Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Gèneres poètics

Tot i que abunda la poesia amorosa, existeixen altres gèneres poètics destacats:

Sirventès

Són vehicles de l'ira i l'odi. Es poden utilitzar per:

• Criticar la conducta d'un rei.
• Posar en dubte una acció política.
• Mofar-se d'algú o parlar malament d'un altre trobador.

Solien tenir entre 5 i 7 cobles, amb algunes tornades, i hi apareix el senyal.

Plany

Lament fúnebre per la mort d'una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador. També podia ser per una derrota militar o per un greu esdeveniment.

Tençó

Debat poètic o discussió entre trobadors, on les estrofes senars les escriu un i les parells un altre.

Pastorel·la

Relata la trobada entre un cavaller i una pastora enmig del camp; és el diàleg amorós entre...

La romanització

La romanització és el procés de colonització romana en gran part d'Europa. La ciutat de Tàrraco serví de base, des del segle II aC, per a la conquesta de les terres valencianes. A Hispània fou més intensa a la costa i més dèbil a l'interior; l'origen de la nostra llengua està en el llatí vulgar. En el procés de formació, la nostra llengua va rebre influències dels àrabs (aixeta, dacsa) i dels visigots (bosc, gavinet).

El romanticisme

El romanticisme, provinent d'Alemanya i Anglaterra, fou un moviment estètic que donava major importància a l'individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat.

La Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, història...

Orígens i Romanització

Abans de la Romanització, es parlaven llengües preromàniques a la península Ibèrica. Aquesta situació canvia amb la Romanització (218 a.C. - s. V d.C.), període en què els romans comencen a dominar la península, imposant la seva política, cultura i llengua. A les zones muntanyoses, la introducció del llatí no es va consolidar fins a la cristianització (s. IV-V d.C.). La llengua que s'hi imposa és el llatí vulgar.

La caiguda de l'Imperi Romà per les invasions germàniques (s. V d.C.) va ser seguida per l'arribada dels àrabs, que van ocupar gairebé tota la península, excepte la zona nord, on van persistir els parlars romànics (entre ells, el català). Els francs van començar a guanyar territoris als...

AUTORS: Ramon Llull: Lo deshonort, Angel Guimerà: Jesús que tornà, J.V. Foix: Les irreals omegues, Bernat Metge: Lo somni, Jacint Verdaguer: L'Atlàntida, Joan Puig i Ferrer: Aigües encantades, Jaume Roig: Espill o Llibre de les dones, Narcís Oller: La papallona, Joan Maragall: El conte Arnau, Joan Alcover: Cap al tard.

Hi ha 3 gèneres: lírica, prosa (acotació, diàleg/monòleg) i narrativa (narrador → omniscient, protagonista, testimoni). “Humilias d’Orgánya” és la primera escriptura en català. ELS TROBADORS (XII-XIII) poden procedir de qualsevol classe social, però per ser trobador havies de llegir, escriure en provençal, tocar música i també conèixer les normes del poema → copla, vuit versos amb una tornada, mateix...

Literatura Catalana: Cròniques i Pensament Medieval

1. Les Quatre Cròniques (Segles XIII-XIV)

Les quatre cròniques redactades a la fi del segle XIII i durant el XIV relaten fets més o menys contemporanis. Són fonamentals per a la historiografia catalana.

El Llibre dels Fets, de Jaume I

• És el primer text historiogràfic escrit en català.
• L’única autobiografia d’un rei que s’ha conservat de l’edat mitjana europea.
• Té el caràcter d’una crònica personal.

La Crònica de Bernat Desclot

• El veritable protagonista és Pere el Gran, que l’autor presenta com un heroi cavalleresc.
• L’autor no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

La Crònica de Ramon Muntaner

• Ofereix una relació estreta entre els fets

La Poesia Trovadoresca a Occitània i Catalunya

A Occitània es desenvolupa entre els segles XI i XIII la poesia trovadoresca, que tindrà una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea i, en particular, de la italiana.

Als comtats catalans molts escriptors van inclinar-se per aquest model literari i no només n'assumiren les formes mètriques, els gèneres i els recursos estilístics, sinó la llengua: van escriure poesia en occità.

Característiques i Intèrprets

• Els trobadors componien els poemes justament amb la melodia, ja que es transmetien acompanyats de música.
• Els intèrprets eren els joglars.
• Un moment culminant fou la convocatòria dels primers Jocs Florals el 1292, un festival poètic al voltant de la poesia trovadoresca.

Grans Figures de la Literatura Catalana Contemporània

Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Vida Quotidiana i Cívica

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. La seva obra poètica no és fàcil d’encasellar, ja que és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana.

Els seus temes recurrents inclouen:

• L'amor
• La mort
• El sexe
• La por
• La ciutat i el camp
• La dona

En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia...

Context històric i social (s. XIX)

Context romàntic: (s. XIX) lluites liberals/conservadors → inestabilitat política.

Romanticisme (Rom)

Rom: (Anglaterra i Alemanya) recuperar elements d'antigues tradicions d'Europa.

• 1) Rebuig de l'estètica neoclàssica.
• 2) Defensa de la llibertat de l'artista.
• 3) Predomini del sentiment sobre la raó: subjectivitat i individualisme.
• 4) Interès per la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
• 5) Relació entre l'ésser humà i la naturalesa.

Rom català: predomini del sentiment i nostàlgia del passat medieval.

Realisme (REAL)

Real: (França) centrà en el present per reflectir la realitat social (vida quotidiana).

Novel·la: mostrar els...

El Modernisme: Àmbit socioeconòmic i cultural

Al llarg del segle XIX, la industrialització provoca a Europa uns grans canvis en la manera de viure tradicional. El paisatge es transforma, els nuclis urbans creixen i es produeixen les primeres migracions del camp a la ciutat. La burgesia crea un nou estil de vida basat en els diners i, d’altra banda, defensa una moralitat conservadora.

Àmbit cultural

Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat. Es rebel·len contra els valors burgesos. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat.

El Modernisme a Catalunya

Va iniciar el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes. Cap al segle XIX, els artistes s’anomenen modernistes, els quals volen apropar Catalunya...

Formació de paraules i semàntica

La derivació consisteix a afegir un prefix o un sufix a una paraula. Els prefixos són morfemes derivatius que es col·loquen davant d'una paraula. Els sufixos són morfemes derivatius que es col·loquen darrere de la paraula; trobem els sufixos lèxics (creen un significat nou) i els sufixos valoratius (indiquen qualitats de la paraula primària).

Composició i significat

La composició consisteix en la unió de dues o més unitats i, a vegades, usem el guionet. Pel que fa al significat, distingim entre:

• Significat denotatiu: és el que figura al diccionari.
• Significat connotatiu: el que s'adquireix en una situació o context concret.

El procés pel qual una paraula canvia de significat s'anomena canvi semàntic....