Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un escriptor, antropòleg i sociòleg que va néixer a València l'any 1939. Aquest autor va ser president d'Acció Cultural del País Valencià.

Les seues obres es caracteritzen perquè Mira utilitza una escriptura directa, concisa, de vegades eixuta, ràpida i sense concessions gratuïtes a l'ornamentació. Els seus articles periodístics són assajos en miniatura, en els quals predominen l'adjectivació i la ironia. A més, aquests contenen un elegant escepticisme i es reflexiona sobre l'actualitat dels últims decennis del segle XX i principis del segle XXI.

Assajos destacats

• Crítica de la nació pura (1985)
• Els Borja. Família i mite (2000)
• Sobre la nació dels valencians (1997)

Els temes més destacats...

Impacte de la Guerra Civil en la Intel·lectualitat Catalana

Després del desgavell bèl·lic, Catalunya va patir molt més que la resta durant la Guerra Civil. Els intel·lectuals, davant els problemes de l'època, es van mantenir fidels a la República, ja que van preveure el que podria passar amb Franco.

La majoria dels intel·lectuals van marxar fora del país; altres no van marxar, però van viure en males condicions sota la dictadura.

Autors Catalans Destacats

Joan Vinyoli (1914-1984)

• Va néixer a Barcelona el 1914.
• Va tenir una infantesa marcada per les penúries econòmiques de la família; el seu pare va morir quan ell tenia només 4 anys.
• Amb 16 anys va començar a treballar en una editorial, on es va jubilar el 1979.
• Va morir a Barcelona

Joan Francesc Mira: Assajos sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània, tractant-los amb una frescor singular.

Estil i Mètode Assagístic

Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu. Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions.

Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb sorpresa, ironia o curiositat.

Eixos Temàtics Centrals

L’eix de les reflexions...

Vicente Andrés Estellés: Poeta de la Postguerra

Vicente Andrés Estellés nasqué a Burjassot el 1924. Estudià periodisme i allí inicià una amistat intel·lectual amb Fuster i Sanchis Guarner, i establí una relació amb la seva futura esposa, Isabel.

Reconeixements i Estil

• Va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes, entre altres distincions.
• És considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània, comparable a Ausiàs March.
• Fou un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60.
• L'autor utilitza un registre lingüístic molt proper al poble, propi del llenguatge col·loquial.

Temàtiques i Obra Destacada

Les seves obres tracten temes centrals com:

• La postguerra, la mort, el país,

L'enunciació i els seus elements

L'enunciador i el discurs reportat

L'enunciador, en sentit ampli, són les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. En sentit estricte, són les veus que parlen en 1a persona. Pot aparèixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (discurs reportat):

• Discurs directe: diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva. (Exemple: La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)
• Discurs indirecte: verb de dicció + conjunció que. (Exemple: La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella)
• Discurs indirecte lliure: un enunciat aliè, en 3a persona, sense marques gràfiques ni sintàctics.

Tipus de textos

• 1. Narratiu
• 2. Expressiu
• 3. Descriptiu
• 4. Predictiu
• 5. Argumentatiu
• 6. Instructiu
• 7. Conversacional
• 8. Retòric

Accentuació

1. Paraules acabades en -edre: es poden accentuar o no (xòfer, repòrter, pèrit).
2. Paraules compostes: fisicoquímic, despús-demà.
3. Adverbis en -ment (ràpidament, repetidament).
4. Paraules agudes acabades en -es (anglès, adés...).
5. Cinquè, sisè... cafè, obscè (excepte consomé, peroné, puré, ximpanzé).
6. Aprèn, depèn, amèn, mossèn (excepte antén, entén, pretén i encén).
7. Paréixer/parèixer, vèncer/véncer, antènyer/atényer.
8. Fèiem/féiem, crèieu/créieu.
9. Pèsol/pésol, tèrbol/térbol, trèvol/trévol.

Modalització

1. Lèxic valoratiu

• A) Substantius valoratius: admiració, llàstima, lleialtat...
• B) Verbs valoratius:

Conflicte i Substitució Lingüística

Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en què aquestes competeixen entre elles i la llengua dominant acaba desplaçant la minoritzada en els diversos àmbits d'ús. Sorgeix quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra en el territori propi d'aquesta. El desenllaç és la substitució lingüística o bé el procés contrari, la normalització lingüística.

Etapes de la Substitució Lingüística

1. Procés de bilingüització: És l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves, etc., són els primers a adoptar la segona llengua, que comença a ocupar les funcions formals. Acaba quan ja no hi ha parlants

Joan Maragall: Poeta Clau del Modernisme Català

Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) és el poeta més destacat del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.

Trajectòria Vital i Professional

Nascut el 1860, fill d'un industrial del teixit, no va voler continuar el negoci familiar i va aconseguir convèncer el seu pare perquè el deixés estudiar la carrera de Dret. Va exercir com a advocat un temps fins que es va dedicar al periodisme.

Va ser col·laborador del Diario de Barcelona i de L'Avenç, i autor d'un bon nombre d'articles i assaigs, així com d'una interessant correspondència amb Miguel de Unamuno.

Activitat Institucional i Crítica Social

• Va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès,

Jacint Verdaguer: El Gran Poeta de la Renaixença

Jacint Verdaguer (va establir els models literaris en la poesia).

El Romanticisme i la Poesia de Verdaguer

La poesia romàntica tracta sobre la natura, la pàtria i la identitat, buscant les arrels i recollint llegendes de temps antics.

• El Romanticisme Català: Jacint Verdaguer (1845-1902) és el gran poeta de la lírica catalana del segle XIX. Va començar a escriure poesies als 10 anys. El 1865 va ser premiat als Jocs Florals.
• Visió Poètica: Escriptor plenament romàntic, entén la poesia com l'expressió dels sentiments i les emocions. L'enyorança de la pàtria perduda i la recerca de les arrels, tòpics romàntics, impregnen la seva obra. Busca en la història i el paisatge l'expressió

El Noucentisme: Cultura i Modernitat

S'anomena Noucentisme el moviment estètic i cultural vigent a Catalunya entre el 1906 i el 1923. El Noucentisme va ser un moviment per impulsar la difusió d'idees i l'aplicació d'una política cultural més que no pas un estil artístic.

La paraula Noucentisme va ser creada per Eugeni d'Ors el 1906 en una de les anomenades per ell gloses. En el seu origen va ser una aposta de modernitat per a un nou segle en què el retorn al classicisme havia d'anular les maneres, tan dominades pels efectes del Romanticisme.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

Modernisme

• Admiració pel caos, gust per la indefinició de formes i idees.
• Visió de la natura en estat pur.
• Insistència en ambients rurals, escassament poblats.