Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Arnau de Vilanova (s. XIII–XIV)

Arnau de Vilanova forma part de la primera generació d’intel·lectuals valencians que escriuen en llengua catalana. Va ser un metge molt prestigiós al servei de reis com Jaume II i Alfons II, així com del papa Bonifaci VIII, fet que el converteix en una figura molt important tant en l’àmbit religiós com polític. Tot i això, com a gran científic europeu, escrivia sobretot en llatí, cosa que li va donar un gran reconeixement internacional.

La seva personalitat era complexa, ja que combinava la ciència amb una profunda preocupació religiosa, especialment per la fi del món i l’arribada de l’Anticrist. Defensava la necessitat de reformar l’Església medieval, que considerava massa rica i allunyada...

La Renaixença

Renaixença: Moviment de ressorgiment cultural català que vol recuperar la llengua i la literatura catalanes després de la decadència.

Cronologia i fets clau

• 1833: Oda a la pàtria (Aribau).
• 1877: Verdaguer guanya amb L’Atlàntida i Guimerà és proclamat Mestre en Gai Saber.
• 1892: Inici del Modernisme.

Objectius

• Reivindicar el català.
• Fer aparèixer escriptors en català.
• Crear institucions culturals.
• Relacionar llengua i nació.

Causes

• El català només s’utilitzava oralment.
• Redescoberta de la història de Catalunya.
• Idealització de l’Edat Mitjana.
• Influència del Romanticisme i el Realisme.
• Industrialització i burgesia catalana.

El Romanticisme

Romanticisme: Moviment literari de la primera meitat del segle XIX. Influenciat per...

Amor

• Amor post mortem (amor més enllà de la mort): caràcter etern de l'amor, sentiment que perdura després de la mort física.
• Vulnus amoris: l'amor és una ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus (lloc agradable): paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels seus components (arbres, rierol...) relacionats amb el sentiment amorós.
• Descriptio puellae (descripció de la jove): enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona (cap, coll, mans...).
• Furor amoris (amor apassionat): concepció de l'amor com una malaltia que nega el poder de la raó.

Vida

• Beatus ille (afortunat aquell): elogi de la vida camperola i rural enfront del tràfec urbà i cortesà.
• Homo viator (home viatger): la vida humana considerada

Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval

Francesc Eiximenis (c. 1330 – 1409)

Va ser un escriptor i teòleg franciscà, nascut a Girona cap al 1330 i mort a Perpinyà el 1409. Va estudiar a universitats com Oxford, París, Cambridge i Roma.

A partir del 1384 va viure a València, on va destacar com a predicador i conseller en temes de religió, moral i govern. El papa Benet XIII el va nomenar Bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

Obra Destacada: Lo Crestià

Espècie d'enciclopèdia cristiana que havia de tenir 13 volums, però només se'n van publicar 4. En ella dona normes de conducta per a la vida quotidiana i explica els costums del seu temps.

• Dins d'aquesta obra destaca Regiment de la cosa pública, on parla de com ha de governar-se

Obres

Obres filosòfiques i científiques

Art abreujada de trobar la veritat: exposa el seu mètode racional (l’Art) per demostrar la veritat del cristianisme.
Arbre de la ciència: explica totes les ciències de manera ordenada i entenedora.

Obres místiques

Llibre de contemplació en Déu: reflexió espiritual sobre Déu.
Llibre d’Amic i Amat: diàleg poètic i simbòlic entre l’home i Déu.

Obres didàctiques

Llibre de l’orde de cavalleria: explica com ha de ser el cavaller cristià ideal.
Llibre del Gentil i dels tres savis: diàleg entre cristianisme, judaisme i islam.

Obres narratives

Blanquerna: novel·la sobre la vida ideal cristiana i la reforma de la societat.
Fèlix o Llibre de les meravelles: obra d’aprenentatge amb ensenyaments morals;...

Francesc Eiximenis

Naixement: Girona, 1327
Mort: Perpinyà, 1409
Frare franciscà i autor influent de la Corona d’Aragó.

Obres principals: Lo Crestià

Obra destinada a explicar:

• Què ha de saber un bon cristià.
• Què ha de fer un bon cristià.

Es tracta d'un projecte de 13 llibres, dels quals només se’n conserven 4. El seu contingut inclou:

• Exposició del dogma religiós (doctrina).
• Moral cristiana.
• Normes i valors per viure correctament.
• Temes sobre educació moral, societat i comportament.

Públic i llenguatge

L'obra s'adreça a un públic burgès. Utilitza un llenguatge clar, planer i instructiu, amb una clara funció didàctica i un estil que vol ensenyar i guiar el lector.

Prosa Humanística

Context (segles XIV–XV)

• Les ciutats creixen i la burgesia

Moviments Literaris Clàssics: Romanticisme i Neoclassicisme

Romanticisme

• Personatges: Herois.
• Temps i Espai: Fugida de l’Edat Contemporània; predilecció per l’Edat Mitjana.
• To: Melancòlic (expressió de sentiments).
• Temes: Natura, amor, patriotisme, etc.
• Finalitat de l’Art: Explorar els misteris de la natura i del món.
• Gènere Predilecte: Poesia.
• Ideologia: Afany de llibertat.

Neoclassicisme

• Punt de Vista: Grècia i Roma.
• Temps i Espai: Predilecció per Grècia i Roma.
• To: Contenció dels sentiments.
• Temes: Històrics i mitològics.
• Finalitat de l’Art: Millorar la societat i l’educació il·lustrada.
• Gènere Predilecte: Teatre i faula.
• Ideologia: Les idees il·lustrades.

Realisme i Naturalisme

• Punt de Vista: Sempre extern i objectiu.
• Personatges:

El Neoclassicisme: Raó, Simplicitat i Ciència

El Neoclassicisme és un moviment artístic i literari que sorgeix de l'admiració per les antigues cultures de Grècia i Roma, i defensa la simplicitat, la raó i la ciència.

Context del Neoclassicisme (Segle XVIII)

Es divideix en diversos esdeveniments i situacions històriques rellevants:

• La Revolució Francesa (1789), que proclama els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
• La Guerra de Successió entre la dinastia dels Àustries i els Borbons: Catalunya es posiciona a favor dels Àustries, tot i que els Borbons resulten vencedors.
• La repressió borbònica, molt dura, amb el “Decret de Nova Planta” del 1714 (Felip V), que afecta Catalunya i suposa la supressió de la llengua catalana i

Identificació de Varietats Dialectals Catalanes

Aquesta secció ajuda a distingir les principals varietats del català segons el vocabulari i les construccions:

• Si veus "hui", "este", "xiquet" $\rightarrow$ Valencià
• Si veus "lo", "jovens", "moixó" $\rightarrow$ Nord-occidental
• Si veus "avui", "aquest", vocal neutra $\rightarrow$ Central
• Si veus "sa", "ses", "horabaixa", "me’n vaig" $\rightarrow$ Balear
• Si veus "votura", "pas", "boleta" $\rightarrow$ Rossellonès
• Si veus "lo dic", "ecco", "mamma" $\rightarrow$ Alguerès

Ús dels Pronoms Febles en Català

Taula de Funcions Sintàctiques i Pronoms