Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Llengües romàniques

Oral: Van sorgir amb la desaparició de l'Imperi Romà (llatí) al segle VIII.
Escrit: S. XII, Homilies d'Organyà (6 sermons).

Literatures romàniques

S. XI i XII, èpica (autor anònim i recitada) i lírica (autor conegut i cantada) estan escrits en vers que feien els joglars i trobadors per a les dames de les corts.

El Roman

S. XII i XIII, escrit per ser llegit; començà en vers, però va canviar a prosa. Novel·les sobre el rei Artús i temes imaginaris. El primer romanç és de Chrétien de Troyes, que va reunir unes llegendes cèltiques i les va anomenar Matèria de Bretanya.

Poesia trobadoresca

S. XI, màxim refinament dels costums cavallerescos: Lírica Trobadoresca, nova concepció de l'amor. La dona crea l'amor cortès...

1. Text explicatiu

Fer entendre amb esperit didàctic alguna cosa, idea o concepte a algú (orals, escrits).

Recursos:

• Resum i ampliació.
• Ús de negretes i cursives.
• Il·lustracions i exemplificació.
• Subdivisió en apartats numerats.
• Ús del present d'indicatiu.
• Connectors que estableixen relacions lògiques.
• Ús d'oracions de relatiu i repetició lèxica.

2. Text argumentatiu

Convèncer algú que manté una opinió contrària amb un discurs coherent i justificable (orals, escrits).

Recursos:

• Connectors d'ordre, de causa, conseqüència i oposició.
• Signes de puntuació: cometes, guionets.
• Verbs en present o condicional (tipus: dir, creure, pensar).
• Recursos retòrics: citacions d'autoritats, metàfores, antítesis, repeticions.

3. Text narratiu

Explicar una...

1. La literatura doctrinarial

1.1 Context històric: les religions i les monarquies

Després de l'Imperi romà, l'Església es va mantenir amb una estructura estable de poder. L'estabilitat esdevingué un punt de referència espiritual per a l'home medieval. La cristiandat va substituir l'Imperi romà.

Les monarquies havien unificat la xarxa de feus preexistents, convertint-la en una institució de referència.

L'Església, principal centre de promoció cultural, desenvolupà una tasca de recuperació d'obres de l'antiguitat clàssica.

Arreu d'Europa, algunes escoles de gramàtica episcopals s'han convertit en universitats. La ciutat de València no té universitat fins al 1500.

1.2 El Cisma d'Occident i les universitats

El 1378 es produí el Cisma...

Les Quatre Grans Cròniques (4GC)

Les 4GC es van escriure a finals del segle XIII i XIV. Es tracta de les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les 4GC formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

Les 4GC són:

1. Llibre dels Fets de Jaume I el Conqueridor

• Primera Crònica medieval catalana escrita per Jaume I d’estil autobiogràfic.
• S'hi narren les gestes més importants del monarca.

2. La Crònica de Bernat Desclot

• L'autor fa de narrador i Pere II el Gran esdevé el protagonista principal.
• S'

Ausia March es el poeta mes important de la literatura catalana medieval, va ser capaç de crear una lírica diferent. Amb March es produeix un tencament que es fa manifest en: 1- rebutja el concepte trobadoresc de poesia, el concepte de poesia de March està lligat al pensament i va ser anomenat el poeta filosof 2- rebutja la materia poetica dels trobadors, la materia poetica de March es ell mateix i la poesia es l'instrument que utilitza per analitzar i confessar la seva intimitat 3- rebutja el concepte de dona imposat per les cançons de la fin'amors trobadoresca. Té un concepte ben diferent de dona: ell concep la dona com a companya, d'aquesta li interessa principalment el gest, el seny i l'enteminent. 4- rebutja el codi lingüístic...

La diversitat de llengües

Els humans compartim la capacitat de comunicar-nos a través de les llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen.

Les famílies lingüístiques

Les llengües s'agrupen en famílies, és a dir, en grups de llengües amb un origen comú:

• Família indoeuropea: (que inclou el català)
• Uràlica: finès, estonià
• Caucàsica: georgià
• Altaica: turc
• Sinotibetana: xinès, tibetà
• Dravídica: tàmil
• Afroasiàtica: àrab, hebreu
• Níger-Congo: swahili
• Ameríndia: quítxua, guaraní
• Esquimoaleuta: esquimal

Subgrups de la família indoeuropea

• Indoirànic: hindi, urdú, romaní (la llengua dels gitanos), kurd, persa
• Albanès
• Grec
• Romànic: català, castellà,

Modernisme

Fou un moviment complex i contradictori, resultat d'influències molt diverses.

Etapes

• Inici i formació (1892–1900): mostra una forta preocupació per la normalització de la llengua. Trobem dos corrents ideològics que utilitzaven la revista L'Avenç i, més tard, Catalònia com a mitjà d'expressió.
  • El regeneracionisme: els artistes volien la renovació d'aspectes de la societat i calia aprofitar aspectes positius.
  • L'esteticisme: no creien possible intervenir directament en la societat. Buscaven la creació d'una obra artística que tingués valor per si mateixa.
• Modernisme triomfant (1900–1911): apareix la revista Joventut i s'assimilen els escriptors de la Renaixença. S'hi conrea el ruralisme i trobem les primeres obres del

1. Comprensió lectora

1.1 Vertader o fals

• a) Els ODS afecten sols el medi ambient. → Fals
• b) Els termes gentrificació verda i greenification són sinònims. → Vertader
• c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització. → Fals
• d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder adquisitiu més baix. → Fals
• e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’espais verds. → Fals

1.2 Sinònims

• a) Comandament, guiatge → lideratge
• b) Ratifica, confirma → corrobora
• c) Resistant, robusta → resilient
• d) Contradictòriament → paradoxalment
• e) Proporcional → equitativa

1.3 Referent dels pronoms

• a) «gaudir-ne» → de la pacificació d’una via o la creació d’un espai

1. El canvi de paradigma: de la cel·la a la plaça pública

A partir del segle XIII, el model cultural dels monestirs (ascètic i tancat) va entrar en crisi a causa del renaixement de la vida urbana. Les ciutats van créixer demogràficament i l'activitat econòmica i comercial es va disparar, la qual cosa va generar una nova classe social: la burgesia (mercaders, metges, advocats), que exigia nous codis de conducta civil i religiosa adaptats al seu dia a dia.

• Universitats vs. Monestirs: Es van fundar universitats com a alternativa urbana a la cultura monàstica.
• Els ordes mendicants: Franciscans i dominics es van instal·lar en els nuclis urbans per a realitzar una labor pastoral incessant, convertint el sermó en un element quotidià d'instrucció

1. Període de preguerra (anys 20 i 30)

Després del Noucentisme, centrat sobretot en la poesia, es detecta una manca de narrativa i s’obre el debat sobre la “crisi de la novel·la”. Els autors miren cap a Europa, especialment cap a la novel·la psicològica.

Característiques principals

• Voluntat de modernització i professionalització de l’escriptor.
• Convivència de corrents: Noucentisme (ordre i claredat) i Avantguardes (ruptura i innovació).
• Aparició de la novel·la psicològica.

Autors destacats

• Carles Riba: figura clau de la poesia postsimbolista (Les estances, Elegies de Bierville).
• Josep Maria de Sagarra: gran èxit en teatre i poesia.
• Mercè Rodoreda (primera etapa): Aloma (1938).
• Miquel Llor: referent de la novel·la psicològica