Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

La societat feudal (s. XI–s. XIII)

En la societat feudal (s. XI al s. XIII) hi havia dues classes de persones:

• Que manaven i no treballaven (nobles: senyors i dames). Aquests vivien en castells i palaus.
• Que treballaven i obeïen (serfs i serves). Vivien en cabanes de fang i canyes.

Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls que estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El jurament de fidelitat

Es basava en uns contractes escrits; el vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans i de besar-lo, feia públic el seu jurament.

Cultura cortesana i cavalleria

Al segle XI, les corts feudals van anar configurant una cultura pròpia, basada en virtuts heroiques...

Modernisme

Fou un moviment complex i contradictori, resultat d'influències molt diverses.

Etapes

• Inici i formació (1892–1900): mostra una forta preocupació per la normalització de la llengua. Trobem dos corrents ideològics que utilitzaven la revista L'Avenç i, més tard, Catalònia com a mitjà d'expressió.
  • El regeneracionisme: els artistes volien la renovació d'aspectes de la societat i calia aprofitar aspectes positius.
  • L'esteticisme: no creien possible intervenir directament en la societat. Buscaven la creació d'una obra artística que tingués valor per si mateixa.
• Modernisme triomfant (1900–1911): apareix la revista Joventut i s'assimilen els escriptors de la Renaixença. S'hi conrea el ruralisme i trobem les primeres obres del

Narrativa realista

• Rebuig clar de qualsevol element fantàstic.
• Relat versemblant i una descripció detallista.
• Els personatges presenten una psicologia complexa.
• És fonamentalment una novel·la burgesa.
• S'utilitza la tècnica del narrador omniscient, que ho sap tot sobre els personatges, fins i tot els aspectes més íntims.

Destaca Maria Vayreda.

El costumisme

• No hi ha massa argument, sinó una suma d'escenes i quadres descriptius.
• L'objectiu essencial és divertir.
• Es reprodueixen diàlegs reals utilitzant frases fetes.

L'autor més important és Emili Vilanova.

Naturalisme

És un moviment literari que va néixer a França. Es tracta d'una evolució i radicalització del realisme, basada en les idees científiques i filosòfiques de l'època. El seu...

~~T.7~~
La narració=És un texto en què es conta una successió de fets.
Argument=És el conjunt d esdeveniments que es conta en una narració.
El  conte=És una narració breu, de fets imaginaria, protagonitzada per un nombre reduït de personatjes i un argument poco desenvolupat.
Enunciat=Ésun conjunt de paraules que transmet un missatge complet.
Oració=És un conjunt que com a mínimo porta un verb.
ELEMENTS DE LA NARRACIÓ:
1-Narrador→És la veu que conta la història.    

 +Primera persona→ La historia la conta un    personatje principal→protagonista= Subjuntiva
                →Testimoni= Subjuntiva.
+Tercera persona→La història no está contada per cap personatge.→Omniscient.
                   ...

El teatre català del segle XIX

Durant el segle XIX, van sorgir dues tendències lingüístiques. Una que reproduïa i imitava la llengua medieval i, per aquesta raó, resultava artificiosa, arcaïtzant i estava molt allunyada de la llengua parlada; i l'altra, que defensava la llengua quotidiana i popular, propugnava una ortografia castellanitzada i cultivava la sàtira. En aquest context destaquen Àngel Guimerà i Eduard Escalante.

Àngel Guimerà: de l'estil romàntic al realista

Àngel Guimerà va viure la producció literària del moment evolucionant de l'estil romàntic al realista.

Etapa romàntica

S'inscriuen dins del gust romàntic obres com Mar i cel i El fill del rei. En aquestes produccions, que generalment estan escrites en vers, els...

Literatura medieval i poesia trobadoresca

Lit. med. — llatí culte — poesia trobadoresca — narrativa didàctica — narrativa històrica — poesia s. XV — novel·la cavalleresca.

Poesia trobadoresca

Poesia trobador. Occitània. Escrita en provençal. Trobador: poeta que escrivia. Joglars: la cantaven.

• Cançó: dama idealitzada i lloada.
• Sirventès: atacs d'un trobador a un enemic.
• Plany: tristesa per la mort d'una persona important.
• Pastorel·la: trobada entre cavaller i pastora.
• Alba: tristesa del poeta; deixa la dama a l'alba.
• Tençó: diàleg entre dos trobadors.

Ramon Llull

Ramon Llull: creador català i literari. 1232–1315. Primer a Europa a utilitzar la llengua romànica per parlar de filosofia, ciència, religió, etc.

Als 30 anys: canvia...

Gèneres Discursius i Tipologies Textuals

La Descripció: Què és i com funciona?

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai o una persona. Es pot descriure qualsevol aspecte de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.

Característiques Morfosintàctiques de la Descripció

• Les oracions solen ser simples i enunciatives.
• Si són compostes, seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.
• Els temps verbals que predominen són el present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.
• Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).
• Les oracions són simples, juxtaposades o coordinades copulatives amb el nexe "i".

Característiques Lèxiques de la Descripció

El lèxic...

Renaixença (segle XIX)

Renaixença: és un moviment cultural català del segle XIX que té com a objectiu fer renaixer el català com a llengua literària després del castellà.

Teodor Llorente

Teodor Llorente: un poeta valencià, escriptor en llengua valenciana i castellana. És el poeta més important de la Renaixença valenciana. Tenia la carrera d'advocat: va estudiar dret, filosofia i lletres i va anar a l'exèrcit. Els temes destacats són l'amor per la pàtria i la llengua, amb descripcions del paisatge valencià.

Modernisme (finals s. XIX - principis s. XX)

Modernisme: va ser un moviment cultural produït a l'Occident a finals del segle XIX i principis del XX. Va destacar en l'arquitectura i les arts decoratives; l'objectiu era transmetre...

Col·loqui: Definició i Característiques

Col·loqui: Composició festiva dialogada que, amb un llenguatge molt pla, uns col·loquiers representaven a l'aire lliure per a un públic popular.

Josep Bernat i Baldoví (s. XIX): Pioner del Teatre Valencià

Josep Bernat i Baldoví (s. XIX): Va escriure el primer llibret de falla conegut ("La de l'Almodí (1855)") i publica algunes peces breus de teatre còmic, entre les quals destaca "El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Fabara" o "El parlar bé no costa un patxo" (1845).

Obres destacades: "El tribunal de Favara", "Pasqualo i Vicenteta", "La tertúlia de Colau", "Pataques i Caragols", "Un fandanguet a Paiporta".

Sainet: Evolució i Característiques Principals

Sainet: Forma teatral que prové dels primitius...

Ausia March es el poeta mes important de la literatura catalana medieval, va ser capaç de crear una lírica diferent. Amb March es produeix un tencament que es fa manifest en: 1- rebutja el concepte trobadoresc de poesia, el concepte de poesia de March està lligat al pensament i va ser anomenat el poeta filosof 2- rebutja la materia poetica dels trobadors, la materia poetica de March es ell mateix i la poesia es l'instrument que utilitza per analitzar i confessar la seva intimitat 3- rebutja el concepte de dona imposat per les cançons de la fin'amors trobadoresca. Té un concepte ben diferent de dona: ell concep la dona com a companya, d'aquesta li interessa principalment el gest, el seny i l'enteminent. 4- rebutja el codi lingüístic...