Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Temes principals de la poesia de l'època franquista

• Mort: La mort, contemplada des de diferents perspectives, és un dels temes més freqüents: la mort dels familiars i els amics, la seva absència, la soledat del cementiri, la destrucció de la guerra, la reflexió sobre la vida i la pròpia mort.
• Pàtria: El desenllaç de la Guerra Civil va representar, per a molts poetes, la destrucció de la pàtria: la cultura, la llengua, la llibertat... Alguns dels poetes més significatius alçaran la veu en contra d’aquesta injusta opressió.
• Realitat social: El compromís amb la societat fa que alguns poetes descriguin i denunciïn la realitat que viu la gent: la vida familiar, el món del treball, les dificultats econòmiques, la resignació, l’esperit

J.V. Foix: Biografia i trajectòria

J.V. Foix (Sarrià, 1893-1987) es dedicà a la pastisseria del seu pare, tot i que estigué estretament relacionat amb les arts i els artistes del moment. Fou periodista, assagista i poeta, a més d'amic personal de figures com Dalí i Lorca.

Començà en el periodisme a la Revista de Poesia i col·laborà en publicacions destacades com La Publicitat, Quaderns de Poesia i L'amic de les arts. Al llarg de la seva carrera, rebé diversos reconeixements, com el Premi Lletra d'Or. Mantenint sempre un esperit avantguardista i una llengua rica, la seva obra va adquirir una gran popularitat gràcies a la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Obra en prosa

• Gertrudis:

La vida de Joan Vinyoli (1914-1984) va estar marcada per les dificultats des de ben jove: el seu pare va morir quan ell tenia 4 anys, fet que va comportar una infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars, tot i que recordava amb afecte els estius a Santa Coloma de Farners.

Per a Vinyoli, la poesia era una via d'arrelament en la realitat i la transcendència d'aquesta, considerant-la el mitjà òptim de salvació.

Etapes de la Producció Poètica

La seva producció poètica es pot dividir en tres etapes principals:

Primera Etapa (1937-1963): Formació i Consolidació

Aquest període es caracteritza per la fidelitat al mestratge de Riba i Rilke. Es distingeix per constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-...

Teatre culte i teatre popular al segle XVI

Per entendre com es defineix i com s’organitza el teatre del segle XVI, hem de tenir presents dues premisses:

• D'una banda, el teatre és, entre totes les manifestacions literàries, la més afectada per la substitució lingüística, per la preferència del castellà en comptes del català.
• D’altra banda, el teatre del segle XVI el podem classificar en dos grans corrents: el teatre culte i el teatre popular. Fins a l’època moderna no es pot afirmar l’existència d’un teatre culte.

Textos científics i tècnics

• Canal de comunicació: Generalment escrits.
• Nivell de formalitat: Llenguatge d'especialitat (en textos divulgatius, és estàndard).
• Àmbit d'ús: Món acadèmic i publicacions de divulgació.
• Intenció comunicativa: Predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius.
• Temes: Ciències pures, ciències humanes i socials, i ciències aplicades.
• Intenció: Sistematitzar i transmetre coneixements relatius a una àrea del saber.
• Llenguatge: Objectiu, amb predomini de les oracions declaratives, verbs en present d'indicatiu i mots d'origen culte (grecs o llatins).

Textos administratius i comercials

• Canal de comunicació: Textos escrits.
• Nivell de formalitat: Registre estàndard amb un conjunt de convencions formals i

Trets Essencials i Pensament de Ramon Llull

• Idealista i utòpic: Estava convençut que la seva missió era convertir els infidels. Va escriure idees en àrab per a molts llatins cristians i catòlics per als seus compatriotes.
• Tolerant i liberal: Va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.
• Quan Llull estava frustrat, es retirava a escriure obres narratives i poemes on es reflectia el seu estat d’ànim, fracassos i ambicions.

Llull té 250 títols on tracta temes diversos: filosofia, teologia, lògica, narrativa, etc. La prosa catalana de Llull és perfeccionista i moderna. Aconsegueix això usant un llenguatge flexible per a l'argumentació i crea vocabulari amb diferents procediments: incorpora cultismes...

Dècada dels anys 40 i 50.

Les combinacions de pronoms febles

Els pronoms febles s'han d'escriure sempre o davant del verb (ens el conta) o darrere (conta'ns-el), però mai separats.

• 3a persona (reflexiu): se
• 2a persona: te, us
• 1a persona: me, ens
• 3a persona (CI): li, els
• 3a persona (CD): el, la, els, les, ho
• Adverbials: en, hi

1. L'apòstrof en les combinacions

L'apòstrof en les combinacions de pronoms se situa tan a la dreta com siga possible: me n'aniré, te n'ha donat, li l'hem deixat.

2. Davant del verb

Davant del verb els pronoms es poden escriure:

• Separats: si no hi ha vocals en contacte. Les formes reforçades (em, et, es) es canvien per les plenes corresponents (me, te, se).
• Apostrofats entre si: si hi ha vocals en contacte (me'n dóna, te'n diu).
• Apostrofats amb el verb:

Conceptes Sociolingüístics Fonamentals

Bilingüisme Territorial

Definició i Exemplificació

Quan en un país trobem geogràficament ben delimitades les comunitats lingüístiques, i cadascuna disposa d'una llengua pròpia. Aquest concepte s'aplica si ens referim a persones concretes.

• Exemples: Bèlgica (Nord: Holandès; Sud: Francès), Suïssa (Cada cantó una llengua).
• Casos Mixtos: CV-L (Interior repoblat per aragonesos/castellans).

Diglòssia

Convivència i Jerarquia Lingüística

Es produeix en una societat on conviuen dues o més llengües i una d'elles es considera superior i té usos elevats (A). L'altra s'usa en funcions informals (B).

• Llengua de prestigi (A): Nivell alt.
• Llengua baixa (B): Nivell baix.

Conflicte Lingüístic

Competència entre

Classificació dels Gèneres Cinematogràfics

Gèneres Cinematogràfics: Terror i Fantàstic

Cinema de Terror

El cinema de terror es caracteritza pel seu enfocament a provocar en l'espectador sensacions de por, disgust, repugnància, incomoditat o preocupació.

Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa sovint d'origen sobrenatural o desconegut.

Cinema Fantàstic (o de Fantasia)

Les pel·lícules amb temes de fantasia solen incloure:

• Màgia.
• Mons de fantasia exòtica.
• Fets, personatges o criatures absolutament irreals que de cap manera pertanyen a la realitat coneguda del nostre món.

Això contrasta amb el cinema de ciència-ficció o el cinema...