La Xarxa Urbana de Catalunya: Jerarquia i Integració
La Xarxa Urbana: Jerarquia i Complementarietat
La xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema força ben integrat, en funció de la gran quantitat d'intercanvis que es produeixen constantment entre els diferents nuclis urbans que la formen.
La Jerarquia de la Xarxa Urbana Catalana
Aquesta xarxa es presenta clarament jerarquitzada i s'hi poden diferenciar els nivells següents:
- La regió metropolitana de Barcelona: exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important, i influeix a tot el territori català. Dins de la regió metropolitana de Barcelona es poden diferenciar dues zones:
- L'àrea metropolitana: formada per Barcelona i els municipis més propers: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i altres.
- La corona metropolitana: Envolta aquesta àrea metropolitana i generalment és força industrialitzada: Mataró, Mollet del Vallès, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres.
- Les ciutats d'influència supracomarcal: exerceixen una influència econòmica i social que va més enllà dels límits de les seves pròpies comarques. Podem situar-hi les zones següents:
- La conurbació Reus-Tarragona
- Tortosa, que exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de l'Ebre.
- Lleida, nucli central de les Terres de Ponent.
- Girona, lloc central de les comarques nord-orientals del país.
- Manresa, nucli urbà principal de les comarques que formen la regió central de Catalunya.
- Vic, focus principal de l'eix de comunicacions que representen les valls del riu Ter i del riu Congost.
- Els centres comarcals: ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i es relacionen amb els centres supracomarcals corresponents. Per exemple: Figueres i Olot respecte a Girona, o Balaguer i Mollerussa respecte a Lleida.
- Els centres subcomarcals: Tot i no ser centres comarcals, exerceixen un rol de certa centralitat pel que fa a les poblacions que l'envolten. Per exemple: Roses aglutina els pobles de la franja costanera de l'Alt Empordà; Bellver de Cerdanya aglutina els petits nuclis de muntanya de la Batllia, el Baridà i la capital comarcal.
Un poble estableix relacions primerament amb el seu centre comarcal, després amb el centre supracomarcal i, finalment, amb l'àrea metropolitana segons el grau de serveis que necessiti.
Una Xarxa Ben Integrada
Les ciutats catalanes també mantenen intercanvis amb altres ciutats del seu mateix nivell. Així, entre poblacions com Manresa i Vic, les relacions són molt importants. Aquest és un element que permet afirmar que les nostres ciutats formen una xarxa ben integrada.