Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Primària

Els Registres Lingüístics

El registre lingüístic és el conjunt de variables contextuals que condicionen el mode en què una llengua és usada en un context concret.

Registre Col·loquial

• És adequat per a temes poc especialitzats.
• Hi sol haver un grau de formalitat baix.
• És característic de la comunicació oral.
• Sol demanar contextos poc formals.

Registre Mitjà

• Sol correspondre a temes més especialitzats.
• Hi sol haver un grau de formalitat més gran.
• El trobem en el canal escrit i en contextos com ara la premsa, la televisió, etc.

Registre Formal

• És elaborat; ací el grau de formalitat és molt més elevat.
• Se sol utilitzar en temes especialitzats.
• És més habitual en el canal escrit. Fins i tot, s'hi inclourien els textos literaris.

Ausiàs March

Fou...

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les cròniques històriques catalanes van ser escrites amb l'objectiu de donar a conèixer els fets rellevants de la Corona d'Aragó. A continuació, s'analitzen les quatre més importants:

Crònica de Jaume I, o Llibre dels Feits

Considerada la crònica més antiga, va ser escrita en dues etapes (1244 i 1274) i coordinada, possiblement en part, pel mateix monarca. Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei Jaume I, destacant les conquestes de Mallorca (1229) i València (1245). A més dels esdeveniments militars, ofereix detalls molt interessants sobre la seva vida quotidiana.

Crònica de Bernat Desclot, o Llibre del Rei En Pere

Redactada entre el 1283 i el 1288, probablement...

Pere Calders: Mestre del Conte Humorístic

Vida de Pere Calders

Pere Calders, nascut a Barcelona el 1912, és considerat un mestre del conte, especialment del conte humorístic i absurd. Va passar els primers anys de la seva vida en una masia del Vallès Occidental. Posteriorment, es va traslladar amb la família a Barcelona i va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Va treballar com a periodista, dibuixant i caricaturista.

Durant la Guerra Civil, va col·laborar en publicacions polítiques i va escriure la crònica Unitats de xoc. Després de la guerra, va ser internat en un camp de concentració. Després d'una breu estada a França, va exiliar-se a Mèxic, on va contactar amb Josep Carner i altres exiliats. Allà es va casar per segona...

El Romanticisme

Els dos principals moviments literaris a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX són el Romanticisme i el Realisme.

Romanticisme, Nacionalisme i el Volksgeist

El Romanticisme va estar molt vinculat al nacionalisme i a les tradicions populars, enteses com a representants de l’“ànima popular” o Volksgeist.

A diferència de l’esperit il·lustrat del cosmopolitisme, autors com Fichte, i sobretot Herder i posteriorment Schlegel, defensen l'existència de nacions distintes, cadascuna amb elements (racials, lingüístics, etc.) que consideren immutables i històrics. S’oposen a les lleis universals i defensen els particularismes i les individualitats territorials.

El nacionalisme va ser una resposta a l’esperit...

Realisme Literari: Característiques i Context

A la segona meitat del segle XIX, apareix primerament a França i posteriorment a tot Europa el Realisme. El Realisme parteix de la concepció de l'art com a representació fidel de la naturalesa, com a còpia de la realitat. En literatura, coincideix amb el plantejament intel·lectual general de l'època, caracteritzat pel desig de coneixement científic.

La novel·la realista pretén mostrar els grans processos d'aquell moment, sobretot la Revolució Industrial i el triomf de la burgesia. Es volen aconseguir unes descripcions objectives i detallades amb l'ajuda d'un llenguatge dúctil i divers que s'emmotlli a les característiques de cada personatge. L'escriptor realista creu que s'ha de reflectir...

Defineix a grans trets el corrent cultural del Barroc

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. Es diu que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats.

Breu explicació de les característiques del Barroc

• L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Visió pessimista de la vida.
• La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
• La bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
• Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast.
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de

El Segle d'Or de la Literatura Catalana a València

La prosperitat de València en el camp de l'agricultura i el comerç es va traduir en l'aparició d'una sèrie d'escriptors de gran nivell literari.

Destaquen poetes com Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Jaume Roig.

Amb ells la lírica s'aparta definitivament de la lírica dels trobadors.

Gràcies a aquests autors i obres en prosa com Tirant lo Blanc, el S.XV està considerat el segle d'or de la literatura catalana.

Ausiàs March: Vida

Va néixer a Gandia el 1397 i va morir l'any 1459 a València.

Pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jaume March, escrivien també bons versos.

Com a noble i cavaller, tenia possessions importants i va participar...

Cohesió

És la propietat textual per la qual un text queda lligat sintàcticament i semànticament. Coneixió intraoracionals dins de l’oració, interoracionsls entre les oracions. Els connectors són elements invariables, no tenen cap funció sintàctica, poden combinar-se entre ells, tenen mobilitat, solen ser polifuncionals, i procedeixen de processos de gramaticalització.

Tipus de connectors:

• Estructuradors de l’informació (en primer lloc, d’una banda, a propòsit)
• Connectors additius: a més, també, fins i tot, i
• Consecutius: per tant, en conseqüència, així doncs
• Contrargumentatius: no obstant això, tanmateix, pel contrari
• Reformuladors (expliquen): és a dir, o siga, en altres paraules, de totes maneres, en conclusió, millor dit
• Operadors

Relació entre Emissor i Receptor

L’emissor i el receptor es poden intercanviar contínuament; si això passa, els anomenem interlocutors. Tanmateix, també hi ha formes de comunicació oral en què l’emissor és la major part del temps la mateixa persona. Aquest és el cas, per exemple, d’una conferència acadèmica.

Característiques del Llenguatge Oral

El llenguatge oral sol ser espontani, amb una coherència variable, canvis de tema sobtats i repeticions. Ara bé, també hi ha formes d’expressió orals que són formals, en les quals aquestes característiques s’atenuen considerablement.

Recursos Lingüístics en la Comunicació Oral

• Ús d’onomatopeies i expressions col·loquials.
• Abundància de l’estil directe.

Recursos No Verbals

La...

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet és un autor teatral que ha sabut evolucionar, seguint les tendències de cada període, des dels anys 60 fins avui.

Les primeres obres formen part del realisme històric. A partir dels anys 70, comença a investigar recursos teatrals amb la incorporació d'elements dels gèneres de consum com el cinema. Trobem l'obra Berenàveu a les fosques, on fa una anàlisi crítica de la postguerra.

Inicia una renovació tècnica i formal i comença a centrar-se en la reflexió sobre temes de caràcter més personal, com la incomunicació humana.

Paral·lelament ha publicat obres de teatre infantil i juvenil, així com guions per a sèries televisives.

L'autor té una doble vessant: és...