Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Primària

Cròniques Medievals i la Cancelleria Reial

Durant el segle XIV, el creixement de les ciutats i les noves rutes comercials permeteren l'enriquiment dels nous burgesos i la progressiva fragmentació del poder feudal en favor del poder reial. Entre les institucions de la Corona d'Aragó cal destacar el paper desenvolupat per la cancelleria reial en favor de l'estàndard literari. La Cancelleria era la institució administrativa encarregada de la documentació oficial, a partir de 1276 redactada en romanç per ordre de Jaume I.

Les Cròniques Medievals

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Foren escrites durant els segles XIII...

Poesia Trobadoresca: Origen i Característiques

La poesia trobadoresca està escrita en occità, considerada el principi de la lírica moderna: escrita en romanç, és laica, cortesana i amb una tècnica formal molt depurada. Els trobadors vivien en un ambient de corts feudals al sud de França, a la Corona d'Aragó i al nord d'Itàlia.

La interpretació la feien els joglars. La varietat artística de l'occità va ser la llengua poètica de moda durant dos segles i va influir notablement en la literatura galaicoportuguesa.

Les Vides o Razós

Les Vides o Razós són narracions breus de la vida que havien passat els trobadors. Solen partir d'una anècdota coneguda, fictícia o extreta dels versos, i funcionen com a introducció o marc de la lectura...

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts clau:

• Investigació de nous espais escènics

  Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en llocs insospitats. Per exemple, companyies com La Cubana, que inicia la representació fora del recinte teatral, o La Fura dels Baus i Els Comediants, que transformen un estadi olímpic en un teatre.

• Rebuig del teatre escrit a priori

  El conjunt del grup s'involucra en la creació i el procés de producció teatral, fomentant la creació col·lectiva.

• Importància de la figura del director escènic

  El director és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s’ha de

Jaume Roig i l'Espill: Una Visió Misògina

Vida de Jaume Roig

Jaume Roig va néixer a València. Va redactar l'Espill amb el propòsit de demostrar que totes les dones són malvades, amb l'única excepció de la Mare de Déu i de la seva esposa. Roig acusa les dones de presumides, luxurioses, brutes, males mares, geloses, envejoses... Tracta el tema d'una manera original i personalíssima.

Estructura Argumental de l'Espill

L'Espill consta de versos apariats de quatre síl·labes dividit en quatre llibres. El primer i el segon llibre els protagonitza un narrador anomenat Salomó que relata la seva vida després que la seva mare l'enviés fora de casa. Passa la joventut a Catalunya on veu les maldats femenines. Després torna a València i es casa....

Joan Fuster (1922-1992)

Fou l'assagista més destacat de la literatura catalana del segle XX i la figura intel·lectual més important de la cultura valenciana contemporània. La seva obra es divideix en tres vessants:

• Estudis d'història cultural, centrats en els clàssics valencians (March, Corella, etc.), l'època de la Decadència i la literatura del segle XX.
• Escrits sociopolítics, on tracta les peculiaritats socials, polítiques i culturals del País Valencià, tot transmetent consciència d'identitat nacional (Nosaltres, els valencians).
• Assaig humanístic, on, influït pels racionalistes francesos, reflexiona sobre l'activitat creadora de l'artista, l'especulació moral (Diccionari per a ociosos) i la crisi de l'ésser humà en un món

Llorenç Villalonga

Va néixer a Palma, estudià medicina i exercí de psiquiatre. L’obra de Villalonga té obsessió per la fixació del temps, aprofundeix molt en l’anàlisi dels personatges. No és una novel·la d’acció, sinó una novel·la d’anàlisi psicològica, dominada en tot moment per la serenitat i la contenció.

Mercè Rodoreda

Tota l’obra de Rodoreda constitueix una reflexió sobre les etapes de la vida humana. Aloma es pot considerar una novel·la sobre la pèrdua de l’adolescència i altres obres sobre la joventut i la maduresa, la vellesa i la mort.

Mostra una forta tendència a la introversió i a la solitud i que, desencantada de la realitat present, busca la felicitat en els somnis del passat. També és una constant...

La professora semblava il·lusionada. Marc és el metge.

El Predicat Verbal: Nucli i Complements

El predicat verbal té com a nucli un verb predicatiu. El significat del predicat recau en el verb. Els verbs predicatius solen anar acompanyats d'un o de diversos complements, però també n'hi ha que poden aparèixer sols en l'oració. Per exemple: Joan va eixir de casa massa tard. Ells somriuen.

La Variació Lingüística: Tipus i Estàndard

Una llengua no és un sistema fix; varia en funció de les característiques del parlant: a quina època pertany, a quin lloc viu, quina condició social té i en quin context es troba. Hi ha quatre tipus de variacions:

• Variació Històrica

  Les llengües evolucionen amb el temps.

• Variació Geogràfica

  Una mateixa

Romanticisme

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Va sorgir com a reacció al pensament racionalista dels il·lustrats i va situar la llibertat individual al centre de la vida i de la creació artística. Considera essencials valors com la natura, els sentiments i la superació de la realitat, sigui evadint-se en el passat històric o en ambients exòtics. Dins del moviment conviuen la tendència conservadora i la revolucionària. Va comportar la recuperació de valors literaris anteriors al segle XVIII, com ara Shakespeare i la forma teatral del drama i el passat medieval....

El Segle XVI: Inicis de la Substitució Lingüística

L'entronització de la dinastia castellana i la unió definitiva amb Castella a finals del segle XVI van comportar una pertinent castellanització. A aquest procés s'hi va unir el paper de l'Església, que es decantava pel castellà com a llengua de predicació.

Tot i que el castellà només era conegut per una sèrie de lletraferits i intel·lectuals, ja que el poble només coneixia el català, el procés de substitució avançava.

La Influència del Segle d'Or Castellà

Els segles XVI i XVII coincideixen amb l'anomenat «Segle d'Or» de la literatura castellana. Aquest context va enlluernar els escriptors catalans, que van començar a considerar que la seva llengua no era apta ni per a la...

La Renaixença (s. XIX)

Context polític i social

• Inestabilitat política: lluita entre liberals i conservadors.
• Inestabilitat social: revolució industrial, èxode a les ciutats, reivindicació obrera, etc.

Context artístic i literari

• Romanticisme: rebuig de la realitat, idealisme.
• Realisme: reflex de la nova realitat social.

El Romanticisme

• Reacció contra l'estètica neoclàssica.
• Defensa de la llibertat creadora i de l'originalitat.
• Reivindicació de nous valors estètics: la lletjor, l'horror, el grotesc, etc.
• Barreja de gèneres i estils.
• Predomini del sentiment sobre la raó.
• Nacionalisme: recuperació de la tradició popular.
• Exotisme, aventura i transgressió social.

El Realisme i el Naturalisme

El Realisme

• Reflex i estudi de la realitat social contemporània.