Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)

Aquesta crònica està dedicada a historiar el breu regnat de Pere II el Gran. La cronologia és rigorosa, i hi ha una gran abundància en el detallisme i la informació. Pere II sempre és descrit amb tots els atributs dels herois cavallerescos. L'autor no apareix en la narració, sinó que parla des de fora.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de les cròniques. Muntaner escriví el seu sermó, un poema en provençal després integrat a la seva crònica, on dona consells per a la conquesta de Sardenya. Una de les intencions de la crònica és posar en relleu els mèrits de Muntaner i els bons serveis que fa als monarques.

La crònica està en funció...

Anàlisi de l'estructura i contingut del conte

Si ens centrem en el tema del text, esmentarem que fa referència a... A més, com a bon conte narratiu, el text presenta una estructura dividida en tres parts ben diferenciades:

• Plantejament: en la primera part, es descriu...
• Nus: tot seguit, en la segona, es narra aquesta experiència...
• Desenllaç: per últim, en la tercera part es mostra...

Un possible resum del contingut significatiu del text podria ser el següent: ...

Característiques literàries i estil

Depenent de l'àmbit d'ús del text, podem classificar-lo com un escrit literari. Ho podem demostrar amb la seua finalitat, que pretén divertir, sorprendre i informar. També cal marcar que es tracta d'un text formal, escrit en prosa i ple de...

Joan Fuster: L'Assagista Modern

Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere. Però també és autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica.

Reflexions i Estil Assagístic

Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Fuster reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals.

Inicis i Característiques de l'Estil

Amb 'El descredit de la realitat' comença una carrera d'assagista, de vasta amplària temàtica, un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Fuster escriu els seus assajos en un estil característic:

• Intensifica

Mercè Rodoreda (1908 - 1983)

Va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. S’interessà per les lletres i, de molt jove, començà a col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions. L’any 1939 s’exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals.

A principis dels anys 70 torna al seu país i veu reconeguda la seva obra, considerada la producció novel·lística més important de la postguerra.

Etapes de la seva obra

La seva obra està dividida en tres períodes:

• Anys d’aprenentatge: destaca l’obra Aloma, una novel·la pessimista, psicològica i simbolista que narra les relacions amoroses d’una adolescent.

1.2 Francesc Eiximenis

• Frare franciscà nascut a Girona el 1340 al si d'una família burgesa.
• Visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà el 1409.
• Joventut: viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses. Va assolir renom en la cort i en l'àmbit religiós.
• Obra més extensa: Lo Crestià. És un recull de textos que vol orientar la conducta dels cristians; es tracta d'una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval.
• Estil: clar i planer. Les expressions llargues van acompanyades de narracions breus i exemples que fan el discurs amè.

1.3 Vicent Ferrer

• Frare dominicà, nascut a València, assolí fama per la seva tasca predicadora a Espanya, França, Suïssa i Itàlia.

La Il·lustració i el neoclassicisme (segle XVIII)

La Il·lustració i el neoclassicisme (segle XVIII): Des d’Anglaterra i França es va expandir per tota Europa. El segle XVIII és un segle difícil per a la llengua catalana. El rei Felip V va imposar el Decret de Nova Planta (1716) amb el qual, entre d’altres coses, es prohibia l’ús públic del català. També la Universitat de Barcelona va ser clausurada i traslladada a Cervera, i molts intel·lectuals es van exiliar per les seves idees polítiques o ideològiques.

La Il·lustració és un moviment racionalista que en art es concreta en el neoclassicisme, el qual s’oposa al moviment anterior; és a dir, rebutja l’exageració i l’artifici i busca la recuperació dels ideals clàssics....

El Noucentisme

El Noucentisme és el fenomen ideològic i cultural que respon als interessos de la burgesia i vol reformar la societat. Els joves estaven en contra del decadentisme i del romanticisme; per això, van reivindicar el neoclassicisme, el mediterranisme, la realitat, l'harmonia, la serenitat i el racionalisme.

Poesia del Noucentisme

Es caracteritza per l'objectivitat, l'absència d'expressió de sentiments, l'interès per la poesia clàssica i l'ús d'un llenguatge precís i clar.

El programa noucentista

És un programa tècnic i el seu ideòleg (qui dicta les normes) és Eugeni d'Ors.

Ideologia del Noucentisme

Va ser un moviment renovador que s'oposava al modernisme. Utilitza les premisses que l'intel·lecte i la raó són superiors a...

Ramon Llull: Vida, Pensament i l'Ars

• Va néixer a Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o 1233, poc després de la conquesta catalano-aragonesa de l'illa per part del rei Jaume I (1229).

Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar pel Mediterrani buscant el suport dels monarques per a la seva causa, que no era altra que la conversió de l'«infidel».

L'Ars Lul·liana: Raó i Debat

La seva arma era la raó, l'Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab.

El 1316 va morir decebut, amb més de vuitanta anys, en el vaixell que el portava de Tunísia, lloc al qual havia acudit per debatre...

Característiques del Romanticisme

S'associa al sentimentalisme. Es creu que és romàntic tot allò que és sentimental.

Suposa una revolució, una transformació radical de la sensibilitat.

El romanticisme va aparèixer a finals del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, i d'aquests dos països es va estendre arreu d'Europa a la primera dècada del segle XIX.

Amb la intuïció es creia que es podia aconseguir la unió entre l'home i la natura; la civilització, fins aleshores, els mantenia separats.

Aquesta unió es podia aconseguir per mitjà de formes poètiques i irracionals.

Predomina una visió dinàmica i orgànica de la natura, en oposició a la visió racionalista i mecànica que hi havia.

Es veia la natura com un ésser viu.

Els romàntics...