Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La societat feudal (s. XI–s. XIII)

En la societat feudal (s. XI al s. XIII) hi havia dues classes de persones:

• Que manaven i no treballaven (nobles: senyors i dames). Aquests vivien en castells i palaus.
• Que treballaven i obeïen (serfs i serves). Vivien en cabanes de fang i canyes.

Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls que estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El jurament de fidelitat

Es basava en uns contractes escrits; el vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans i de besar-lo, feia públic el seu jurament.

Cultura cortesana i cavalleria

Al segle XI, les corts feudals van anar configurant una cultura pròpia, basada en virtuts heroiques...

La Prosa Humanista i Bernat Metge

A partir del segle XVI, el sistema de valors medievals se substitueix per una actitud humanista definida per un corrent de pensament contrari al teocentrisme; l'humanisme confia en què els valors intrínsecs de l'home siguin el motor de progrés de la societat. La Cancelleria Reial pateix la primera influència de l'humanisme sorgit a Florència. Els funcionaris que coneixien la cultura clàssica i el llatí, gràcies a què compartiren les tasques administratives amb les literàries, van fer possible un estil de prosa més elaborat.

Bernat Metge fou un alt funcionari de la Cancelleria Reial afeccionat a la literatura clàssica i al llatí. La seua obra més rellevant és Lo somni, amb la qual intenta demanar...

Enric Valor: vida i obra

Enric Valor va néixer a Castalla el 1911. Durant els anys de la dictadura franquista, la seva vocació narrativa va quedar en segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i La flexió verbal. Va ser col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear i del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.

Inicis literaris i rondalles

Durant aquests anys, la vocació literària d'Enric Valor es va materialitzar amb l'aparició d'una novel·la, L'ambició d'Aleix, i amb les Rondalles valencianes. Valor va novel·litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d'un món...

Cròniques Medievals Catalanes i Prosa Clàssica

El Llibre dels Feyts o de Jaume I

Escrit en plural majestàtic. Es creu que el rei Jaume I el va escriure, encara que segurament la va dictar. Narra els fets més importants de la vida del monarca des del seu naixement fins a la mort (va viure entre 1207 i 1276), incloent-hi els antecedents dels regnats d'Alfons i Pere el Catòlic.

• Propòsit: Pretén ser un exemple de cristianisme i patriotisme.
• Estil: Crònica narrada amb un estil viu i ràpid, de vegades poc acurat, que utilitza expressions populars i refranys.

Bernat d'Esclot

Narra les conquestes sobre els sarraïns. Comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, continua amb el regnat de Pere I el Catòlic, el naixement de...

Cançoneta lleu i plana

Introducció

Cançoneta lleu i plana és una poesia escrita per Guillem de Berguedà.

Biografia de Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà era el fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i se sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà. No era, doncs, un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i per als propis interessos.

Context històric i social

Aquesta obra ens situa a l'Edat Mitjana. La societat estava dividida en tres classes estamentals:

• Classe alta: Noblesa
• Classe mitjana: Militars, professors
• Classe baixa: Obrers, pagesos

Existia el feudalisme, que consistia en el fet que els nobles (que tenien moltes terres) contractaven vassalls perquè cuidessin...

Maria Antònia Salvà i l'Escola Mallorquina

Maria Antònia Salvà fou la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es dona a conèixer a la darrera dècada del segle XX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera.

Trajectòria, influències i context històric

Nasqué a Campanet, inicià els estudis a Lluc i ingressà al Seminari, on tingué com a professor Antoni Maria Alcover.

El seu pare era Bartomeu Ferrà i Perelló (costumisme del segle XIX), qui fundà i dirigí la revista Mitjorn, en què publicaven els autors mallorquins més propers al Noucentisme. Durant la Guerra Civil i la postguerra tingué una actitud de distanciament del règim. Va col·laborar en activitats a favor de la llengua...

Estellés (1924-1993)

Estellés (1924-1993) es pot considerar el poeta valencià més important des d'Ausiàs Marc. Es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil. Les seues obres van ser creades després dels anys 60 amb una funció de denúncia social, encara que la major part no fou editada fins als anys 70.

La característica principal de la seua poesia són les referències constants a la realitat, a les seues vivències, que transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal. Els temes principals dels seus poemes són:

• La mort, viscuda i sentida, sense regustos literaris.
• La fam i la misèria de la postguerra.
• La pàtria i la llengua, ja que Estellés es converteix en la veu del seu poble.
• L'amor obsessiu,

La poesia catalana de postguerra

La poesia va ser el gènere més cultivat durant la postguerra, període en què s'originaren diverses tendències líriques.

Dècada dels 40 i 50

Aparegué la poesia avantguardista, que reivindicà una nova estètica de ruptura total amb la forma i la lingüística (J.V. Foix i Joan Brossa).

Altres poetes es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista. En aquesta poesia postsimbolista, l'escriptor es tanca en un hermetisme ple de simbologies i busca l'evasió de la realitat, reflexionant sobre l'absurd del món i de la pròpia vida (J. Carner, Carles Riba, Xavier Casp i Joan Valls).

Dècada dels 60 i 70: El realisme social

S'imposarà una estètica realista amb una funció social i de denúncia...

Cancelleria Reial

Era un organisme burocràtic que s'encarregava dels papers de l'Estat. Les llengües oficials eren el llatí, el català i l'aragonès.

Crònica

És una narració de fets que poden interessar. Té relació amb el periodisme i la historiografia.

Almogàvers

Era el nom que rebien els soldats al segle XIII i varen formar un gran exèrcit per atacar musulmans i francesos.

Annexió de Mallorca per Pere III

Jaume III dominava Mallorca i Pere III li va exigir que fos el seu vassall, ja que volia dominar més illes mediterrànies fins a Grècia. Com que Jaume III s'hi va negar, Pere III va envair Mallorca, es va quedar amb l'illa i, per això, Mallorca es va annexionar a la Corona d'Aragó.

Illes mediterrànies incorporades a la Corona d'

Conte:narració breu oral o escrita d’un fet imaginari, la trama és senzilla, hi Ha un únic tema principal, el desenllaç pot ser sorprenent o inesperat, les Primeres línies aconsegueixen l’atenció del lector. Poden aparèixer fets Fantàstics, hi ha pocs personatges, no hi ha descripcions ni històries Secundàries. ES:introducció:presenta el conflicte.Nus: planteja l’acció i el conflicte. Desenllaç: resol el conflicte. Tipus:populars: transmet via oral (se’n desconeix l’autor, hi ha Variants)finalitat(moralitzar i entretenir), fórmules d’encapçalament i Acabament.Literaris: escriptors moderns, sobretot volen entretenir.Narrativa:personatges; segons si evolucionen o no: pla: no varia al Llarg de la narració, només té...