Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les quatre grans cròniques constitueixen un corpus fonamental de la literatura medieval catalana, oferint una visió única dels esdeveniments històrics i la vida de l'època des de perspectives diverses.

1. Llibre dels Fets de Jaume I (1208-1276)

Aquesta obra és la primera obra narrativa medieval de temàtica històrica. És una crònica autobiogràfica que relata els antecedents familiars del rei Jaume I i els seus fets més rellevants. Els esdeveniments narrats són presentats com a verídics, incloent situacions molt personals i vivint-se en primera persona. El llenguatge és extremadament viu i proper a la llengua parlada, amb oracions sovint inacabades, cosa que li confereix una gran naturalitat.

Es...

Autors i Obres de la Literatura Catalana de Postguerra

Llorenç Villalonga (Narrativa)

Obres destacades: Mort de dama, Bearn o la sala de les nines.

Característiques:

• Trencament amb el regionalisme i el provincialisme.
• Defensa de l'aristocràcia.
• Elements biogràfics i records familiars.
• Fonts escrites i fets inventats.
• Ironia, relativisme (escepticisme), racionalisme i mètode socràtic.

Mercè Rodoreda (Narrativa)

Obres destacades: La plaça del diamant, Mirall trencat (novel·la psicològica), Vint-i-dos contes (novel·la curta).

Característiques:

• Estil elaborat, aparentment senzill però complex.
• Ús del monòleg interior entre cometes.
• Monòleg interior: flux d'idees incoherents, inconnexes, que es tallen i passen d'una banda a una altra de manera

Ausiàs Marc: Ruptura i profunditat poètica

En la poesia d'Ausiàs Marc hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. No solament abandonà la llengua occitana com a llengua poètica, sinó que la seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores que fa servir. Tot i això, encara podem trobar alguns tòpics trobadorescs en la seva poesia.

Els referents literaris i l'actitud envers la dona

En la poesia d'Ausiàs Marc trobem referències a diferents tradicions literàries: la poesia trobadoresca, la tradició escolàstica (el bé, el plaer o la virtut). La principal diferència entre la poesia d'Ausiàs Marc, la dels trobadors provençals i la dels...

Diferències entre Català Occidental i Oriental

A continuació, es detallen les principals distincions entre el català occidental i l'oriental:

1. Articulació de les vocals àtones:

   • Català Occidental: Distinció clara en l’articulació de les vocals àtones.
   • Català Oriental: Confusió en l’articulació de les vocals àtones; en general, la 'a' i la 'e' es neutralitzen en [e], i la 'o' i la 'u' es neutralitzen en [u].

2. Presència del so [e]:

   • Català Occidental: Més presència del so [e] pel fet de mantenir el mateix so del llatí vulgar.
   • Català Oriental: Més presència del so [e] pel fet d’haver modificat el so [e] del llatí vulgar.

3. Diftong '-gua' final:

   • Català Occidental: Manteniment del diftong '-gua' final.
   • Català Oriental: Tendència

Factors del Triomf dels Ideals del Classicisme

Hi ha diversos factors que van contribuir al triomf dels nous ideals del classicisme, entre els quals destaquem:

• El Mecenatge reial (protecció).
• Els preceptistes col·laboren esgrimint els preceptes aristotèlics.
• L'edat del Cartesianisme, que implica el gust per les coses clares, ordenades i rigoroses.

Trets Estructurals del Teatre Clàssic Francès

Els principals trets estructurals del teatre clàssic francès són:

1. La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne.
2. Les obres consten de cinc actes.
3. Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
   • Unitat d'acció
   • Unitat de temps
   • Unitat de lloc

El Renaixement: Autors i Obres Clau

En el Renaixement, trobem autors destacats:...

L'Edat Mitjana: Context Històric i Social

L'Edat Mitjana es divideix en dues grans etapes:

• Alta Edat Mitjana (segles V-XII): Període de formació de les llengües romàniques.
• Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV): Marcada per l'aparició de les literatures escrites.

Característiques Generals de l'Edat Mitjana

• Feudalisme: Organització social jeràrquica basada en el vassallatge.
• Poder de l'Església Cristiana: Teocentrisme, jerarquització social, el model del cavaller cristià, i la primacia de la teologia respecte a la ciència.
• Naixement de la burgesia urbana: Nova concepció de la vida i de la cultura.
• Formació dels Comtats Catalans: Com a marca fronterera.
• Lluita contra els sarraïns.

La Lírica Medieval: Poetes, Trobador i Joglar

• Poeta: Escriu

La Poesia Trobadoresca: Gèneres i Conceptes

Gèneres poètics de temàtica amorosa

Els poemes dels trobadors giraven al voltant de tres temes bàsics: l'amor, la guerra i la mort. Els gèneres de temàtica amorosa són:

• La cançó
• La pastorel·la
• L'alba

El gènere de temàtica bèl·lica és el sirventès. El de temàtica fúnebre és el plany.

L'estructura feudal a la cançó de la fin'amors

El trobador assumeix el paper d'un vassall que manifesta el seu amor i la seva devoció a la dama. Així es reprodueix, en l'àmbit amorós, l'estructura feudal: el trobador jura fidelitat a la dama, igual que el vassall jura fidelitat al seu senyor.

Diferències entre trobador, joglar i poeta

Un trobador era qui componia en llengua vulgar cançons de caràcter...

La Decadència i el Renaixement de la Literatura Catalana

Dos fets decisius influïren poderosament en l'inici d'un procés de substitució lingüística: l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara i la unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella. A això s'hi afegí una situació de diglòssia (desigualtat social entre dues llengües a favor del castellà) sense bilingüisme (la majoria de la població només sabia el català).

Pel que fa a la literatura, el català s'especialitzà en els gèneres populars i populistes, mentre que en els gèneres cultes era desplaçat pel castellà. La cancelleria reial es va diluir. El punt culminant d'aquesta situació fou la prohibició de la llengua...

Joan Fuster

Joan Fuster és l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra es pot classificar en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general (el diari). Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida quotidiana.
• Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (Nosaltres els valencians), llibre bàsic per al coneixement de la identitat nacional del País Valencià.
• Obres de crítica i d’història literàries: destaquen els estudis dedicats a Ausiàs March, Ferrer, etc.

El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural...

Lírica Trobadoresca: Origen i Influència

Originària de la zona d'Occitània (s. XI-XIII), és considerada l'origen de la lírica culta a Europa. Les literatures romàniques són deutores de la lírica trobadoresca per tres motius:

• L'associació entre poesia i amor.
• L'amor cortès, una nova concepció amorosa.
• La poesia feta en llengües romàniques a partir del model de la LT en metre i rima.

L'Amor Cortès: Concepte i Característiques

És un element fonamental de la cortesia, oposat a la vilania (associada al poble i la burgesia).

• És un joc en què el codi feudal es tradueix a l'expressió amorosa. La relació entre senyor feudal i vassall esdevé la relació entre dama i pretendent.
• El trobador s'enamora d'una dona casada (noble), un amor de