Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

1. El creixement cultural a València al segle XV

El segle XV va viure una esplendor artística i literària; va ser el Segle d'Or de la literatura catalana. La ciutat de València va experimentar un fort creixement demogràfic i es va convertir en un gran centre mercantil i financer. La guerra civil va reforçar València, a causa de la crisi de Catalunya. La prosperitat i el dinamisme econòmic i polític de València van comportar una magnífica producció cultural. Van aparèixer els grans edificis gòtics. Les grans figures de la literatura catalana del segle XV van ser els següents: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella.

2. Canvis del feudalisme al Renaixement

Al final del segle XIII, la figura de...

Definició

Escola Mallorquina ha estat objecte de diverses definicions: uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana —per la qual cosa la fan néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme cau en desús—; d'altres consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors: la de 1906 i la de 1917. Nosaltres l'utilitzarem exclusivament en aquest segon sentit, més restrictiu, que la tradició sembla haver consolidat.

Escola i noucentisme

L'Escola Mallorquina té com a referents principals Miquel Costa i Llobera, sobretot, i Joan Alcover, als quals considera els grans mestres,...

Miquel Martí i Pol: estil i difusió

Miquel Martí i Pol és un poeta de llenguatge senzill i proper. L'obra de Martí i Pol, gràcies a la seva difusió, l'ha convertit en una referència popular de la poesia catalana del segle XX. Aquesta estima i popularitat s'expliquen perquè la seva poesia és comunicativa, ja que s'expressa amb un llenguatge directe i assequible, esquivant l'hermetisme. També influeixen la sinceritat de la seva veu poètica, la reflexió metafísica, el compromís nacional, el pas del temps, el balanç de la vida i l'experiència biogràfica que comunica.

D'altra banda, la gran difusió obtinguda, en part, es deu a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach i Rafael Xambó, que han musicat molts poemes. Però,...

El Text Teatral: Definició i Funció

El text teatral és un text conversacional que presenta una història en un temps i un espai determinats per a ser representada en un escenari.

Elements Clau del Text Teatral

• Personatges: És l'enumeració dels individus que intervenen en l'obra. S'hi sol donar informació general d'ells.
• Espais: Breu descripció dels llocs on s'esdevé l'acció. Hi ha dos tipus:
  • Microespai: Lloc concret on ocorre l'obra.
  • Macroespai: Punt geogràfic o general on té lloc l'acció.
• Temps: Són indicacions sobre els aspectes cronològics que afecten l'acció de l'obra. Els dos principals són:
  • Època: Període històric on es desenvolupen els fets.
  • Localització temporal: Moment del dia o període de l'any en què transcorre l'acció.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va ser periodista de professió i el poeta valencià més important de la postguerra. Entre les seues obres, destaca el Llibre de meravelles.

Característiques de la seua obra

La recerca de la singularitat poètica: Estellés trenca amb els cànons establerts i connecta amb altres tradicions, com la clàssica, la mediterrània o la llatina, per a crear un estil propi. Destaquen tres eixos temàtics:

• La poesia quotidiana: poemes que retraten els petits plaers de la vida.
• La poesia amorosa: s’hi presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l’idil·li romàntic fins a l’arravatament eròtic i la sensualitat.
• La poesia cívica: encarna un sentiment cívic col·lectiu que fa que

Diferències entre joglars i trobadors

Una de les diferències que trobem entre joglar i trobador és la classe social a la qual pertanyien. Els trobadors eren de classe social alta; alguns eren cavallers, mentre que els joglars eren de classe baixa. Aquesta diferència de classes va repercutir en la formació acadèmica de cada personatge.

• Formació: Els joglars no tenien cap formació acadèmica, mentre que els trobadors tenien formació acadèmica i militar.
• Composició: Els trobadors feien les seves pròpies composicions i els joglars no solien fer composicions pròpies, sinó interpretar i recitar-les.
• Funció social: Els joglars es dedicaven a recitar els poemes dels trobadors a les reunions de les classes altes i a amenitzar trobades i festes.

Modernisme: Rebuig a la tradició i recerca de la sinceritat

Els Poetes modernistes s'alcen contra la tradició dels jocs floralescos, que consideraven una manca de sinceritat a causa del seu llenguatge artificiós. Com a alternativa, proposen una poesia sincera amb un llenguatge real, actual, depurat i culte.

Les dues tendències del Modernisme poètic

Hi ha renovacions importants dins del moviment:

• Per una banda, els autors són naturalistes i vitalistes, valoren la poesia popular, la sinceritat i l'espontaneïtat.
• D'altra banda, hi ha autors que incorporen el prerafaelitisme, el parnassianisme i el simbolisme. Aquests manifesten un rebuig del positivisme i del materialisme en la societat industrial, i busquen l'«art per l'art».

Joan Maragall:

L'Èpica i les Cançons de Gesta

Èpica: narració dels fets heroics i gloriosos, sovint a través d'uns herois emblemàtics, reals o imaginaris; sobretot des del moment en què van adquirir un cert sentit de comunitat nacional, que les mateixes narracions contribuirien a refemar. La Cançó de Rotllan a França o el Cantar de Mio Cid a Castella són exemples de poemes èpics.

No es conserven textos èpics en vers en català —les anomenades cançons de gesta—, cosa que no vol dir que no n'haguessin existit, sinó simplement que s'han perdut: així ho demostra el fet que de tant en tant n'apareguin alguns fragments prosificats a les anomenades «quatre grans cròniques».

Les Quatre Grans Cròniques

Jaume I

A la seva crònica, Llibre dels feits,...

L'origen de la poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca sorgeix al segle XII en terres d'Occitània. És una de les primeres mostres de literatura en llengua vulgar, formulada amb un alt nivell d'exigència artística, que ha tingut una gran importància en el desenvolupament de la cultura d'Occident.

Guillem de Peitieu és el primer trobador conegut. Darrere seu, s'hi compten més de 400 trobadors. En total, se'n conserven unes 2.500 composicions que parlen d'amor i de guerra, i que idealitzen la dama, sempre: bella, noble i virtuosa. Així doncs, la poesia trobadoresca comença en occità, la llengua amb què es formula per primer cop la ideologia i els valors que són sinònims de cortesia i de noblesa.

Evolució i context feudal

Amb el temps,...

Curial e Güelfa

Estructura argumental

L'obra està dividida en tres llibres amb una introducció explicativa:

• Llibre primer: Dedicat a l'amor. Narra la joventut de Curial, un cavaller pobre educat a la cort de Montferrat, del qual s'enamora Güelfa, una viuda jove. L'heroi marxa a Àustria i intervé en un combat, reclamant la seua victòria amb la mà de Laquesis, però Curial rebutja l'oferta.
• Llibre segon: Dedicat a les armes. Se centra en el torneig a Melú, amb la presència del rei Pere el Gran, en relació amb Curial. Laquesis provoca la gelosia de Güelfa, qui retira l'ajuda econòmica a Curial.
• Llibre tercer: Dedicat a la ciència i la saviesa. Curial naufraga a les costes del nord d'Àfrica i roman captiu durant set anys, on esquiva els