Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres cursos

Capacitats perceptivo-motrius i coordinatives

Esport i educació físicaActualitzat el 4,25 KB

CAPACITATS PERCEPTIVO-MOTRIUS: Són les capacitats que integren la informació sensorial amb la resposta motriu.: Constitueixen la base del desenvolupament motor., 1.1. Sensacions i percepcions, 1.2. To i postura, 1.3. Respiració, 1.4. Equilibri, 1.5. Locomoció, 1.6. Coordinació, 1.7. Lateralitat, 1.8. Orientació Espacial i Temporal, 1.9 Esquema Corporal, 2.1 Relaxació. CAPACITATS COORDINATIVES: Les capacitats coordinatives són aquelles que permeten organitzar, controlar i regular el moviment de manera eficaç i precisa.Orientació: capacitat de situar el cos i moure’s correctament en l’espai. Equilibri: capacitat de mantenir el cos estable, tant quiet com en moviment. Reacció: capacitat de respondre ràpidament davant d’un estímul

...
Continua llegint "Capacitats perceptivo-motrius i coordinatives" »

Anàlisi de 'L'Alegria que Passa' de Santiago Rusiñol: temes, personatges i preguntes freqüents

Llengua i literaturaActualitzat el 4,91 KB

Anàlisi de "L'Alegria que Passa" de Santiago Rusiñol

Aquest document recull les preguntes i respostes clau sobre l'obra teatral de Santiago Rusiñol, enfocant-se en els seus temes centrals, personatges i simbolisme.

Relacions i Desenvolupament de la Trama

  • Final de la relació entre Joanet i Zaira: Es distancien i ella se'n va.
  • Motiu de la marxa de Zaira: Perquè la companyia segueix el seu camí.
  • Conseqüència de la marxa dels artistes: Tot torna a la rutina.
  • Primer contacte entre els protagonistes: Una mirada i curiositat mútua.

El Poble i els Vilatans

Característiques i Reaccions

  • Lloc d'inici de l'acció: En una plaça del poble.
  • Nom del poble: Un poble sense nom.
  • Reacció dels vilatans a l'arribada dels artistes: Amb recel.
  • Reacció dels habitants
...
Continua llegint "Anàlisi de 'L'Alegria que Passa' de Santiago Rusiñol: temes, personatges i preguntes freqüents" »

Mecanismes d'Acció i Resistència als Antibiòtics

BiologiaActualitzat el 9,82 KB

Mecanismes d'Acció dels Antibiòtics

Inhibidors de la Paret Cel·lular

Betalactàmics (β-lactàmics)

Grup d’antibiòtics amb una estructura comuna: l’anell β-lactam.

Mecanisme d’acció: Interfereixen en la síntesi de la paret cel·lular bacteriana impedint les unions entre cadenes de peptidoglicà. Inhibeixen les PBP (penicillin-binding proteins), bloquejant la formació de la paret i causant la lisi bacteriana.

Mecanisme d'Acció Detallat

S’uneixen a les PBP (penicillin-binding proteins), inhibint la seva funció. Les PBP catalitzen la transpeptidació, procés que estabilitza la paret cel·lular unint cadenes de peptidoglicà. Bloqueig de la transpeptidació → Debilitament de la paret cel·lular, fent-la vulnerable als canvis de pressió...

Continua llegint "Mecanismes d'Acció i Resistència als Antibiòtics" »

Actes administratius: notificació, nul·litat, finalització i silenci

DretActualitzat el 4,13 KB

Notificació i Publicació dels Actes Administratius

1. La Notificació

La seva finalitat és informar l'interessat del contingut de l'acte administratiu i indicar els recursos disponibles contra aquest acte.

Quan s'ha de notificar? La notificació s'ha de fer en el termini de deu dies des que s'ha dictat l'acte, és a dir, des que s'ha adoptat la resolució o l'acord.

2. La Publicació

La publicació substituirà la notificació amb els mateixos efectes en els casos següents:

Quan es publica?

  1. Quan l'acte tingui una pluralitat indeterminada de destinataris.

  2. Quan es tracti d'actes integrants d'un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus.

Nul·litat i Anul·labilitat dels Actes Administratius

Un acte administratiu nul de

...
Continua llegint "Actes administratius: notificació, nul·litat, finalització i silenci" »

Guia de comunicació assertiva i escolta activa: barreres, tècniques i reestructuració cognitiva

Psicologia i sociologiaActualitzat el 3,59 KB

Barreres de l'escolta activa

  • Comparar: Escoltar però pensant en el que conec.
  • Assajar: Pensar mentalment el que diré.
  • Filtrar: Només escoltar una part de la informació.
  • Jutjar: El que m’expliquen és criticable i jo em poso com a jutge a donar consell.
  • Somiar: Deixo d'escoltar per anar lligant pensaments sobre temes relacionats.
  • Identificar-se: A mi també m’ha passat i començo a explicar el meu cas.
  • Aconsellar: A part d’explicar el meu cas, també dono consells.
  • Discutir: Critico obertament el que m’està dient.
  • Tenir sempre la raó: Un grau més, jo tinc la raó.
  • Canviar de conversa: No m'interessa, o empatitzo i m’adono de com és d'important ell.

