Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Primària

Eugeni d'Ors (Noucentista)

Un dels personatges més singulars, complexos i controvertits de la cultura catalana, va ser creador del terme i ideòleg del Noucentisme. Es va doctorar en dret i es dedicà al periodisme. Va escriure un article al diari La Veu de Catalunya, signant amb el pseudònim Xènius. El seu pensament girava entorn d'aquests conceptes:

• Exaltació del pensament
• Arbitrisme
• Revisió del passat
• Imperialisme
• Classicisme i mediterranisme
• Exaltació de l'obra ben feta

Va ser nominat director general d'Instrucció Pública de la Mancomunitat, però va ser destituït tres anys després. A Madrid, va ser nominat Jefe Nacional de Bellas Artes pel govern de Burgos. Obres destacades: La Ben Plantada, Gualba, la de mil veus, Oceanografia del tedi....

La Renovació Teatral Catalana (1946-1970)

Després de la Guerra Civil, el teatre en llengua catalana va ser prohibit dels escenaris professionals. A partir del 1946, el teatre català va reprendre les seves activitats en règim professional i de forma pública, tot conservant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Josep Maria de Sagarra va procurar plantejar a La fortuna de Sílvia i Galatea conflictes actuals d'índole moral, en què la guerra a Europa té un paper determinant com a desencadenant del desenvolupament psicològic dels personatges. El gran èxit de Sagarra en aquesta època es va produir amb La ferida lluminosa.

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primers dels seixanta,...

El Noucentisme: Origen i Característiques (1906-1911)

El Noucentisme conviu amb el Modernisme fins a l'any 1911, període conegut també com l'oasi català. Aquest canvi de segle va comportar un canvi de mentalitat, recuperant-se la confiança en el futur.

Context Polític i Social

• 1901: Fundació de la Lliga Regionalista de Catalunya.
• 1907: La Lliga guanya les eleccions amb Enric Prat de la Riba al capdavant.
• 1914: Prat de la Riba presideix la Mancomunitat de Catalunya, gaudint de la confiança del poble, a diferència del seu successor, Joan Puig i Cadafalch.

En aquesta època, s'observa un augment del civisme i una major amabilitat entre la gent. També hi ha una clara tendència cap a la serenitat i l'equilibri, en contraposició a la "rauxa"...

Salvador Espriu: Característiques de la seva Poesia

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels poetes més destacats de la literatura catalana.

Com que el català va ser reprimit lingüísticament i culturalment durant la Guerra Civil, en el llarg període de postguerra la majoria d'autors, com Espriu, van haver de publicar les seves obres a l'exili o en la clandestinitat.

Espriu representa el naixement de la poesia realista dels anys 60 amb la seva obra La pell de brau, que incita a una actitud rebel i d'inconformisme davant la situació d'espant que es viu al país. Evoca el món destruït per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació.

Les seves...

Mercè Rodoreda: Obra i Evolució

Mercè Rodoreda, una de les figures cabdals de la literatura catalana, va demostrar una gran capacitat per tractar el punt de vista narratiu i aprofundir en la psicologia dels seus personatges. La complexitat de les relacions amoroses, la dona com a víctima i la solitud són temes recurrents en la seva obra.

"Aloma": Primeres obres (1938)

Aloma (1938) és una novel·la psicològica que retrata una adolescent, oferint una visió del món de la Barcelona de preguerra.

"La plaça del Diamant": La represa (1962)

La plaça del Diamant (1962) és una de les seves obres més reconegudes, estructurada en tres parts:

1. Primera part (República): Matrimoni, el rebombori de la preguerra i el naixement dels seus dos fills. Es

Pronoms febles

Els pronoms febles són les formes que poden substituir els complements verbals. Per exemple: m'he menjat un plat d'arròs → Me n'he menjat un.

Exemples de pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ho, li, ens, us, els, les, en, hi.

La pronominalització és la substitució d'un nom, d'un pronom o d'un sintagma per un pronom.

Atribut

• Indeterminant: ho. Exemple: Aquest home és amable - Aquest home ho és.
• Determinant: el, la, els, les. Exemple: Sembla el rei de la casa - El sembla.

Complement Directe (CD)

• Determinant: articles el, la, els, les.
• Neutre: ho.
• Indeterminant: només substitueix el nucli.

Complement Indirecte (CI)

• Singular: li, es.
• Plural: els, es.

Complement Circumstancial (CC)

Lloc, temps, instrument, manera.

Complement de Règim

La Prosa Moral i Religiosa a la Baixa Edat Mitjana

La Predicació Oral i Escrita

Els monestirs havien anat sorgint com a centres de cultura clerical. Van aparèixer també les universitats. Els laics reclamaren una participació més activa en la vida religiosa. L'exemple més rellevant és el de Francesc d'Assís, que va emprendre una vida de penitència sense ingressar en un monestir ni seguir una vida eclesiàstica. Els seus seguidors es van transformar en una ordre religiosa, els franciscans.

Les ordres mendicants, els franciscans i els dominicans, van ser molt importants per a la societat medieval. Aquestes ordres es van encarregar, mitjançant la predicació oral i escrita, de la instrucció religiosa.

La Crisi del Segle XIV

En la segona meitat...

Jordi Teixidor: Un Autor Compromès

Jordi Teixidor es va iniciar en el món del teatre com a actor, director i autor en grups independents. La seva obra Un fèretre per a Artur destaca per la seva originalitat. Amb El retaule del flautista, una reescriptura en clau de farsa de El flautista d'Hamelín, Teixidor presenta una comèdia satírica que denuncia la corrupció dels poderosos en una ciutat medieval. Aquesta obra connecta amb la conjuntura sociopolítica de les acaballes de la dictadura franquista, oferint una crítica mordant de l'època.

María Aurèlia Capmany: Pionera del Teatre Modern

María Aurèlia Capmany va començar la seva carrera teatral com a actriu en El Cercle, un espai que acollia tertúlies de cultura catalana durant la...

La Literatura Catalana Moderna i Popular (Segles XVI-XVIII)

Definicions Clau:

• Orbitar: Girar al voltant.
• Prioritzar: Donar preferència o importància.
• Espectroscòpic: Analitzar espectres.
• Hidrocarbur: Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
• Engrescador: Incitar a fer alguna cosa.
• Caracteritzar: Distingir pels caràcters propis, donar caràcter.
• Criovolcà: Volcans gegants.
• Orografia: Part de la geografia física que tracta de la descripció de relleus.
• Isotòpic: Pertanyent als isòtops (cadascun dels àtoms els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons i diferent de neutrons).
• Enigmàtic: Misteriós.
• Guèiser: Surgència d'aigua calenta i de vapor d'aigua.
• Fluctuació: Acció de fluctuar (experimentar, una situació, variacions d'augment