (ZDPot) i la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDPr). El joc té un gran valor socialitzador i és transmissor de cultura. Desenvolupa el pensament abstracte (imaginació) i constitueix el motor del desenvolupament en la mesura que crea la Zona de Desenvolupament Pròxim, on l'infant s'enfronta a la realitat.

La visió psicoanalítica de Freud

Segons Sigmund Freud, el joc és un procés de manifestació de desitjos insatisfets, una via d'expressió de la sexualitat i de sentiments inconscients. També hi ha experiències "reals" i no només les projeccions de l'inconscient i la realització dels desitjos. A través de situacions agradables o desagradables, els infants repeteixen i superen els traumes, preparant-se així per a la vida adulta.