Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Obra Lírica de Guimerà

• Temàtica: Principalment mística i amor per la naturalesa, però també inclou poemes de registre amorós i patriòtic. En el poema L'emigrant, escrit durant els seus viatges a l'Havana, expressa l'enyorança per la pàtria.
• Les seves dues obres més ambicioses són dos poemes èpics: L'Atlàntida (1877), una epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics, i Canigó (1885), un dels grans clàssics de la literatura catalana.
• Canigó consisteix en una exaltació llegendària, de clara influència romàntica, dels orígens cristians de la pàtria catalana a l'edat mitjana. S'hi barregen personatges històrics com Guifré el Pilós i l'abat Oliva, amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics

El Complement Directe (CD)

El CD és obligatori en els verbs transitius perquè en completa el sentit.

• Sintagma nominal: No vull la poma.
• Pronom: Tenia son, però ara ja no en tinc gens.
• Oració: Pregunta qui vindrà.

Substitució pronominal del CD

El CD es pot substituir per diversos pronoms:

• 1a persona: em, ens. Ex.: Ens ha avisat massa tard.
• 2a persona: et, us. Ex.: T’acompanyarà l’àvia.
• 3a persona:
  • CD determinat: el, la, les, els.
  • CD indeterminat: en. Ex.: Menja’n.
  • Neutre: ho.
  • Reflexiu o recíproc: es.

Complement Indirecte (CI)

El CI expressa el destinatari de l’acció del verb. Es troba en oracions transitives i intransitives.

• Sintagma preposicional (a/per a): Ex.: He deixat el cotxe a en Pere.
• Pronom: Ens van donar molts diners.
• Oració: Vaig

Les fricatives (s, ss, z, c, ç)

Les fricatives

La essa sorda

El so es representa amb les lletres S, SS, C i Ç.

• S s'escriu a principi i a final de paraula. Ex.: sal, tros.
• S s'escriu entre consonant i vocal i entre vocal i consonant.
• SS s'escriu entre vocals. Ex.: assassins.
• C s'escriu davant de e i de i, a principi o a l'interior d'una paraula.
• Ç s'escriu davant de a, o, u i quan és al final de paraula.

La essa sonora

El so es representa amb les lletres S i Z.

• S s'escriu entre vocals (en alguns casos produeix el so sonor).
• Z s'escriu a principi de paraula i entre consonant i vocal. Ex.: zero, dotze.
• S s'escriu en les paraules que comencen per fons-, dins- i trans-.

Tipus de verbs

Personals i impersonals

Personals: Tenen subjecte. Ex.: El Joan estudia català.

S. XVI–XVII: inici del debilitament lingüístic sota els Àustries

Al llarg dels dos segles va anar debilitant-se la consciència d’unitat lingüística i nacional a causa de la divisió del domini lingüístic en diversos territoris: Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, València i Mallorca, i dos territoris —la Franja d’Aragó i l’Alguer (Sardenya)— administrats de manera diferent i sense cap unió ni institucions compartides. Una vegada desaparegudes la Corona d'Aragó i la cancelleria reial, la fragmentació en virregnats i els pocs intercanvis entre països catalanoparlants no només contribueixen a la dialectalització de la llengua, sinó que també reforcen el sentiment nacionalista del Principat de Catalunya i dels regnes...

Salvador Espriu: vida i obra

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 – Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Context biogràfic

El seu caràcter reservat es va veure accentuat per la mort d'un amic el 1938, la del seu pare l'any següent i la catàstrofe de la guerra. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'aquest poeta reservat, que acabà aconseguint un gran prestigi literari, intel·lectual i cívic. Així, fou proposat per al Premi Nobel de Literatura i és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Característiques de la poesia

Les característiques més rellevants...

Lo Crestià de Francesc Eiximenis

El tema de la dona estarà present en molts capítols de l'obra Lo Crestià de Francesc Eiximenis. La misogínia, per tant, també hi estarà present. Aquest discurs misògin prové de la filosofia aristotèlica. Malgrat això, hi havia dones que escrivien també en aquesta època, com ara Hildegard van Bingen, Christine de Pizan o Sor Isabel de Villena.

Per a Eiximenis, les dones eren inferiors als homes tant mentalment com físicament. Al Segon llibre de Lo Crestià, l'autor només es fa ressò d'una opinió generalitzada del poble; no s'inventa res de nou.

La influència d'Aristòtil i la ciència

Si la primera inferioritat que invoca Eiximenis es basa en Aristòtil per explicar la naturalesa de la dona, és...

Narrativa Catalana (1970-Actualitat)

Els novel·listes que es donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.

Des de la primera dels vuitanta, la novel·la de gènere ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Aquests gèneres inclouen:

• La novel·la policíaca
• L’eròtica
• La

Àmbits d'ús i gèneres textuals

Àmbit d'ús periodístic: Propi dels mitjans de comunicació. Presenta una tipologia expositiva (explicar: fer entendre una cosa; per què?) i argumentativa (argumentar: convèncer d'alguna cosa; mostrar l'opinió de l'emissor). Gèneres: Editorial, notícia, reportatge, entrevista, article d'opinió, etc.

Àmbit d'ús literari: Propi dels textos en els quals predomina la funció poètica i estètica. Presenta les següents tipologies:

• Narrativa: Narrar (contar fets i accions). Què fa? Què passa?
• Descriptiva: Descriure (informar sobre l'estat de les coses). Com és?
• Dialogada: Conversar (interactuar socialment dos o més interlocutors).

Gèneres: Novel·la, poema, conte, memòries, diari...

Pautes per a comentar

T15: Joan Fuster

Va ser l’assagista més important d’Espanya sorgit després de la Guerra Civil.

La seva obra és sorprenent, excepcional i diversa. Consta de més de 50 títols. Amb El descredit de la realitat va iniciar la carrera assagística on van vèncer les adversitats: censura, hostilitats oficials, falta de mitjans...

Els temes són:

• Sobre literatura: temes i autors relacionats amb la història de la literatura.
• De caràcter cívic i social: reflexiona sobre la nostra identitat per tal de despertar la consciència dels valencians. Les seves tesis van tenir una influència molt important i decisiva. Destaca Nosaltres, els valencians. També deia que calia estrènyer els vincles amb els catalans. Destaca Combustible per a falles.
• De caràcter

Evolució de la Poesia Catalana Contemporània

El Postsimbolisme i el Grup Poètic de Postguerra (1943-1960)

La primera tendència poètica destacada és el postsimbolisme, hereva del noucentisme, que té com a màxim exponent a Carles Riba. Aquesta corrent es caracteritza pel gust per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua.

Alguns poetes del "Grup poètic de postguerra" (1943-1960) es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista. Aquest moviment, caracteritzat per l'evasió de la realitat social, un discurs reflexiu sobre el dolor, la mort, l'absurd del món i de la vida (amb un punt de vista religiós i humanista), i sobretot per tendir a un hermetisme expressiu, va evolucionar cap a la "poesia pura" i...