Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La literatura catalana de postguerra: exili i resistència

Altres llengües estrangeres2,95 KB

La literatura catalana de postguerra (1939-1970)

L'any 1939 va ser el grau zero de la nostra llengua. En un primer moment, la repressió fou molt dura per un doble motiu: la censura ideològica i la lingüística. Però, amb la derrota dels règims amics, Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial com una estratègia per a aparentar tolerància i sobreviure davant la nova Europa.

La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. El turisme va comportar l'expansió i l'enfortiment de la represa cultural i literària. Els primers anys de la postguerra van estar marcats per la por, la repressió, l'exili i la clandestinitat.

Les opcions dels escriptors catalans

Els escriptors van tenir dues opcions per a continuar amb...

Continua llegint "La literatura catalana de postguerra: exili i resistència" »

Grans Autors Catalans: Monzó (Ironia) i Martí i Pol (Humanisme)

Altres llengües estrangeres2,67 KB

Quim Monzó: Ironia, Crítica Social i Metatextualitat

Quim Monzó fou un escriptor nascut a Barcelona que va publicar novel·les, contes i llibres amb reculls d’articles periodístics. Les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües diferents. La seva popularitat es deu gràcies a les aportacions que ha fet a la ràdio i a la televisió.

L'Estil Narratiu i la Visió de Monzó

Monzó es va caracteritzar per escriure narracions curtes. Alguns exemples destacats són El perquè de tot plegat, Guadalajara o Mil cretins.

Podem afirmar que recalca aspectes ridículs de la vida quotidiana, mostrant una societat actual que expressa la falta de valors. Els seus escrits tenen una visió divertida que qüestiona els models literaris difosos...

Continua llegint "Grans Autors Catalans: Monzó (Ironia) i Martí i Pol (Humanisme)" »

Josep Carner i Víctor Català: Noucentisme i Narrativa Modernista

Altres llengües estrangeres3,12 KB

Josep Carner: Príncep dels Poetes i Noucentisme

Josep Carner, considerat el Príncep dels Poetes, fou un col·laborador destacat de la revista L'Aureneta. Fou poeta, prosista, periodista, dramaturg, traductor i polític, i tingué sempre fama d'excel·lent conservador.

El Màxim Representant del Noucentisme Poètic

Carner és el màxim representant del Noucentisme poètic amb obres cabdals com:

  • Els fruits saborosos (1906)
  • Auques i ventalls (1914)
  • El cor quiet (1925)

Tot i això, en la seva obra posterior s'allunya de l'idealisme noucentista.

Característiques de la Poesia Carneriana

La seva poesia es caracteritza pel classicisme, entès com un rebuig del romanticisme i del jo com a centre del poema.

La Narrativa Modernista: Obres i Temes Clau

Obres Destacades

...
Continua llegint "Josep Carner i Víctor Català: Noucentisme i Narrativa Modernista" »

Àngel Guimerà i Narcís Oller: Figures de la Renaixença

Altres llengües estrangeres3,01 KB

Àngel Guimerà: Poeta, polític i dramaturg

Àngel Guimerà va participar en els Jocs Florals abans de dedicar-se al teatre. L'any 1875 va obtenir un accèssit amb Indíbil i Mandoni i, el 1877, va ser nomenat Mestre en Gai Saber. Al llibre Poesies va recollir molts dels seus poemes, i posteriorment en publicaria un segon volum. Els temes de les seves poesies inclouen la història, la religió, els costums i la política.

Faceta política

Va ser un dels oradors més importants de l'època. Va participar en congressos catalanistes i en la presentació de les Bases de Manresa. Fou elegit president de l'Ateneu de Barcelona, on pronuncià el discurs en català.

Dramaturg

S'inicià en el teatre als 34 anys. La seva primera tragèdia fou Gal·la Placídia,...

Continua llegint "Àngel Guimerà i Narcís Oller: Figures de la Renaixença" »

Columnes sobre llengua, immigració i traduccions

Altres llengües estrangeres3,03 KB

El text de Toni Soler

El text de Toni Soler

L'emissor és el columnista Toni Soler, que compara la ficció de la televisió amb la vida de cada dia. El receptor és tothom qui comprèn la reflexió que du a terme. Les funcions lingüístiques són la referencial i l'expressiva. L'intenció comunicativa és informar sobre aspectes de la realitat. Les parts que té el text són tres: en la primera podem trobar l'exposició sobre el cor de la ciutat; la segona mostra una part de la realitat sobre per què a les grans ciutats es parla castellà; i la tercera part explica per què hi ha aquesta situació de la llengua actualment.

