Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

-La didàctica: és el gènere literari que exposa coneixements veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicitar-les.

--El diàleg filósòfic o doctrinal: conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró, és el subgenere didactic més emprat. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon les repliques dels altres. Aquest subgenere fou recuperat pels humanistes i introduit a cat. Per Bernatg Metge.Amb el Reaixement els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts.

--L'assaig:...

l'oratoria-és l'art de parlar b. Retorica-és l'art d'expressar-se oralment i per escrit, de manera elaborada i estètica. Text literari(text subjectiu q l'autor dona la seva opinió) o retòric és un text q persegueix una finalitat destética. L'ús q s'hi fa del llenguatge no es estrictament funcional i comunicatiu. En un procés de comunicació esècial. Els elements de la comunicació, son: l'emissior-expressa la seva personalitat com a autor, des d'en punt de vista personal. Receptor- el públic lector de obras literaries q fa una apresiacio i una valoració personal del text. Missatge- el text literari es fruit d'una elaboració estetica q posa en relació constant el fons del missatge amb la forma en q s'explressa. Fons i forma a estat...

Realisme: Característiques i Context (S.XIX)

El Realisme, sorgit a França durant la segona meitat del segle XIX, tenia com a objectiu principal reflectir la societat i mostrar els grans processos socials de l'època. Es caracteritza per:

• La valoració de la capacitat d’observació i el desig científic.
• El predomini de la raó i l'objectivitat.
• El rebuig de la idealització romàntica.
• La representació de la realitat contemporània de l'autor de manera no idealitzada.
• La importància dels temes socials per entendre la societat.
• La crítica i denúncia de la problemàtica social.
• Un estil versemblant.

El Realisme Català i Narcís Oller

En el context català, el Realisme es va manifestar principalment a través de la novel·la realista i naturalista,...

Àngel Guimerà: Poesia

• Caràcter argumentatiu i narratiu.
• To patriòtic.
• Importància en les descripcions.
• Concepció èpica dels temes.
• Habilitat en crear temes dramàtics.

Obres destacades: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920).

Teatre Romàntic de Guimerà

Destaca en el teatre romàntic, on els versos són decasíl·labs. Característiques:

• Més riquesa en el ritme.
• Més varietat de recursos expressius.
• Medievalisme.

Obres: Cal·lia Plàcida i Mar i Cel.

Teatre de Drama Realista

• Tracta problemes contemporanis.
• Escrit en prosa.

Obres: En Pólvora, La Festa del Blat (tracta qüestions anarquistes).

Evolució Posterior de Guimerà

Intents Modernistes (1900-1910)

Intenta adaptar-se al teatre modernista.

Retorn als Orígens (1917-1920)

No aporta cap novetat,...

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

• Sentit crític
• Ironia
• Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

• 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
• 1364: La seva mare, Agnès, es casa

Vicente Risco: Lingua e Estilo

Pretendeu elevar a nosa lingua á máis alta das categorías e por iso emprega o idioma dun xeito funcional, pero procurando afastarse do castelanismo.

A prosa de Risco é directa e sen recursos retóricos. A claridade, a agudeza e a sobriedade son as características básicas da súa obra. Renovou a nosa narrativa ao abandonar o ruralismo que a caracterizaba ata ese momento e introducir na súa obra unha ambientación urbana, humor crítico e intencionalidade didáctica.

Etapas de Vicente Risco

• Pregaleguismo (1910-1918)
• Galeguismo (1918-1936)
• Posgaleguismo (1936-1963)

Ramón Otero Pedrayo: Lingua e Estilo

Otero Pedrayo emprega na súa obra unha lingua de base popular enriquecida polo coñecemento do galego histórico...

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

• Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
• Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana,...