Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Literatura Medieval Catalana

1. Cronologia

s.V - 1453 (Apareix el Renaixement).

2. Feudalisme

Una estructura social i política fonamentada en el feu i relacions de vassallatge basades en la fidelitat. Societat estamental i piramidal.

2.1 Punt de vista social

• Societat dividida en estaments.
• Finalitat de la literatura: didàctica i moral.
• Accés a la cultura més ampli.
• Tota la societat comparteix conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat.

Punt de vista lingüístic i cultural

• Societat plurilingüe.
• Forum Iudicum, Homilies d'Organyà. Primers manuscrits s.XIII.
• Primer escriptor literari: Ramon Llull.
• Falta d'originalitat. Plagiar = mèrit.

3. Naixement de la literatura catalana

• La literatura catalana neix al s.XII.
• Textos més antics del s.XII.
• Llengües

Evolució històrica del Llatí

Llatí Medieval

El llatí medieval és el que va del segle VIII al segle XIV. Hi escrigueren els homes doctes medievals prenent com a model el llatí tardà. Era un llatí gens uniforme i estava ple de vulgarismes de les llengües romàniques. L’àmbit d’actuació del llatí medieval era l’Església i l’escola, on era vehicle d’expressió sobretot de la filosofia, teologia, dret i història.

Llatí Humanístic

És la llengua emprada pels savis humanistes de tot Europa durant els segles XV i XVI. Té el seu origen en el canvi de mentalitat sorgit a Itàlia i a d’altres països europeus a la darreria del segle XIV. L’àmbit d’actuació del llatí era també l’Església i l’escola; era emprat per...

La Narrativa Cavalleresca Medieval: Orígens i Evolució

Durant l'edat mitjana, els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal. En la nostra tradició literària, hi ha obres que en parlen amb una finalitat didàctica, com ara:

• Ramon Llull: Llibre de l’orde de cavalleria
• Pere III el Cerimoniós: Tractat de cavalleria

La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII per defensar la institució de la cavalleria. Els relats cavallerescs s’inspiraven en llegendes clàssiques grecollatines i antics mites cèltics.

En oposició als valors feudals, durant el segle XV la mentalitat burgesa començà a afirmar uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia, i el valor i l'esforç propis com a instrument de promoció...

Teatre del Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

TEATRE S. XIX: El romanticisme va trencar amb la Il·lustració i el neoclassicisme, alhora que recollia els interessos d'una nova classe social: la burgesia industrial. Les tendències teatrals van afavorir la renaixença, amb un tipus més culte i un altre de popular.

Teatre Popular i d'Agitació

La renovació i millora de formes populars va arribar al seu punt culminant amb el sainet, retrat humorístic de la societat menestral i de les classes baixes que tenia un gran ressò col·lectiu, malgrat ser una peça marginada pels sectors cultes. Van destacar Josep Robrenyo i Frederic Soler amb "Serafí Pitarra".

El Teatre Culte

Seguia el model romàntic amb melodrames burgesos i drames romàntics, i...

Enric Valor: Característiques de l'Obra Literària

La producció literària d'Enric Valor consta de: Rondalles valencianes, cinc novel·les i alguns relats breus.

Com a Rondallista

Les seves 36 rondalles es classifiquen en tres tipus: meravelloses, costumistes i d'animals. Característiques:

• La història se situa en uns espais valencians concrets.
• No hi ha sols un treball de recopilació propi del folklorista, sinó un acte de creació literària.
• Utilitza un llenguatge popular però correcte, amb un vocabulari molt ric, propi de certes zones valencianes i amb trets de la localitat original.

Producció Novel·lística: Característiques

• Ús de narració en primera persona.
• Espai literari comú anomenat Cassana.
• Pretensió de fer la crònica del període

Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Poesia Segles XVI-XVIII

Producció Literària

La producció literària culta i elitista es diferenciava de les manifestacions populars, de tradició oral i poc vinculades a la cort o cercles intel·lectuals. Aquesta darrera es va desenvolupar durant la decadència, amb la funció de marcar el ritme i l'expressió de la vida quotidiana i les festes ancestrals, i entretenir el poble. No és comparable al nivell artificiós de la culta, que qüestiona la decadència literària de tres segles.

Cristòfor Despuig (s. XVI): Va fer una defensa de la llengua catalana i una crítica als perjudicis lingüístics a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Baldiri Reixac: A Instruccions per l'ensenyança del minyons,...

Romanticisme: Moviment Literari del Segle XIX

El Romanticisme, un moviment literari d'arrel nacionalista del segle XIX, es caracteritza per:

• Major importància del sentiment sobre la raó.
• Forta tendència nacionalista, amb recuperació de tradicions, llegendes o l'ambient medieval.
• Defensa de la llibertat de l'artista i l'originalitat de l'obra.
• Incorporació de la barreja de gèneres.
• Presència ocasional de l'exotisme o l'aventura en determinades obres.
• Reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valors estètics.

Realisme i Naturalisme

El Realisme, centrat en el present (sobretot en la novel·la), va produir obres que són veritables disseccions socials. Va donar lloc al Naturalisme, que intentava retratar la vida de les classes socials...

La Prosa Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

La llengua catalana només va tenir manifestacions en els gèneres de la didàctica i de la història. La narrativa va desaparèixer gairebé del tot, tot i que es va conrear la literatura popular (rondalles, llegendes).

La Didàctica: Ensenyar i Explicar

La didàctica és el gènere que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o explicar-les. L'obra de Ramon Llull n'és un primer exemple.

El diàleg filosòfic, conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i l'escriptor llatí Ciceró, imita una conversa entre diversos personatges (amb tesis i rèpliques).

Cristòfor Despuig: Historiador i Humanista

Cristòfor Despuig, nascut a...

Segle XIII i Literatura Medieval Catalana

Característiques del Segle XIII

El segle XIII marca la frontera entre el món medieval i el modern. És un període de fi de l'art trobadoresc, de guerra i comerç, i d'estabilització de l'evolució econòmica, mercantil i política.

El comerç impulsa l'ús de la moneda, els contactes lingüístics i culturals, la convivència de religions i els descobriments geogràfics. Hi ha un augment demogràfic significatiu.

L'Església esdevé capitalista, provocant l'aparició de veus crítiques que propugnen un retorn als orígens evangèlics, com Francesc d'Assís i Ramon Llull.

Sorgeixen noves formes de veure la vida: l'abstracció filosòfica s'oposa al fideisme i creu en l'argumentació de la raó (Sant Tomàs...