Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Va trencar Definitivament amb la tradició trobadoresca. La poesia d'Ausiàs Parla d'ell mateix, del seu pensament, del seu món interior, de les Seves vivències, contradiccions...

Es tarcta d'una Poesia personal i sincera en què el poema mostra al lector amb les Virtuts i defectes de qualsevol ésser humà.

Ausiàs March, el Poeta de la innovació

És el poeta + important de la literatura catalana medieval. Va ser Capaç de crear una lírica diferent, nova, plenament personal.

Amb Ausiàs es produeix un trencament que es fa manifest en el concepte de la poesia, la matèria poètica, el concepte de la dona i La llengua poètica.

1. En primer lloc rebutja el concepte trobadoresc. El concepte de Posia esta lligat al pensament: la poesia li...

La narrativa de Quim Monzó i la societat contemporània

Quim Monzó (nascut a Barcelona el 1952) és l’autor de contes i novel·les curtes més important de la literatura catalana contemporània. Ha col·laborat habitualment amb els mitjans de comunicació mitjançant reculls d’articles periodístics. En obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) i L’illa de Maians (1985), els contes neixen d’un acudit o d’una idea que pot desembocar en una situació irreverent i absurda.

A El perquè de tot plegat (1993) apareix la incertesa de l’ésser humà, mentre que a El millor dels mons (2001) i a Mil cretins (2007) predomina el difícil equilibri entre la vida i la misèria humana: la vellesa, el dolor...

El teatre de Manuel de Pedrolo

Entre 1958 i 1963, Manuel de Pedrolo va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, amb coincidències notables amb el teatre de l'absurd:

• Cruma: reflexiona sobre l'autenticitat de l'home.
• Homes i No: tracta sobre el conformisme heretat.
• Situació Bis: reflexiona sobre la llibertat des d'un punt de vista genuïnament polític.

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció; els personatges són símbols. Encara que es relacionava la seua obra amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considerava més aviat com a teatre de l'abstracte, ja que «és massa...

Conceptes literaris i discursius

La polifonia i els estils de reproducció

La polifonia és la diversitat de veus que apareixen en un discurs.

• Estil directe: Reproducció literal del missatge d'una persona, utilitzant guions o cometes.
• Estil indirecte: Reproducció no literal d'un missatge (per exemple, "X va dir que...").
• Estil indirecte lliure: Reproducció del pensament d'una persona sense marques tipogràfiques ni sintàctiques.
• Citació: Reproducció literal d'un fragment d'un text dins d'un altre, sempre entre cometes i esmentant l'autor.
• Paràfrasi: Reproducció d'un text amb les nostres paraules, esmentant l'autor original.

L'estructura de la narració

La narració es compon de tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

• Plantejament: Presenta

Poesia Catalana de la Postguerra (1939-1960s)

Durant les dues primeres dècades de la dictadura franquista, les restriccions imposades a la cultura catalana van afavorir el conreu de la poesia. Les dificultats inherents a les edicions de narrativa (novel·la, conte) no van afectar la poesia, ja que, atesa l'entitat autònoma del poema i les seves limitades dimensions, les plataformes de publicació van ser múltiples.

Tendències i Figures Clau

El retorn a Catalunya de Carles Riba, després de l'exili, va aglutinar i orientar un conjunt de poetes cap a un estil marcat per:

• La poesia cerebral i hermètica.
• Una expressió culta.
• Un rigor exigent en l'ús de la llengua i de la forma.

Un altre grup de poetes va connectar amb la tradició de la ruptura...

Antoni Maria Alcover i Sureda fou una de les figures més destacades en el procés de redreçament de la llengua catalana després de la Renaixença i un filòleg emprenedor de principi de segle.

L'interès per la llengua i la cultura popular

El seu interès per la llengua i la cultura popular el dugué a recollir contes de gran riquesa lingüística:

• 1885: Contarelles.
• 1896: Aplec de Rondaies Mallorquines (24 volums).

La recopilació de cançons i rondalles suposà l'inventari de paraules arcaiques i dialectals que no es trobaven registrades en cap diccionari. Alcover tingué la idea d'elaborar un diccionari amb materials recollits de primera mà. Aquest diccionari no havia de ser local ni regional, sinó nacional; no únicament dialectològic,...

Quim Monzó (Barcelona, 1952)

La seva lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. La seva prosa és única, com la de tots els grans escriptors.

Temàtiques dels contes

• Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com per mostrar les contradiccions que ha de patir i superar un individu solitari per a aconseguir qualsevol companyia.
• Una altra temàtica és la que converteix la narració en una guia contemporània de la vida desesperada d'una gran ciutat. La solitud,

El Currículum Vitae

Currículum: Gènere que sintetitza de forma esquemàtica les dades personals, formatives i professionals amb l'objectiu de participar en un procés de selecció laboral o acadèmica.

Estructura: dades personals, dades acadèmiques, la formació, dades professionals, els idiomes i altres dades.

Lèxic: Mots Patrimonials i Cultismes

• Mots patrimonials: mots d'origen llatí, paraules pertanyents al vocabulari general, lligat a les experiències de la vida humana.
• Cultismes: paraules preses del llatí que no han experimentat tants canvis formals com els patrimonials.

Regles de la Dièresi

S'utilitza en les combinacions güe, güi, qüe, qüi i en la seqüència vocal + i/u.

Tipus de Variació Lingüística

• Diafàsica: segons la situació

Arnau de Vilanova i la Teoria de l'Amor Heroic

Arnau de Vilanova considerava que l'amor era una malaltia mental. El desig sexual pujava al cervell i feia tornar boig l'amant, provocant un comportament irracional. Això era causat per la fixació de la imatge que l'enamorat es fa de l'estimada, i podia ser de llarga durada. La frustració de no posseir-la provoca melanconia.

Símptomes de l'Amor Heroic

• Amnèsia
• Bogeria
• Insomni
• Vertigen

Arnau va escriure sobre això dos llibres, incloent-hi De amore heroico. Va establir 4 malalties en aquests llibres, on l'última era l'amor.

Etapes de l'Amor (Segons la tradició)

1. Fonedor (Tímid): L'amant es mostra reservat.
2. Pregador: Suplica l'amor.
3. Entenedor: Ella respon amb un regal, però sense parlar.
4. Assaig: Prova