Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La poesia modernista

La poesia modernista és una reacció contra la Renaixença i els Jocs Florals. Els poetes modernistes creien que els Jocs Florals eren antics i la poesia de la Renaixença era poc sincera. Com a alternativa, van crear el Modernisme, una poètica de sinceritat amb un llenguatge real, actual, depurat i culte. La característica fonamental del Modernisme és la diversitat estètica.

Corrents estètics del Modernisme

• Simbolisme: Reacció al realisme. Pretén demostrar que hi ha una realitat amagada mitjançant un llenguatge poètic elaborat i el joc amb símbols. Els temes principals eren la dona i la mort.
• Decadentisme: Evolució del simbolisme, portat a la màxima expressió. Es caracteritza per estats d'ànim tristos i malaltissos,

Quim Monzó va nàixer a Barcelona l’any 1952. Pertany a la Generació del 70; per tant, quan comença a escriure, l’època del franquisme quasi ha finalitzat. Com que va viure als Estats Units, es veu influït per les tendències literàries europees i mundials. En aquest cas, s’inclou dins de la tendència del realisme brut, moviment que naix per a mostrar la realitat i la misèria dels barris marginals davant l’opulència de les grans ciutats americanes.

Trajectòria i producció literària

És un autor polifacètic, ja que, a més de la seua obra literària, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació. Dins de la seua producció literària, se centra en la narrativa, amb llibres de contes com L’illa de Maians o novel·les...

Anàlisi de l'obra: El luxe del llenguatge

Aquest llibre, titulat El luxe del llenguatge de l'autor Jesús Tuson, està imprès en grandària quartilla. Disposa d'una portada amb tons blaus i verds, on podem veure a la part inferior un dibuix d'una nau, referent a la col·lecció Les Naus d'Empúries, pertanyent a l'editorial Empúries, de Barcelona. Les tapes són toves i el volum consta de 105 pàgines.

La contraportada i el propòsit de l'autor

La contraportada explica l'evolució dels llenguatges en els últims anys a tot el món. L'autor destaca la importància del llenguatge en la nostra vida i la unitat que aporta a l'espècie humana. A més, trobem un avançament del contingut, una crítica i una defensa. Cal destacar l'habilitat de Tuson...

Anàlisi de les Obres Clau de la Renaixença Catalana

Canigó (Jacint Verdaguer): Èpica, Mite i Tragèdia

L'obra Canigó narra la història de Gentil, fill del Comte Tallaferro. El seu oncle li mana fer guàrdia al castell per alertar de l'arribada dels moros, però Gentil és seduït per les històries de fades a la muntanya del Canigó que li contava el seu escuder, i deixa de vigilar. Aleshores, els moros ataquen i els cristians són derrotats.

El seu oncle Guifré, mogut per la ira, el mata estimbant-lo des del Canigó. Finalment, els cristians aconsegueixen la victòria. Guifré es penedeix del seu crim i demana que es planti una creu on va morir, que serà part del monestir de Sant Martí del Canigó.

Estructura i Elements Romàntics

L’obra...

El Noucentisme i la transició des del Modernisme

Reminiscències modernistes

Encara que el Modernisme va ser anterior al Noucentisme, la transició entre aquestes dues etapes no és gens clara i autors, tendències i obres es barregen en una densa boira. El modernisme al Mediterrani sorgeix com a conseqüència d'una revolució industrial. Com que la gran majoria de la població valenciana es dedicava a l'agricultura, aquesta revolució, i per tant el modernisme, va afectar molt poques zones valencianes. Per això, els autors valencians tendeixen més al pairalisme i al modernisme castellà que al que va viure el seu punt àlgid a Catalunya.

No obstant això, el modernisme sí que és sinònim de renovació en aspectes com ara el rebuig a l'estil...

La literatura de la Decadència

És el període de la nostra història literària que va des de l’inici del segle XVI fins a les primeres dècades del XIX.

Hi va haver una continuïtat literària en català en què es van reproduir els corrents literaris europeus com el Renaixement, la Il·lustració i el Barroc. La vitalitat del català literari tenia una transcendència pública important a través de la impremta.

El terme Decadència es va posar en voga pels homes de la Renaixença per desqualificar el període que els havia precedit i presentar-se com uns salvadors que s’entroncaven amb les glòries medievals.

La castellanització va afectar només la literatura culta i sectors socials restringits. Els àmbits d’ús col·loquial del català...

Segle XV: El Segle d'Or Valencià

Esdeveniments polítics i socials

• Incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó (1443).
• El català és llengua oficial a Sardenya fins al 1719.
• Mort de Martí l'Humà sense descendència, que porta al Compromís de Casp. Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, esdevé el nou rei, fet que comporta la penetració del castellà a les classes altes.
• Ferran II el Catòlic: unió dinàstica de la Corona de Castella i la d'Aragó.

Context literari i cultural

• És un segle d'esplendor per a la literatura catalana. El català desplaça el llatí en àmbits científics i l'occità en l'expressió poètica.

Autors destacats

• Jordi de Sant Jordi
• Joan Roís de Corella
• Ausiàs March
• Joanot Martorell
• Jaume Roig (L'Espill)

El Teatre Actual i l'Obra de Benet i Jornet: Innovació i Audiovisual

Característiques de l'Escriptura Teatral Contemporània

L'escriptura teatral actual es defineix per una sèrie de trets innovadors que trenquen amb les tradicions escèniques occidentals:

• Investigació de nous espais escènics

  Es busca la improvisació d'espais i fins i tot la representació al carrer o en llocs insospitats, com estadis olímpics.

• Rebuig del teatre escrit a priori

  Algunes companyies de representació escriuen els seus propis textos, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre que escriu des de casa seva.

• Importància de la figura del director escènic

  El director decideix finalment els detalls de tot allò que es representarà, amb una implicació total en l'obra.

Bilingüisme i diglòssia: definicions i tipus

Bilingüisme

Bilingüisme: capacitat de parlar dues o més llengües amb la mateixa competència i d'emprar-les indistintament en la mateixa situació.

Diglòssia

Diglòssia: situació d'una persona o d'una societat que coneix dues o més llengües o varietats lingüístiques que no són socialment equivalents. Normalment hi ha una llengua de prestigi (A), emprada en àmbits públics, i una llengua sense prestigi (B). Això s'anomena diglòssia externa. D'altra banda, la diglòssia també pot donar-se dins d'una mateixa llengua quan coexisteix una varietat més elevada i una altra més baixa per als usos informals; això és la diglòssia interna.

Simètric i asimètric

Simètric / asimètric: simètric...

La Literatura Catalana dels Anys 20 i 30

Durant aquests anys es conreen els tres gèneres literaris principals.

La Poesia

Dins el gènere de la poesia es distingeixen els següents corrents:

• La poesia avantguardista: Representada per autors com Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix.
• La poesia simbolista (pura): Es tracta d'una poesia independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa, sense haver de recórrer al seu significat, racional i estèticament completa. Utilitza un llenguatge exigent i sofisticat, i cerca la musicalitat de les paraules. Destaquen Joaquim Folguera i Carles Riba.
• La poesia popular (neopopularisme): Es caracteritza per la imitació de la mètrica de la lírica tradicional, la preferència pel romanç i el vers lliure,