Com escoltar activament

  • Mostrar empatia: Silenci interior i suspendre el judici.
  • Observant
...
Continua llegint "Guia de comunicació assertiva i escolta activa: barreres, tècniques i reestructuració cognitiva" »

Topologies de xarxa i models OSI i TCP/IP: resum amb avantatges i capes

InformàticaActualitzat el 3,37 KB

Topologies de Xarxa

Topologia en Anell

  • Cada node té una única connexió d'entrada i de sortida.
  • Cada node es connecta amb el següent fins a l'últim, que es connecta al primer.

Avantatges: Poc sensible al trànsit.

Inconvenients: La ruptura de l'anell afecta tota la xarxa; si s'afegeix un node, afecta el rendiment.

Topologia en Bus

Cada node està connectat a un medi de comunicació comú.

Avantatges: Senzill d'instal·lar, no calen concentradors, facilitat d'implementació i creixement.

Inconvenients: Problemes en el trànsit si falla un cable o connector (afecta tota la xarxa); longitud del cable i nombre d'estacions limitades.

Topologia en Estrella

Nodes connectats a un node central que actua d'encaminador per transmetre el missatge entre nodes....

Continua llegint "Topologies de xarxa i models OSI i TCP/IP: resum amb avantatges i capes" »

Procés d'obtenció de la llet i dels seus derivats: pasteurització, iogurt i formatges

BiologiaActualitzat el 2,87 KB

Obtenció de la Llet

Recepció

Comprovació de la qualitat de la llet (Q-micro/nutri/fisicoqim/química).

Emmagatzematge i Refrigeració

4ºC. Possible filtració per eliminar brutícia i impureses.

Pasteurització

Escalfament a 72º/78ºC mín. 15 seg. Assegura destrucció de microorganismes patògens. Es comercialitza com a llet fresca i s'ha de conservar refrigerada.

Centrifugació

  • Rebuig
  • Nata
  • Llet desnatada

Barreja

Llet desnatada + nata = sencera / semi desnatada.

Homogeneïtzació

Obtenció d'un aspecte homogeni per tal que no se separin els globus de greix i hi hagi una emulsió estable.

UHT/Esterilització

Escalfament de la llet una vegada envasada per assegurar la destrucció de microorganismes a 110º-120ºC durant 20 min. en autoclau.

Refredament

4ºC....

Continua llegint "Procés d'obtenció de la llet i dels seus derivats: pasteurització, iogurt i formatges" »

Escalfament esportiu: objectius, efectes i tipus

Esport i educació físicaActualitzat el 3,92 KB

Introducció a l'Escalfament

L'escalfament són les activitats prèvies a l'entrenament i/o a la competició.

Què és l'Escalfament?

L'escalfament és tota activitat que incrementa la nostra capacitat de treball per superar la laxitud i l'apatia que produeix l'estat de repòs.

Objectius Clau de l'Escalfament

Els objectius principals de la realització d'un escalfament són: prevenir l'aparició de lesions i preparar físicament, psicològicament i fisiològicament l'esportista per al començament d'una activitat diferent de la normal.

L'escalfament i l'estirament dels músculs incrementa l'elasticitat i disminueix la possibilitat de ruptures musculars.

Avantatges de Realitzar un Bon Escalfament

  • Possibilitat que el cor comenci a bategar més ràpidament.
...
Continua llegint "Escalfament esportiu: objectius, efectes i tipus" »

Anàlisi del poema «Que jo no sigui més com un ocell» de Carles Riba

Llengua i literaturaActualitzat el 3,08 KB

Carles Riba: Que jo no sigui més com un ocell tot sol...

Mètrica i Forma Estròfica

El poema adopta la forma estròfica de l’estança, una estructura molt usada durant el Renaixement, però adaptada. El poeta combina aquí, en cadascuna de les tres estrofes:

  • Cinc versos alexandrins (12 síl·labes).
  • Dos versos enneasíl·labs (9 síl·labes).
  • Un vers hexasíl·lab (6 síl·labes), que és l’últim de l’estrofa.

La rima respon a l’esquema: ABBACDDDC.

Estructura i Desenvolupament Temàtic

El poema té tres parts ben diferenciades, que coincideixen amb cadascuna de les estrofes:

  • Primera Part: El Desig de Fugida i la Solitud

    Se’ns parla del desig del «jo» poètic de fugir de la solitud, tot utilitzant la imatge de l’ocell que sobrevola un

...
Continua llegint "Anàlisi del poema «Que jo no sigui més com un ocell» de Carles Riba" »

Fonaments i estructures de formigó armat: armadures, ancoratges i sabates

TecnologiaActualitzat el 5,19 KB

On es col·loquen les armadures d'acer?

Les armadures d’acer es col·loquen principalment a les zones on el formigó no és capaç de resistir les tensions, especialment les tensions de tracció, ja que el formigó treballa molt bé a compressió però molt malament a tracció. Per aquest motiu, les barres d’acer s’introdueixen a les zones traccionades dels elements estructurals. En alguns casos també es col·loca armadura en zones comprimides, sobretot per motius resistents o de ductilitat. A més, la normativa obliga a disposar quanties mínimes d’acer i també es col·loca armadura per garantir la integritat geomètrica del conjunt estructural.

Concepte i funció dels ancoratges

Els ancoratges tenen la funció de garantir la transmissió...

Continua llegint "Fonaments i estructures de formigó armat: armadures, ancoratges i sabates" »