Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Televisió

Obra Teatral i Relació amb el Món Audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va contribuir a la renovació del teatre de text. També és important com a guionista televisiu.

Una vella, coneguda olor, la seva primera obra, té un caràcter realista.

Entre 1965 i 1977, va publicar títols com a protesta al·legòrica sobre la societat occidental.

A partir de 1977, Benet va retornar a un tipus de teatre més realista i alhora innovador, amb elements del teatre èpic. Aquest model es basa en el "distanciament" entre l'espectador i la història, i s'intenta evitar la identificació amb els personatges i aconseguir posar l'accent en les idees que es plantegen (més que en els fets). Això permet oferir propostes...

L'Indoeuropeu: Origen i Reconstrucció

Què és l'indoeuropeu?

Llengua parlada a finals del Neolític i principis de l'Edat del Bronze.

Quan s'origina la hipòtesi de la llengua indoeuropea?

Al segle XVIII.

Com s'ha pogut reconstruir la seva estructura fònica i gramatical?

A base de comparar els significats de llengües amb similituds.

Qui és el fundador de la lingüística indoeuropea?

Franz Bopp.

Què va demostrar Franz Bopp?

El parentiu entre el sistema de conjugació verbal del sànscrit i el del grec, llatí, persa i germànic.

Com s'estableix el parentiu de les llengües indoeuropees?

Mitjançant la comparació sistemàtica de fets lingüístics en diverses llengües.

Quins són els grups en què es va dividir la llengua indoeuropea?

• Indoari
• Iranià
• Tocari
• Hitita
• Armeni
• Albanès
• Grec
• Itàlic
• Eslau
• Bàltic
• Germànic
• Cèltic

La

El Barroc: Del Renaixement al Manierisme

El Barroc representa el pas de l'atmosfera renaixentista humanista, idíl·lica i classicista, a una altra que pot qualificar-se de "manierista" per la seva malenconia, desencís, complexitat i pathos, que apunta ja als contrasts propis de la literatura barroca.

Context i Estètica del Barroc Català

Dins del Barroc Català, els autors principals són Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella, Francesc Mulet i Josep Romaguera. Aquest període es caracteritza per la imitació de la poesia castellana barroca, ja que la literatura castellana vivia llavors el seu Siglo de Oro.

S'imposa el retrat de la vida immediata, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme: la força serà preferida a la bellesa....

El Renaixement Català

De l’Humanisme al Renaixement

La literatura va ser magnífica durant l'Edat Mitjana. Hi va haver un gran impuls literari i lingüístic de Ramon Llull, la narrativa amb Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, i la poesia d’Ausiàs March (s. XV).

El Renaixement es fonamenta en l’Humanisme. El Renaixement actua com a alliberador de l’ésser humà, que es retroba a si mateix i vol conquerir el món fet a la seva mesura. L’Humanisme a Itàlia va comportar el redescobriment d’obres clàssiques perdudes i l’estudi del grec, donant lloc al Renaixement (que volia assemblar-se a la Roma imperial).

La Qüestió de la Llengua

Al segle XVI, a Itàlia, hi havia interès i valoració pel llatí i les llengües vulgars (com el...

Què són les Cròniques Medievals Catalanes?

Les Quatre Grans Cròniques són quatre llibres històrics que expliquen fets dels segles XIII i XIV a la Corona d'Aragó. Dues d’aquestes cròniques (les dues més antigues) van ser escrites a finals del segle XIII, i les altres dues, al segle XIV.

Finalitat de les Cròniques

Aquests documents històrics i literaris tenien diversos objectius:

1. Deixar constància: Documentar per escrit les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Els monarques volien que la seva memòria no s'esborrés.
2. Donar exemple: Les cròniques són llibres de literatura exemplar, un gènere molt popular a l'Europa medieval. Moltes vegades, sobretot la crònica de Ramon Muntaner, busquen fer una exaltació nacionalista, promovent

Història del Teatre Català: Segles XVI al XIX

Les primeres manifestacions teatrals es caracteritzaven per voler fer de la representació un espectacle. Per tant, els elements escènics eren tan importants o més que l'element literari. Tenien un caràcter educatiu i d'esbarjo, i s'utilitzaven sovint com a instrument de propaganda.

El Teatre Popular entre els Segles XVI i XVIII

Teatre Religiós

L'Església utilitzava les formes dramàtiques per divulgar les idees als fidels i la paraula de Déu, com ara "El Cant de la Sibil·la". Amb el temps, aquestes representacions es van adaptar al públic popular i es van començar a fer en català. Així, al final del segle XIII, van néixer els misteris, obres d'episodis religiosos concrets que s'agrupaven...

Modalització Lingüística

L'emissor valora o matisa allò que diu.

Marques de Modalització

• Asseverativa: per dir o informar.
• Interrogativa: per preguntar.
• Exhortativa: per ordenar (manar, prohibir).
• Exclamativa: per expressar l'estat d'ànim de l'emissor.
• Dubitativa: per expressar incertesa de l'emissor.
• Desiderativa: per expressar un desig de l'emissor.

Modalitzadors Valoratius

• Lèxic: noms, adjectius, verbs...

Exemples: alegria, magnífic, merèixer...

Verbs Performatius (Actes de Parla)

Exemples: lamentar, jurar, desitjar.

La Negació en Català

Tipus de Negació

• Morfològica: amb prefix negatiu (p. ex., il·lès).
• Sintàctica: amb mots negatius (p. ex., no, ni, sense).
• Semàntica: amb paraules de sentit negatiu (p. ex., ignorar).
• Pragmàtica: mitjançant

Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra?

Mínim dues persones autors aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell o de les obres.

María Aurelia Campmany

María Aurelia Campmany esdevé una de les veus més polifacètiques i autèntiques dinamitzadores culturals i teatrals. És una de les dones que més atenció dedica a la pràctica d'un assaig modern sobre la joventut, la mística de la feminidad. El llibre que va encaminar-la decisivament cap a un dels grans eixos de la seva vida i obra és el paper de la dona a Catalunya. Si plantegen temes invocadors com la condemna de la ablació de clítoris o la possibilitat de mitja jornada laboral.

Josep Pla

Josep Pla va ser un dels escriptors...

Renovació Teatral a la Postguerra (1939-1970)

El teatre va ser un dels gèneres més afectats per la victòria franquista, amb la persecució i prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Teatre Inexistent durant la Primera Postguerra (1939-1946)

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a Catalunya com a València, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides. Van concórrer moltes circumstàncies: precarietat econòmica per als muntatges i assajos, limitació d’espais teatrals...

Permisos Restringits per a Representar en Català (des de 1946)

Després de la Segona Guerra Mundial, per donar una imatge de llibertat, es va produir una primera mínima obertura en el règim....