Qüestionari de llengua catalana: respostes i correccions
1.Els termes són:Mots monosèmics
1.Els termes són:Mots monosèmics
E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).
P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).
E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present,...
Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles, col·laborant amb els lingüistes més importants del moment (Sanchis Guarner, Moll o Coromines). Va elaborar una de les obres narratives més sòlides en la segona meitat del segle XX.
Va contribuir decididament a la difusió de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica de consulta obligada durant molts anys. La seua vocació, però, fou la de novel·lista, encara que no s'hi dedicà tant com hauria volgut per les circumstàncies de l'època, que el feren ocupar-se d'altres menesters: «salvar-nos els mots, retornar-nos el nom de cada cosa».
L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.
Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:
La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. La història literària distingeix entre els poetes que escrivien en llatí i els trobadors que escrivien en occità. La poesia dels trobadors té les característiques següents:
És la temàtica bàsica de la poesia dels trobadors: un sentiment amorós i refinat, com escau a l'ambient de la cort. Els personatges principals són el trobador, la dama i el
...La llengua catalana es va originar en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés, segurament, va tenir lloc en la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible per als parlants que protagonitzaven el canvi. La presència del català en documents escrits no passa dels vestigis als segles XI i XII.
La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l'amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de la cort. Els personatges que protagonitzen aquesta fin'amors són: el trobador (anomenat hom, que significa vassall), la dama noble (anomenada midons, que vol dir senyora) i el seu marit (gilos, gelós),...
Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.
Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:
Aquestes característiques es poden observar en les nostres...
Les propietats textuals
Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).
Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.
Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules...
Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.
Entre...