L'estructura presenta tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. El tema és la integració lingüística dels...

Continua llegint "Columnes sobre llengua, immigració i traduccions" »

Poesia Catalana del Segle XX: Anàlisi de Brossa, Estellés i Martí i Pol

Altres llengües estrangeres3,03 KB

Joan Brossa: Eco

Moviment: Surrealisme

Poema:

Parla de l’existència de les coses i de la nostra impotència davant d’aquestes, ja que no podem canviar res, i també de la importància de l'existència de les coses.

Llibre: Rua de llibres

Cites: «explicam tu que és el sol i les muntanyes que són i aquesta taula última forma de saviesa».

V. A. Estellés: Els amants

Moviment: Poesia contemporània i vitalisme amorós

Autor:

  • Casat i enamorat (Isabel).
  • Admirador d'Ausiàs March.

Poema:

Parla de dos amants molt apassionats, que no tenen un amor tranquil, sinó embogit. És un combat entre l’amor carnal i l’amor espiritual.

Llibre: Llibre de les meravelles

Cites: «No hi havia a València dos amants com nosaltres... de sobte encara em pren aquell...

Continua llegint "Poesia Catalana del Segle XX: Anàlisi de Brossa, Estellés i Martí i Pol" »

Il·lustració i Neoclassicisme al S. XVIII: Raó, Art i Llengua Catalana

Altres llengües estrangeres2,48 KB

Neoclassicisme i Il·lustració: Context Històric

A mitjan del S. XVIII es produí l'esgotament del model artístic del Barroc i aparegué un nou corrent racionalista: la Il·lustració. Aquest moviment es generà entre la Segona Revolució Anglesa (1688) i la Revolució Francesa (1789).

El Racionalisme Il·lustrat i la Societat

Aquest moviment va ser protagonitzat per la burgesia com a classe social ascendent que aspirava al poder polític i a la transformació de la societat. Després del seu triomf, el sobirà se subordinà a la nació i els súbdits passaren a ser ciutadans.

El moviment il·lustrat confiava en la raó humana com a instrument capaç d'aconseguir la felicitat general. La considerava natural, individual i necessitada de càlcul....

Continua llegint "Il·lustració i Neoclassicisme al S. XVIII: Raó, Art i Llengua Catalana" »

Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat.

Altres llengües estrangeres2,5 KB

JOAQUIM RubíÓ I ORS: UN MANIFEST
aribau seguit per joaquim, però d'una manera més conscient i decidida. El pròleg amb que va encapçalar la primera edició de (lo gaiter del llobregat), considerat com el veritable manifest de la renaixença.    per a Rubió, el passat medieval ja no és un motiu d'enyorança, sinó que es converteix en un exemple que es pot projectar cap al futur.
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
l'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels jocs florals de Barcelona, (va intervenir Rubíó i ors). Els jocs van repre una garntía de contiunuïtat i de projecció social.   la dècada del 1950: imp, es va produir un augment dels autors que utilitzen el cata:...

Continua llegint "Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat." »

La recuperació de la novel·la catalana al segle XIX

Altres llengües estrangeres3,54 KB

Des de Tirant lo Blanc (1490), la darrera gran novel·la en català de l'època medieval, es va aturar la producció novel·lística a Catalunya. Fins al 1862, amb L’orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant d’Antoni de Bofarull, no es troba la primera mostra de la recuperació del gènere.

Per què tardà tant a recuperar-se la novel·la en la literatura catalana?

  • Extensió: La novel·la requereix una major preparació en l'elaboració d'un pla de conjunt de l'obra.
  • Dedicació: Necessitat d'una dedicació més absorbent; els autors no podien viure com a professionals de la literatura.
  • Manca de continuïtat: A diferència de la poesia o el teatre, que havien persistit en el camp de la literatura popular, la novel·la no va tenir aquesta
...
Continua llegint "La recuperació de la novel·la catalana al segle XIX" »

Modernisme Català: Art, Cultura i Joan Maragall

Altres llengües estrangeres3,36 KB

El Modernisme a Catalunya

El Modernisme: és el nom que es va adoptar a Catalunya per designar un ampli moviment europeu a cavall dels segles XIX i XX. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Què pretén el Modernisme?

  • Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
  • Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
  • Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.

La vigència del moviment modernista a Catalunya va ser d'uns vint anys. Va començar amb una sèrie de fets molt significatius com l'Exposició Universal de Barcelona (1888), les cinc Festes Modernistes de Sitges (des de 1892) i la creació de revistes; continuà amb la consolidació...

Continua llegint "Modernisme Català: Art, Cultura i Joan Maragall" »