Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Qüestionari de llengua catalana: respostes i correccions

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,94 KB

1.Els termes són:Mots monosèmics

2.La paraula DIÜRN: Correcte
3.Categories gramaticals variables:tenen morfemes flexius
4.Una columna periodística és: un text argumentatiu
5.L'article del sintagma L'UNIVERSITAT:CAP CORREC
6.La paraula CREUEU se separa: CRE-UEU
7.ANÀLISI és una paraula de gènere: Femení
8.El plural de ÍNDEX: Índex i Índexs
9.El plural de país: Països
10.oració veu passiva de "Els equips tenien competicions cada setmana" és "Les competicions eren tingudes pels equips cada cap de setmana: No es pot passar a veu passiva pq verb no es agenitiu.
11.Oració "A la sala de cinema hi havien butaques buides" : incorrecte,"hi havia butaques buides a la sala de cinema
12.Una oració passiva pronominal: cap correct
13.FORMA correcta
...
Continua llegint "Qüestionari de llengua catalana: respostes i correccions" »

Noucentisme i avantguardes a Catalunya: autors i obres

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,12 KB

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present,...

Continua llegint "Noucentisme i avantguardes a Catalunya: autors i obres" »

Enric Valor: vida, obra i el Cicle de Cassana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,67 KB

Enric Valor: Gramàtic i Narrador Fonamental

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles, col·laborant amb els lingüistes més importants del moment (Sanchis Guarner, Moll o Coromines). Va elaborar una de les obres narratives més sòlides en la segona meitat del segle XX.

Va contribuir decididament a la difusió de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica de consulta obligada durant molts anys. La seua vocació, però, fou la de novel·lista, encara que no s'hi dedicà tant com hauria volgut per les circumstàncies de l'època, que el feren ocupar-se d'altres menesters: «salvar-nos els mots, retornar-nos el nom de cada cosa».

Trajectòria Literària i el Cicle

...
Continua llegint "Enric Valor: vida, obra i el Cicle de Cassana" »

La novel·la simbolista i costumista al Modernisme: Víctor Català

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,66 KB

La Novel·la Simbolista

L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.

  • La mort és una solució feliç com a final.
  • Es tendeix més a la prosa poètica.
  • Són novel·les desestructurades, amb menys voluntat de fer novel·la.
  • Els capítols, generalment, són més independents i l'argument és mínim.
  • Tot és creació d'estats d'ànim.
  • Tot és simbòlic perquè no hi ha realitat.
  • S'utilitza una llengua molt treballada i artificiosa, allunyada de la realitat.

La Novel·la Costumista

Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:

  • És una narrativa que fixa una realitat que està desapareixent. Hi ha una visió
...
Continua llegint "La novel·la simbolista i costumista al Modernisme: Víctor Català" »

La poesia dels trobadors: amor cortès, estils i autors

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,42 KB

La poesia dels trobadors

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. La història literària distingeix entre els poetes que escrivien en llatí i els trobadors que escrivien en occità. La poesia dels trobadors té les característiques següents:

  • És una poesia culta, perquè presenta textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric com retòric.
  • És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, la mort o la religió.
  • És una poesia escrita en llengua occitana.

L'amor cortès

És la temàtica bàsica de la poesia dels trobadors: un sentiment amorós i refinat, com escau a l'ambient de la cort. Els personatges principals són el trobador, la dama i el

...
Continua llegint "La poesia dels trobadors: amor cortès, estils i autors" »

Orígens de la llengua catalana i poesia dels trobadors: amor cortès

Altres llengües estrangeresActualitzat el 5,08 KB

Els orígens de la llengua catalana

La llengua catalana es va originar en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés, segurament, va tenir lloc en la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible per als parlants que protagonitzaven el canvi. La presència del català en documents escrits no passa dels vestigis als segles XI i XII.

L'amor cortès

La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l'amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de la cort. Els personatges que protagonitzen aquesta fin'amors són: el trobador (anomenat hom, que significa vassall), la dama noble (anomenada midons, que vol dir senyora) i el seu marit (gilos, gelós),...

Continua llegint "Orígens de la llengua catalana i poesia dels trobadors: amor cortès" »

Teoria de la paraula viva de Joan Maragall: poesia, emoció i coneixement

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,5 KB

VISIONS I CANTS(1900):Marçà l'inici d'una projecció pública i cívica. El llibre presenta cinc herois, homes d'acció, individualistes, apassionats en l'amor....Maragall volia que el caràcter comú d'aquests herois representés una caracterologia essencial del català. El personatge que més interessa és el compte Arnau,convertit en un visionari o messies. El contes d'aquest llibre insisteixen el el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular. Contes combatius, polititzats i patriòtics. SEQÜÈNCIES(1911) darrer recull poètic de Maragall. Conté algunes dels textos més divulgats; la tercera part del compte arnau, la fageda d'en jordà i finalment el seu testimoni ideològic i religiós, cant espiritual.
...
Continua llegint "Teoria de la paraula viva de Joan Maragall: poesia, emoció i coneixement" »

Novel·la cavalleresca catalana: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,33 KB

La Novel·la Cavalleresca: Definició i Característiques

Distinció entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:

  • No conté elements meravellosos ni increïbles.
  • Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans.
  • El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.
  • L'acció se situa en un temps pròxim al de l'autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres...

Continua llegint "Novel·la cavalleresca catalana: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc" »

Propietats textuals i factors del registre: guia completa

Altres llengües estrangeresActualitzat el 21 KB

Propietats Textuals i Factors del Registre

Les propietats textuals

Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).

Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.

Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules...

Continua llegint "Propietats textuals i factors del registre: guia completa" »

Evolució de l'assaig, la narrativa, la poesia i el teatre valencians (1950-2000)

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,26 KB

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre...

Continua llegint "Evolució de l'assaig, la narrativa, la poesia i el teatre valencians (1950-2000)" »