Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Oposicions

Contextualització de l'obra

Aquest poema pertany al primer/segon/tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, titulat Quadern de Sonets / Nou poemes / Imitació del foc, publicat a Barcelona l’any 1934/1936/1938. El poema, segons consta al peu, està escrit a Barcelona al “ ”. No tots els poemes de Bartomeu ofereixen la data d’escriptura; per això, cal considerar-la una part del text que ofereix un detall anecdòtic complementari i, d’aquesta manera, situar el lector.

Trajectòria i influències literàries

Bartomeu Rosselló-Pòrcel fa els seus primers exercicis poètics des de la tradició i els motius de l’anomenada Escola Mallorquina. Cal dir que els poetes dels anys trenta disposaven d’una formació noucentista que potenciava...

Jacint Verdaguer

Poesia. Autor fonamental en la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d’escriure una poesia ambiciosa, en un català modern i assequible, fàcil d’entendre. La seva importància és gairebé comparable a la de Ramon Llull; tots dos van haver de crear, del no-res, una llengua literària.

Biografia de Jacint Verdaguer

• 1845: Neix a Folgueroles (Osona).
• 1870: S'ordena sacerdot.
• 1874: Li diagnostiquen una anèmia cerebral i obté la capellania al vaixell Guipúzcoa, amb destí a l’Havana.
• 1877: Guanya els Jocs Florals amb L’Atlàntida, la qual va escriure a alta mar.

Es va tornar pobre per fer donacions elevades que el carregaren de deutes. Va ser suspès com a capellà. Escriu els amargs poemes Flors del calvari i els...

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

L'escriptura de l'obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster se situa en un context històric i cultural de gran transformació. Publicada l'any 1964, aquesta època va marcar l'inici d'una progressiva obertura internacional del règim franquista. Aquesta obertura va culminar amb l'extinció de la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, mesures que havien estat vigents des del final de la Guerra Civil.

Aquest període de canvi va generar una crisi moral i creativa que va impulsar els escriptors a explicitar el seu compromís amb una visió progressista i crítica de la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic, el corrent existencialista va influir...

Oracions subordinades adverbials

1. Oracions subordinades adverbials de temps

Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

2. Oracions subordinades adverbials de lloc

Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.

3. Oracions subordinades adverbials de manera

Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...

4. Adverbials causals

Expressen la causa o el motiu d’allò que s’enuncia...

El Modernisme: Moviment Cultural

El Modernisme va ser un moviment cultural a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Objectius del moviment

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d'expressió.

Protagonistes

Joves intel·lectuals de la burgesia industrial i comercial.

Difusió

• Diaris i revistes: Difusió de les idees del moviment i les obres dels autors europeus (L'Avenç, Joventut, Catalonia).
• Festes modernistes de Sitges: Actes culturals que donen a conèixer corrents europeus i produccions autòctones.

Característiques generals

• Predomini de la corba sobre la recta.
• Riquesa i detallisme de la decoració.
• Gust

Àmbits d'ús i gèneres textuals

Àmbit d'ús periodístic: Propi dels mitjans de comunicació. Presenta una tipologia expositiva (explicar: fer entendre una cosa; per què?) i argumentativa (argumentar: convèncer d'alguna cosa; mostrar l'opinió de l'emissor). Gèneres: Editorial, notícia, reportatge, entrevista, article d'opinió, etc.

Àmbit d'ús literari: Propi dels textos en els quals predomina la funció poètica i estètica. Presenta les següents tipologies:

• Narrativa: Narrar (contar fets i accions). Què fa? Què passa?
• Descriptiva: Descriure (informar sobre l'estat de les coses). Com és?
• Dialogada: Conversar (interactuar socialment dos o més interlocutors).

Gèneres: Novel·la, poema, conte, memòries, diari...

Pautes per a comentar

Salvador Espriu: vida i obra

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 – Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Context biogràfic

El seu caràcter reservat es va veure accentuat per la mort d'un amic el 1938, la del seu pare l'any següent i la catàstrofe de la guerra. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'aquest poeta reservat, que acabà aconseguint un gran prestigi literari, intel·lectual i cívic. Així, fou proposat per al Premi Nobel de Literatura i és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Característiques de la poesia

Les característiques més rellevants...

El Teatre en el Modernisme

El teatre va viure una profunda renovació a conseqüència de la crisi del model aristotèlic, iniciada a la segona meitat del segle XIX amb la desfeta del moviment romàntic.

• Deixa de ser el reflex de la realitat i la projecció del context social per transformar-se en un teatre d’idees (intentar fer pensar la gent per a impulsar canvis).
• L’escena no és ara el mirall de la vida quotidiana, sinó l’espai d’enfrontament de línies de pensament oposades a partir de les quals s’ha de definir i projectar el futur. És concebut com una eina al servei de grans ideals. Va aparèixer un teatre inicialment reformista que més tard va ser revolucionari, tot i que sempre va ser crític.
• S’exposa també al vendaval

En quin (sub)gènere, model o corrent situaries el poemari Llibre de Meravelles? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent basant-te en el fragment llegit.

Situació del poemari

Estellés aporta a la lírica dominant dels anys 50 un llenguatge més senzill, directe i comunicatiu, basat en el registre col·loquial. El seu univers referencial és la quotidianitat personal i compartida de la postguerra, i els poemes ofereixen vivències quotidianes i vivències imaginades.

Context històric i cultural

Anys 40

Primera postguerra: repressió moral, cultural i ideològica (censura), depressió econòmica, deteriorament de les condicions de vida i aïllament internacional.

Anys 50

Pacte de Madrid amb EE.UU (1953): ajuda financera...