Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Oposicions

Modalització

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seva presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seva actitud o opinió, parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si l'emissor s'amaga darrere de construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seva presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor...

L'Edat Antiga

Diuen que l’Orient té una ànima somniadora i profundament emotiva.

• El nom de lírica prové de la lira, instrument musical amb què els grecs acompanyaven uns cants que entonaven a les festes.

El Càntic dels Càntics, en forma de diàleg de la Bíblia, expressa el sentiment i desig amorós.

La lírica grecollatina presenta una gran varietat de temes i unes formes molt elaborades. La recreació dels mites... són motius que canten els poetes en les seves composicions.

L'Edat Mitjana

Cap als segles XII-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenen trobadors i, a més de la lletra, en componien la música que l’acompanyava. Els joglars cantaven aquests poemes als castells...

Tipologia Textual

1. Text Narratiu

Contar fets que han succeït en un temps i un espai determinats.

Estructura Prototípica

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predominen els verbs predicatius i que expressen acció.
• Temps: Segueix un desenvolupament temporal; se sol fer ús del passat, de connectors temporals i d’expressions que indiquen temps.
• Narrador: La figura que conta els fets.
  • Intern (en 1a persona):
    • Protagonista
    • Testimoni
  • Extern (en 3a persona):
    • Omniscient
    • Observador
• Personatges
• Espai

Finalitat

Estètica, informar, entretenir, argumentar...

Gèneres

• Novel·la
• Conte
• Pel·lícula
• Acudits
• Notícia
• Còmic

2. Text Descriptiu

Dir com és una persona, animal o cosa.

Característiques

• Verbs d’estat (es frena l’acció).
• Adjectivació abundant.
• Coordinació,

El tema principal del text és la discriminació lingüística basada en l'accent i com aquesta afecta diverses comunitats lingüístiques.

Anàlisi de la Discriminació Lingüística per Accent

Iniciativa legislativa francesa contra la discriminació per accent

La recent aprovació per part de l'Assemblea Nacional francesa d'una llei per sancionar la discriminació per l'accent.

L'abast global de la discriminació per accent

La discriminació per l'accent no és exclusiva de la francofonia, sinó que és un problema generalitzat.

La percepció de la discriminació pròpia i aliena

Com les discriminacions semblen menys rellevants quan afecten altres persones.

Diversitat d'accents en totes les llengües

Totes les llengües tenen múltiples variacions...

Biografia d'Ausiàs March

Naixement i mort

Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459.

Vida amorosa i matrimonis

Primer matrimoni: Isabel Martorell (1437)

El 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. No tingué descendència d'aquesta primera unió, però sí que n'obtingué un dot considerable.

Aquest dot fou problemàtic: quan Isabel heretà les terres del dot que li pertocaven a l'hora de repartir les terres de la Vall de Xaló, sorgiren desavinences amb Galceran Martorell, el seu cunyat. S'arribà a l'extrem d'un desafiament el 1438, però l'any següent s'arribà...

El Teatre Modernista Català i l'Escola Mallorquina

Tendències del Teatre Modernista Català

Van marcar les dues tendències del teatre modernista català: la simbolista o decadentista i la ideològica, en què s’expressaven, a través dels personatges i les situacions, les concepcions modernistes i el seu xoc amb la realitat social.

L'Escola Mallorquina: Poesia Refinada

Primerament només gràfic, després aplicat pels noucentistes a un grup de poetes mallorquins de principis del segle XX, amb un model de llengua refinat i subtil. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover en foren els màxims representants. Caracteritzada pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular. D'arrel cristiana i conservadora. A partir del 1906, alguns s’aproparen...

Crisi Literària (XVI-XVIII)

Causes de la Decadència

Allunyament de la Cort

Trasllat de la cort a Castella, la noblesa substitueix el català pel castellà.

Esplendor de la Literatura Castellana

El Segle d'Or de la literatura castellana atrau els escriptors catalans.

Afebliment de l'Oficialitat del Català

Manca d'un organisme unificador que afavoreix la fragmentació del català.

Esdeveniments Històrics

La Guerra de València, la Guerra dels Segadors, el lliurament a França de la Catalunya Nord i la Guerra de Successió van fer minvar la importància de la Corona catalanoaragonesa.

L'aparició de la Impremta

L'aparició de la impremta va afavorir la difusió dels llibres en castellà i llatí, en detriment dels llibres en català.

Moviments Literaris

El

La Premsa Escrita

Ha resistit perquè té l'avantatge d'aprofundir en les notícies i d'opinar sobre els esdeveniments.

El Llenguatge Periodístic

Característiques

• Concisió: Cal transmetre en un espai fix la major quantitat d'informació possible.
• Sintaxi Senzilla: L'ús d'oracions curtes i d'un lèxic senzill facilita la comprensió dels textos periodístics. Els elements de l'oració han d'estar col·locats seguint l'ordre lògic: subjecte, verb, complements. Aquest ordre només s'hauria d'alterar per destacar algun dels components de l'oració.
• Disposició Especial dels Continguts: Els continguts periodístics es col·loquen en una disposició especial a causa de la subordinació a un espai determinat i al desig de captar l'interès del lector.

L'origen del català com a llengua (Segle VIII)

A partir del segle IX hi ha una diferència entre el llatí oral i l'escrit; en l'escrit hi apareixien paraules en català perquè el copista no sabia ben bé la traducció del llatí.

El català com a llengua escrita (Segles XII i XIII)

Motius:

Fins al segle XII l'Església monopolitzava l'escriptura, però es produeix un canvi: hi apareix una nova classe social, la burgesia, que farà que el català iniciï la seva història com a llengua escrita.

La literatura trobadoresca

• Neix a les corts occitanes a la primera meitat del segle XII.
• És una poesia en llengua vulgar.
• Bàsicament s'escrivia en llatí i era religiosa.
• Està relacionada amb la vida de la noblesa en els castells medievals i la societat