Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El Teatre del Segle XIX: Romanticisme i Renaixença

La influència del romanticisme durant l'inici de la Renaixença va trencar amb les convencions del teatre neoclàssic, que establia una reglamentació molt rígida i no admetia cap desviació dels models considerats correctes. La llibertat que cercava l'autor es manifestava en els trets següents:

• Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
• Barreja de la prosa i el vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques (lloc, temps, acció).
• Major varietat de situacions i de personatges.

El Drama Romàntic: Característiques Principals

Les característiques del drama romàntic són:

• L'amor: És el tema més important. És presentat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s'atura davant

Col·loqui: Definició i Característiques

Col·loqui: Composició festiva dialogada que, amb un llenguatge molt pla, uns col·loquiers representaven a l'aire lliure per a un públic popular.

Josep Bernat i Baldoví (s. XIX): Pioner del Teatre Valencià

Josep Bernat i Baldoví (s. XIX): Va escriure el primer llibret de falla conegut ("La de l'Almodí (1855)") i publica algunes peces breus de teatre còmic, entre les quals destaca "El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Fabara" o "El parlar bé no costa un patxo" (1845).

Obres destacades: "El tribunal de Favara", "Pasqualo i Vicenteta", "La tertúlia de Colau", "Pataques i Caragols", "Un fandanguet a Paiporta".

Sainet: Evolució i Característiques Principals

Sainet: Forma teatral que prové dels primitius...

Conjugació de Verbs Irregulars

El Teatre Popular i el Sainet

El teatre popular era un tipus de teatre que reproduïa i defensava l'ús d'una llengua col·loquial. Dins d'aquest gènere destaca el sainet: una peça breu d'un sol acte, amb una presentació humorística i crítica de temes i personatges de la València del segle XIX. Entre els autors més rellevants del teatre popular trobem Serafí Pitarra i Josep Bernat i Baldoví.

El Teatre Culte i Àngel Guimerà

El teatre culte es caracteritza per ser un teatre digne, amb una llengua culta i arcaica situada en ambients històrics. Frederic

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és el representant més important del sainet valencià. Va nàixer al Cabanyal, fill d'una família petit burgesa. La seua professió va ser típicament artesana. Va escriure uns 47 sainets que el fan destacar per l'habilitat de retratar uns personatges i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan s.XIX.

Obres Destacades d'Escalante

• Bufar en caldo gelat
• L'escaleta del dimoni
• Les xiquetes de "l'entresuelo"

Tots els sainets es caracteritzen per la força humorística i burlesca. És una crítica superficial i benigna perquè, de fet, els acceptava, encara que mai en les seues obres s'observa una actitud inconformista. Altres sainetistes...

Anàlisi Poema de Ramon Llull: Amor i Devoció

El poema que tot seguit comentarem és una obra del mallorquí Ramon Llull, un dels grans poetes lírics de la literatura catalana.

Ramon Llull: Trobador i Pensador del Segle XIII

Ramon Llull va escriure aquest poema, que té caràcter autobiogràfic i s'estructura com una epístola. Com a trobador del segle XIII, composava les seves obres per ser interpretades davant del públic.

Llull pertanyia a la noblesa, però també a l'estament mitjà, que eren els que sabien llegir i escriure. Va abandonar el seu estatus social per dedicar-se a predicar entre els infidels, mostrant un clar afany evangelitzador.

Gènere i Temàtica del Poema Lul·lià

Aquest poema pertany al gènere literari de la poesia, caracteritzat...

Ramon Llull: Pensament, Art i Obra

Una característica fonamental del seu pensament és la seva extraordinària coherència.

Objectius Principals

• Compondre un sistema filosòfic basat en la raó que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
• Exercir una labor missional.
• Promoure la creació, per part dels reis cristians, d'escoles per a predicadors on poguessin aprendre llengües i l'Art.

L'Art Lul·lià

L'Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Llengua i Retòrica

Llull va escriure la seva obra en diverses llengües. Es va centrar a aprendre l'estudi de les arts liberals: el trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivium (aritmètica, astronomia, música i geometria), a...

Text Humanístic

Tenen com a tema principal tot allò que es refereix als valors, l'espiritualitat, la dignitat i l'existència humana. Tot el que sigui cultural i es refereixi a l'home, serà humanístic.

Disciplines que Recullen el Text Humanístic

• Filosofia
• Dret
• Història
• Art
• Sociologia
• Geografia
• Literatura i Lletres
• Política

Utilitzen tot tipus de textos, però abunden els argumentatius i expositius.

Característiques Formals del Text Humanístic

A nivell formal, les característiques que presenta el text humanístic són:

• Registre culte o estàndard.
• Són textos abstractes i, per tant, els vocables són abstractes, la qual cosa diferencia els textos humanístics dels científics, que són concrets.
• L’abundància de la polisèmia i la sinonímia (Els

Moviments literaris i culturals

El Renaixement (segle XV)

El Renaixement va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Per això, els renaixentistes van considerar l'edat mitjana un període bàrbar. Va néixer a Itàlia al segle XV i va inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i, doncs, més antropocèntric, és a dir, centrat en l'ésser humà.

El Barroc (segle XVII)

El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment antitètic al Renaixement. Posava de manifest les tensions i les contradiccions de la condició humana. D'aquí ve que se centrés sovint en la mort, la degeneració humana i en una visió del món essencialment pessimista. Això va portar els artistes barrocs a remarcar els contrastos,...

L'Edat Mitjana: Periodització i Context

El període medieval s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). Tot i ser una època sovint qualificada de violenta, obscura i ignorant, també va ser un temps molt creatiu.

El Llatí i les Llengües Romàniques

Malgrat l'aparició de les llengües romàniques al segle X, el llatí va continuar sent la llengua de l'Església, un idioma de prestigi i universal.

Literatura: De l'Oralitat a l'Escriptura

El pas de l'oralitat a l'escriptura va ser molt lent, ja que l'escriptura era patrimoni dels eclesiàstics. Molts cavallers no sabien llegir ni escriure; aprenien oratòria, ja que els resultava més útil.

Els Joglars

La seva funció era divertir la noblesa. Anaven...

L'ascens de la burgesia i el canvi social (s. XIV-XVI)

Entre els segles XIV i XVI, apareix la burgesia i va apartant progressivament el feudalisme. Aquest nou grup social es relacionava amb l’aristocràcia mitjançant el matrimoni, el comerç i les finances, provocant també profunds canvis ideològics. La burgesia imposa nous valors socials lligats a l’enriquiment personal, la intel·ligència, l’astúcia i el talent individual.

Nous escenaris culturals: Barcelona i València

L’art canvia de rumb amb aquest nou grup social receptor i creador. S'esdevé un major accés a la cultura per part de burgesos i seglars; les relacions familiars i amoroses canvien, així com la vida a les ciutats i els costums d’artesans i comerciants. Els escenaris...