Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Primària

Aquesta secció aborda una sèrie de buits de la literatura catalana (existencialisme, teatre de l'absurd, novel·la negra i de ciència-ficció, novel·la experimental), gèneres tan populars primer com discutits després, i poc estudiats encara.

Joan Brossa: L'Experimentació i l'Avantguarda

Joan Brossa suposa una saludable excepció en la literatura de la postguerra. Enfront de la tendència al postsimbolisme o al realisme dels seus coetanis, ell va optar sempre per l'experimentació, hereva de les avantguardes. Però el seu món no provenia tant de les primeres avantguardes —que inspiraren Salvat-Papasseit o Foix— com d'algunes troballes més radicals del dadaisme o de l'exploració del món irracional pròpia del surrealisme. L'obra...

Joan Oliver, Pere Quart

Tendència constant a la ironia, l'humor, la sàtira, el compromís sociopolític i l'adscripció a un cert realisme de denúncia.

Vida

Nascut a Sabadell el 1899, en una família de l'alta burgesia. De jove forma part del Grup de Sabadell. Aquest grup va dirigir el Diari de Sabadell, va editar la col·lecció de llibres "La Mirada" i va practicar un humor absurd i provocatiu. Amb la Guerra Civil, Oliver es va comprometre amb la República, i va ser president de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Acabada la guerra, s'exilia a França i després a Santiago de Xile. A Xile dirigeix la revista Germanor. Quan torna a Barcelona va ser detingut dos mesos i mig...

Eugeni d'Ors (Xènius)

Vida

Barcelona, 1881-1954. Estudia Dret, Filosofia i Lletres. Atret pel periodisme, col·labora al setmanari El Poble Català amb el pseudònim d'Xènius. El 1911, Prat de la Riba el nomena secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans. Des d'aquest càrrec, Eugeni d'Ors va dur a terme la seva tasca com a organitzador de la política cultural del Noucentisme.

Obra

Autor d'una única obra: Glosari. L'obra constitueix un nou gènere literari: la glosa. Es tracta d'un assaig breu, d'estil enlluernador, que mira de persuadir i reflexionar sobre fets que afecten la vida col·lectiva. També publica La Ben Plantada, en què Xènius es converteix en símbol del Noucentisme català.

Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates)

Vida

Jaume...

Literatura Catalana

La Renaixença

La literatura de fa tres segles patia una manca d'autors i obres. Diverses causes, tant polítiques com culturals, van fer que el català quedés oblidat. Es va treballar per mantenir la importància de la llengua catalana i la seva cultura.

En aquest moviment s'hi troba el *Romanticisme*, que potenciava el sentiment i la imaginació. També es va revalorar el passat medieval i la cultura popular. Les idees romàntiques es van estendre per tota Europa i Catalunya.

Seguidament, es va publicar el poema ***La Pàtria*** de Bonaventura Carles Aribau, que va marcar l'inici de la Renaixença.

Els *Jocs Florals*, un concurs poètic ja existent a l'edat mitjana, es van recuperar.

Objectius dels Jocs Florals

• Ensenyar els

La Poesia Catalana de Postguerra

Corrents Poètiques Abans i Després de la Guerra

Quan es va iniciar la Guerra Civil, els poetes més rellevants, com Josep Carner o J.V. Foix, representaven corrents poètiques diferents entre ells. Per exemple, Foix seguia corrents com el surrealisme i Carner va adoptar l'estètica simbolista. Després de la guerra, quan l'activitat poètica en català va tornar a la normalitat, la situació no havia canviat substancialment.

El Simbolisme: Ritme, Símbols i Abstracció

El simbolisme es caracteritzava per l'ús del ritme de les paraules i dels símbols. La realitat es podia suggerir, però no anomenar directament. Aquesta tendència va evolucionar cap a la poesia pura i va derivar en una poesia més intel·lectualitzada,...

El Llibre dels Feyts: Jaume I

El Llibre dels Feyts és una crònica autobiogràfica dictada per Jaume I. Està escrita en primera persona i explica la seva vida, des del naixement fins a la mort, incloent antecedents del regnat del seu avi i pare.

Estructura del Llibre dels Feyts

Es divideix en quatre parts:

• La batalla de Muret, l'estada a Montsó, les lluites internes d'Aragó i el casament amb Elionor de Castella.
• Les conquestes de Mallorca i València.
• Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes contra els sarraïns i la revolta de la noblesa aragonesa.
• Noves campanyes de València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.

Estil del Llibre dels Feyts

L'estil...

Etapes de la Renaixença

Joan Fuster: Vida, Obra i Pensament

Joan Fuster va néixer en una família pagesa i conservadora. Es va llicenciar en dret, però es va dedicar a la literatura. El 1952, treballà per al diari Levante i es va convertir en una figura important. També va participar en la creació i foment d'iniciatives en defensa de l'idioma i la cultura.

L'Assaig: Eix Central de la seva Obra

Té més de 50 obres, però se centra bàsicament en l'assaig i tracta nombrosos temes. Dins de la seva producció trobem:

• Escrits Sociopolítics i Identitat Valenciana

  Es caracteritzen per l'arrelament amb la realitat històrica de la seva terra i temps. Fa una crítica a la moral i la política per fer prendre consciència als valencians de la seva identitat i problemes propis.

Una Situació Històrica de Canvis al Segle XIX

Després de l'esclat de la Revolució Francesa (1789) i de la caiguda de l'Antic Règim aristocràtic, entrem en un segle de grans tensions polítiques al llarg del qual s'esdevé la implantació problemàtica de monarquies constitucionals i de repúbliques, com a fórmules més adequades per al govern dels estats. Es crea un clima de desconcert i inseguretat que es manifesta en el moviment cultural i artístic del Romanticisme. La literatura romàntica es converteix en una creació d'alt nivell i d'impacte perdurable. De fet, aquest moviment presideix gran part del segle XIX i, en el cas de la literatura catalana, escriptors importants de final d'aquest segle, com Verdaguer i Guimerà, estan intensament...

Assaig Valencià Contemporani: Fuster i Mira

Joan Fuster: Figura Clau de l'Assaig Català

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària amb gran diversitat temàtica, abastant l'assaig humanístic, sociopolític i d’història cultural.

Diversitat Temàtica i Obra Humanística

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar:

• Diccionari per a ociosos (1964)
• L’home mesura de totes les coses (1967)

Aquests textos tracten de la crisi de l’home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

L'Impacte de l'Assaig Sociopolític

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, on destaca especialment Nosaltres els valencians (1962). Es tracta d’una...