Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Grans Moviments Poètics Post-Romàntics

Des de mitjan segle XIX es pot considerar que el moviment romàntic a Europa havia passat de moda. Com a reacció contra el Romanticisme, van sorgir diverses escoles que buscaven nous ideals estètics.

L'Escola Paranassiana (1860)

Com a reacció contra el Romanticisme, l'Escola Paranassiana va tornar als models clàssics. Aquest moviment, iniciat cap al 1860, tenia com a ideal estètic fer una poesia formalment impecable, impersonal, objectiva i descriptiva.

El Simbolisme (1870)

Moviment poètic que va sorgir a França al 1870, com a reacció contra el materialisme científic del Naturalisme i contra la pretensió de voler descriure la realitat. El Simbolisme buscava la realitat que existeix més enllà del...

Novel·la Modernista: Característiques i Autors Clau

La novel·la modernista és pròpia de la segona etapa del Modernisme, a partir del 1901. És el gènere que va tenir més èxit dins del moviment modernista. Hi ha diversos tipus de novel·la modernista. Un dels tipus de novel·la és la novel·la rural, la qual està ambientada al camp. Per ambientar la novel·la rural, es fa una crítica al camp. La novel·la rural es caracteritza per l'ús d'un llenguatge mascle i es parla tal com es feia a l'època. Els personatges sempre estan enfrontats amb la societat, perquè la societat és inculta i ells solen ser una mena de guia per a la societat. Tenen una actitud regeneracionista.

Raimon Casellas

Raimon Casellas va néixer el 1855 i va morir...

Els nous valors de la burgesia a la baixa edat mitjana

La vida es desplaça de la cort a la ciutat i s'inicia una nova etapa de comercialització.

El Compromís de Casp i la Corona d'Aragó

Davant la mort del rei sense descendència, es reuneixen els representants per triar un nou monarca.

La Cancelleria Reial i la llengua catalana

La Cancelleria Reial era un organisme burocràtic integrat per escrivans, secretaris i protonotaris. Va actuar com a model unificador de la llengua catalana.

Llengües de treball

Els funcionaris havien de dominar el llatí, el català i l'aragonès.

L'humanisme a la Corona d'Aragó

Sorgeix un interès pels clàssics i es realitzen nombroses traduccions durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Un exemple representatiu és...

Particularitats nacionals de la renovació poètica

La naixent burgesia, els canvis en les formes de vida i en els gustos van comportar una renovació del llenguatge poètic que presenta particularitats nacionals:

• França: Els poetes francesos es decanten per temàtiques d'inspiració urbana i universitària, com ara els plaers i les misèries de la vida.
• Corona d’Aragó: Joglars i trobadors recorrien indistintament els territoris de Catalunya i Occitània. Trobadors catalans, com Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany, escrivien en occità i tenen un lloc destacat en la poesia provençal; no serà fins al segle XV, amb Ausiàs March, que trobarem una obra poètica en llengua catalana totalment exempta d'occitanismes.
• Camí de Santiago:

Conceptes de Teoria Literària

Tipus de Personatge

• Personatge pla: No varia en tota la narració i només en coneixem un únic tret de caràcter.
• Personatge rodó: Més detallat, presenta més d'un aspecte psicològic.

Caracterització

• Directa: Retrat del personatge abans que aparegui.
• Indirecta: Es coneix a partir dels personatges, del narrador i dels fets.

L'Espai

L'espai és el lloc on transcorre l'acció.

Origen i Consolidació de la Llengua Catalana

El llatí es parla als territoris conquerits per Roma (llatí vulgar dels soldats i comerciants).

La llengua catalana neix al segle VIII. Procedeix del Forum Iudicum o de les Homilies d'Organyà.

Pompeu Fabra i la Reforma Lingüística

Pompeu Fabra, gramàtic, va impulsar la reforma lingüística i la consolidació...

Les Cròniques Reials Catalanes

Les cròniques reials són extenses narracions en prosa dels fets històrics de caràcter bèl·lic més importants, dissenyades per ser escoltades en públic.

Aquestes cròniques foren escrites a instàncies de la monarquia i tenen una clara intenció propagandística.

Principals Cròniques

N’hi ha quatre, escrites entre els segles XIII i XIV:

• El Llibre dels Fets de Jaume I
• La Crònica de Bernat Desclot
• La Crònica de Ramon Muntaner
• La Crònica de Pere el Cerimoniós

Tòpics Literaris Llatins (Topoi)

Carpe Diem

Cal aprofitar el present perquè el temps no s'atura.

Beatus Ille

Els feliços són els que tenen una vida senzilla o rural.

Locus Amoenus

Descripció d'un lloc ideal.

Ubi Sunt?

Nostàlgia d'allò perdut o passat.

Captatio

Vida i fets de Guillem de Berguedà

El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort, a qui havia dedicat els sirventesos Cantarai m'entré. Per aquest assassinat ha de fugir de Catalunya i perd bona part de les seves possessions. És entre 1175 i 1182 que fa el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Durant aquest període viu amagat i protegit pel vescomte Ramon de Castellbò.

Aquest mateix any mor Ponç de Mataplana, a qui ara dedica un sentit plany (Consiros cant e planc e plor). El 1187 se sap que deixa els seus béns als germans i als monestirs de Poblet i Santes Creus, com també als frares hospitalaris i als templers. Pel 1190 anuncia que vol anar a la cort d'Alfons VIII de Castella, on cerca protecció acompanyat...

La Cançó Trovadoresca: Expressió de Sentiments

Gènere Trovadoresc / Cançó: Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició (Cançó). El tema central era l'amor cortès, que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval. Les idees (amor i cortesia) de les relacions jurídiques feudals es fan servir en la cançó.

• La dona es casa i adquireix una categoria jurídica. Se l'anomena Midons al seu senyor.
• El trobador estableix una relació amorosa i social on es busca que la dama sempre estigui per sobre del trobador i li pugui concedir favors materials, directament o fets per ell.
• El trobador parla de la seva senyora natural, gairebé com una obligació, i això és acceptat pel marit com una cosa

Conjugacions Verbals Catalanes

1a Conjugació

• Canvis en els verbs Anar i Estar en algunes formes.
• Tots els verbs amb arrel acabada en vocal (su-ar, llo-ar) porten dièresi a la "i" en el subjuntiu i imperatiu (esquiïn, contagiïs).
• Les formes del present d'indicatiu dels verbs acabats en –iar, es pronuncien amb la "i" tònica. Aleshores són planes: es-tu-DI-es.
• Canvis ortogràfics en els verbs acabats en –çar, -car, -jar, -gar, -quar, -guar.

2a Conjugació

• Canvis ortogràfics al lexema
• Els verbs Poder i Voler porten una "u" a l'arrel de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, a tot el present de subjuntiu i a tot l'imperatiu.
• Els verbs Néixer, Jeure, Treure i els seus derivats canvien la vocal "e" de l'arrel per una "a" quan l'arrel

La renovació teatral: de la postguerra als anys 70

L'any 1939 ha estat qualificat com el «grau zero» de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:

• En un primer moment, la repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la censura que suportaven tots els escriptors de l'Estat, hi havia l'impediment lingüístic.
• Amb la derrota dels règims amics, Franco hagué de liberalitzar una mica el règim dictatorial com una estratègia per aparençar tolerància.
• La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. L'aparició del fenomen del turisme va comportar l'expansió i l'enfortiment d'aquella represa