Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

HISTORIAEl creador va ser Joanot Martorell. Va morir al 1468  però la Primera edició va ser publicada el 1490 per M.J. De Galbà.Les informacions del Colofó del llibre i la gran quantitat d’estils presents fan pensar en la Participació de Martí Joan de Galbà en la redacció final del llibre.Fins fa una Dècada uns estudis prestigiosos analitzaven que així era, però avui dia es Pensa que Joanot Martorell va ser l’únic escriptor i que Galbà tenia el Manuscrit com a penyora d’un préstec que Martorell va haver de demanar i que no Va satisfer. TIRANTLOBLANC:És un trencament amb la narrativa anterior – novel.La moderna (relat biogràfic d’un personatge imaginari que viu la seva Vida dins d’un Març realista i versemblant)...

Llengua i Estil: Ramon Llull, Creador del Català Literari

Ramon Llull és considerat el creador del català literari. La seva obra es caracteritza per:

• Innovació lèxica: Creació de conceptes nous, mitjançant la derivació, per parlar en català de filosofia, teologia, etc.
• Sintaxi elaborada: Domini de construccions sintàctiques complexes, com les oracions consecutives i les concessives, i ús freqüent del subjuntiu.
• Ús de cultismes: Utilització de molts cultismes per poder expressar idees que apareixen per primera vegada en una llengua romànica.
• Influències: La seva llengua té influències del provençal, del llatí i de l’àrab.
• Recursos didàctics: Utilitza recursos gràfics (figures, arbres, cercles) per facilitar la comprensió.

El futurisme de Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit és el màxim representant del futurisme en la nostra literatura. La seva obra va tenir tres etapes principals:

• Primera etapa: Hi ha una gran influència futurista, tant en la forma com en la temàtica. Podem destacar el poemari Poemes en ondes hertzianes, on va introduir el cal·ligrama en la nostra literatura.
• Segona etapa: S'hi aprecia una evolució més personal, coincidint amb els seus primers problemes de salut. Com a exemple tenim La gesta dels estels, un poemari que mitifica la realitat quotidiana amb una actitud d’elegia i d’enyor.
• Tercera etapa: Destaquem La rosa als llavis, un poema eròtic i festiu que tracta la història amorosa entre el "mestre d’amor savi" i la jove

Característiques de la Prosa i l'Oratòria Medieval

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• L'escenificació i la gesticulació.
• Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per fer-los més entenedors.
• Ús de recursos retòrics repetitius (paral·lelismes, rimes, anàfores) per a facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
• Utilització d'exemples, comparacions, onomatopeies, augmentatius, refrans i frases fetes.

Anselm Turmeda: Crítica i Sàtira des de Tunis

Anselm Turmeda va fugir a Tunis i es va convertir a l'islam. Usa la ironia en dir les coses de manera que s'entengui tot el contrari.

• El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps. Capgira

Carles Riba (s. XX)

Carles Riba va ser un destacat crític, traductor d'autors clàssics i un intel·lectual de referència. A causa de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se i es refugià a França.

Obra poètica

La seva poesia és intimista i introspectiva, caracteritzada per l'anàlisi personal. Domina especialment el tema amorós. Riba va escriure set llibres de poemes:

• Llibre d'Estances: Relacionat amb el Noucentisme, tracta sobre la seva experiència vital i la descoberta del món i d'un mateix.
• Segon llibre d'estances: Més personal, s'acosta a la poesia pura utilitzant mots aïllats per augmentar l'expressivitat.
• Tres Suites: Un llibre de sonets, sovint hermètics i de difícil comprensió.
• Del joc i del foc: Dues col·leccions de tankes (

Crònica de Jaume I

Autoria: Va dictar la seva crònica, que fou escrita pels seus col·laboradors o escrivents.

Fets narrats

Narra tota la vida de Jaume, des de l'engendrament fins a la seva mort. Els fets històrics més importants són els conqueriments de Mallorca i Roselló.

Trets peculiars

• És la crònica més subjectiva de totes.
• Generalment, Jaume I narra trets bèlics, però hi ha moments que explica fets íntims.
• Vol ser un model a seguir (es mostra com un bon rei).

Estil i llengua

• Jaume utilitza el nos.
• Sintaxi senzilla, amb el conjunció "i".
• Utilitza una llengua col·loquial i poc elaborada.
• Utilitza l'estil directe en gran part de la seva crònica.

Crònica de Bernat Desclot

Autoria: No és un rei, sinó un funcionari (canceller reial) amb...

Poesia Valenciana de Postguerra (1939-1962)

Aquest període inclou escriptors nascuts durant les dècades del deu i del vint, que van començar a escriure després de la guerra i van participar en el grup de l'editorial Torre. Estèticament, es van adscriure al postsimbolisme o al realisme. Destaquen:

Xavier Casp (1915-2004)

Fundador de l'editorial Torre, va publicar Volar (1943) en una València marcada per la penúria cultural. Conreà un esteticisme en la línia de Paul Valéry i Carles Riba, amb versos hermètics i metàfores abstractes, dins de l'ortodòxia catòlica. Altres obres seves són: La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig Senyor (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Espases (1953), Jo cap de casa (1962)...

Miquel Martí i Pol: Poesia i ressò social

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Poeta, traductor, cantautor i col·laborador musical, és un dels nostres autors més guardonats. Una esclerosi múltiple que va contraure li va impedir moure's i parlar amb normalitat.

La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de la seva malaltia i del temps històric concret, creant un paisatge interioritzat d'una gran serenitat. La seva poesia de qualitat no s'entén sense el seu compromís amb el poble, i sempre manté un caire autobiogràfic.

El realisme històric: «El poble» i «La fàbrica»

Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s'inclouen de ple en...

Primera Etapa del Modernisme (1892-1900): Reivindicació

Els joves intel·lectuals modernistes tenien dos objectius primordials: «posar-se al dia» i «acostar-se a Europa», que van ser el motor del moviment en la primera etapa. Amb els ulls posats a Europa, en aquest període, bàsicament de formació, van cercar els models ben lluny de la tradició cultural que havia alimentat la generació anterior. Els van traduir i els van difondre perquè, com proclamava Brossa, poguessin construir les «formes noves» representatives de l'«època nova» que protagonitzaven.

Joan Maragall va tenir un paper rellevant en aquesta etapa. Va ser l'introductor de la filosofia de Friedrich Nietzsche (1844-1900) a Catalunya, que va tenir una influència decisiva,...

Funcions del Llenguatge

• Representativa: Transmetre continguts de forma objectiva.
  • Expositiu
  • Narratiu
  • Descriptiu
  • Conversacional
• Expressiva: Expressar sentiments, opinions, desitjos, és a dir, la subjectivitat del parlant.
  • Expositiu - argumentatiu
  • Conversacional
  • Descriptiu
• Conativa: Influir en el comportament del receptor i provocar-hi una reacció.
  • Argumentatiu
  • Conversacional
• Fàtica: Perllongar, establir o interrompre la comunicació. (Tots)
• Poètica: Atraure l'atenció sobre la forma de l'expressió lingüística. Qualsevol amb intenció poètica.
• Metalingüística: Expositiu.

Una frase en pot tenir dues, però una sempre dominarà.

Nivells de Formalitat

• Culte
• Estàndard
• Col·loquial
• Vulgar

Adequació: presentació, propòsit, registre, gènere.

Els 4 Eixos de