Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Modernisme

Característiques:

• Context: industrialització / modernitat / economia i demografia urbana.
• Àmbit polític i institucional: Prat de la Riba (institucions).
• Data de referència: 1918 – fi de la I Guerra Mundial (agitació social).
• Estètica: denominacions i corrents: Jugendstil (Alemanya), art nouveau (França) i concepció d'art total.
• Objectius: mirada vers el passat i l'artista com a figura especial; experimentació amb nous materials i barreja de gèneres.
• Tendències: regeneracionista i esteticista.
• Marc cronològic: 1911 (mort de Maragall) — es considera un punt que tanca etapes modernistes.

Joan Maragall

Vida

Barcelona; traduccions; activitat política (regeneracionisme). Mort el 1911.

Obra

• Poesia:
  • La vaca cega (temàtica: natura).
  • Oda

Poesia culta del Renaixement

Durant el Renaixement (s. XVI) s'aprecia un grau important de castellanització de la poesia; per exemple: Joan Boscà, Joan Ferrandis i Joan Timoneda. La poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d'Ausiàs Marc i per l'intent d'introduir noves innovacions mètriques.

Poetes més destacats

• Pere Serafí (1505/1510–1567): Aplega la seva obra catalana en Dos llibres, recull més de 170 poemes en què convivien la tradició ausiasmarquiana, la influència de la poesia popular i certa incorporació de la poètica d'Itàlia (Petrarca) i dels seus continuadors.
• Joan Pujol (mort després de 1603): Va assumir plenament la tradició d'Ausiàs Marc. La seva obra estava sintonitzada amb la Contrareforma perquè

Conceptes bàsics de sociolingüística

Comunitat lingüística: Grup de persones entrelligades per alguna organització social, amb una llengua comuna que funciona com a element cohesionador.

En un mateix estat hi poden coincidir diferents llengües:

• Bilingüisme: Ús de dues llengües.
• Diglòssia: Dues llengües en un mateix territori amb funcions socials diferenciades.

Classificació de les llengües

• Llengua minoritària: Llengües amb poca tradició oral o escrita.
• Llengua minoritzada: Llengua que no gaudeix d'un ple reconeixement, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric.

El català

El català compta amb uns 10 milions de parlants aproximadament. Es parla al Principat de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra....

Joan Fuster: assaig, influència i obra

Joan Fuster és l'assaigista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou un gran precursor del gènere a Catalunya, on, després del desastre de la Guerra Civil, els assaigistes escassejaven (Josep Ferrater Mora i Jaume Vicens i Vives), i sobretot al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. La seua obra literària és molt extensa i d'una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de l'època. Amb els seus plantejaments reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assaigs en miniatura....

El Noucentisme: El pacte per la cultura catalana

El Noucentisme va ser un pacte entre intel·lectuals i alguns dels participants en la política i la burgesia per aconseguir que la cultura en català fos assumida i protegida per les institucions públiques.

Les quatre bases del moviment

• 1. Ideari nacionalista: definit per Enric Prat de la Riba.
• 2. Model cultural propi: formulat per Eugeni d'Ors.
• 3. Llengua normativitzada: a càrrec de Pompeu Fabra.
• 4. Estètica literària: harmònica amb les idees burgeses.

Semblances i diferències amb el Modernisme

Semblances

Ambdós moviments formen part dels processos de modernització de la cultura catalana, són europeistes, antitradicionalistes i lluiten per la creació d'una llengua literària apta, defensant...

Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII

El Renaixement (segle XVI)

En teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia.

En prosa destaquen Los Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristòfor Despuig (1510–1574).

En poesia s'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (c. 1518–1583) va publicar Flor de enamorados (1562), amb una cinquena part de poemes en català, que van influir en l'obra de Pere Serafí (c. 1505–1567).

Joan Pujol (c. 1514–c. 1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574), el primer poema èpic català.

El Barroc (segle XVII)

El Barroc manifesta...

El Noucentisme

El Noucentisme va ser un moviment polític i cultural que es va iniciar l'any 1906 amb tres publicacions clau: La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, Els fruits saborosos de Josep Carner i el Glosari d'Eugeni d'Ors, a més de la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Aquest moviment recollia les aspiracions de la burgesia catalana i pretenia una renovació del país amb un paper destacat per als intel·lectuals.

Enric Prat de la Riba

L'any 1906 va publicar La nacionalitat catalana, on va exposar el seu projecte polític i cultural. Com a dirigent de la Lliga Regionalista, va dur a terme la renovació de Catalunya, va crear els estudis universitaris catalans i l'Institut d'Estudis Catalans....

El Noucentisme

1. El Noucentisme: Origen i Ideologia

La paraula noucentisme la va inventar Eugeni d’Ors amb un significat ambigu: tant pot derivar de l’adjectiu nou (“un nou moviment”) com referir-se al segle (nou-cents). Aquest moviment recollí les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l’àmbit social, polític i cultural.

1.1. Eugeni d’Ors (1881-1954) i l'Ideari Estètic

És autor del Glosari, un conjunt d’articles que apareixien periòdicament a La Veu de Catalunya, en els quals exposà el seu ideari estètic. Aquests articles constitueixen el fonament ideològic del Noucentisme, resumit en una sèrie de conceptes clau:

Intervenció:

Aquest concepte fa referència a l’acció reformadora.

1. Un barril de sabó moll

Gènere: Crònica.
Narrador: El vell Cristòfol. Està escrit en primera i tercera persona.
Tema: És una crítica social.

2. La plaga de la Ribera

Gènere: Soliloqui epistolar.
Narrador: Jeroni en primera persona.
Tema: Paradoxa. La presó és una universitat per als delinqüents.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Gènere: Crònica.
Narrador: El vell Cristòfol li explica a Jesús Moncada. Primera persona i narrador intern.
Tema: Importància del futbol en la societat i importància de la religió.

4. Paraules des d’un oliver

Gènere: Soliloqui amb l’interlocutor mut.
Narrador: És un narrador intern.
Tema: Excés de confiança, manipulació de la realitat i el concepte de propietat.

5. Informe provisional sobre la correguda

La Renaixença a les Illes Balears

A les Balears sempre hi ha hagut escriptors i una literatura popular poètica, narrativa i teatral; el romanticisme i la Renaixença al Principat van fer que hi proliferessin els escriptors. Dos fets van posar fi a l’aïllament de les Illes: a partir dels anys trenta, un vapor setmanal unia Barcelona amb Palma i la supressió de la universitat obligava els joves a anar a cursar els estudis a fora.

Va ser una revista la que va introduir les idees romàntiques a Mallorca: La Palma (gairebé tota en castellà), entre els fundadors de la qual figurava Tomàs Aguiló, va contribuir a crear l’ambient propici perquè els escriptors mallorquins provessin d’expressar-se en la nostra llengua.

El naixement d'un moviment