Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Ramon Llull, Cròniques Catalanes i Gramàtica: Guia Essencial

Altres llengües estrangeres3,33 KB

Conjugació del Verb "Cagar"

A continuació, es presenten les formes conjugades del verb "cagar" en diferents temps i modes:

  • Present d'indicatiu: cago, cagues, caga, caguem, cagueu, caguen
  • Imperfet d'indicatiu: cagava, cagaves, cagava, cagàvem, cagàveu, cagaven
  • Present de subjuntiu: cagui, caguis, cagui, caguem, cagueu, caguin
  • Imperfet de subjuntiu: cagués, caguessis, cagués, caguéssim, caguéssiu, caguessin

Les Cròniques Catalanes

Què és una crònica?

Una crònica és una narració historiogràfica.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les quatre grans cròniques catalanes són:

  • El Llibre dels fets de Jaume I
  • La crònica de Bernat Metge
  • La crònica de Ramon Muntaner
  • La crònica de Pere el Cerimoniós

Ramon Llull: Vida i Obra

  1. Per què considerem Ramon

...
Continua llegint "Ramon Llull, Cròniques Catalanes i Gramàtica: Guia Essencial" »

L'Escola Mallorquina: Història, Autors i Característiques

Altres llengües estrangeres2,68 KB

1. L'Escola Mallorquina

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn és el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». Uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana, quan el terme cau en desús; d'altres, en canvi, consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors: la de 1906 i la de 1917.

Anomenem Escola Mallorquina el grup d'escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears.

2. Característiques

Hi ha una diferència...

Continua llegint "L'Escola Mallorquina: Història, Autors i Característiques" »

Tipologia textual, sintaxi i semàntica en català

Altres llengües estrangeres3,08 KB

Tipologia textual i el procés de comunicació

Un text és un missatge enviat per l'emissor al receptor en un procés de comunicació. Hi ha diversos tipus de text:

  • Text dialogat o conversacional: quan els interlocutors volen mantenir un intercanvi d'informació o només comunicar-se.
  • Text narratiu: és quan l'emissor vol relatar un seguit de fets.
  • Text descriptiu: quan l'emissor vol presentar les característiques d'un objecte, d'una persona...
  • Text explicatiu: quan l'emissor vol explicar un tema, un fenomen...
  • Text argumentatiu: l'emissor pretén convèncer o persuadir el receptor.
  • Text instructiu o directiu: l'emissor vol donar instruccions, ordres...
  • Text predictiu: l'emissor vol fer previsions sobre aspectes relacionats amb el futur.

La conversa

...
Continua llegint "Tipologia textual, sintaxi i semàntica en català" »

Noucentisme i Eugeni d'Ors: Ideals, Literatura i Obra Clau

Altres llengües estrangeres2,76 KB

La Visió Noucentista: Civilitat i Obra Ben Feta

El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va promoure una sèrie de valors fonamentals per a la modernització de Catalunya.

Civilitat: Un Ideal Europeu

La ciutat era el marc ideal per demostrar que l’home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte. Era important anar imposant aquest ideal davant la conflictivitat social que es vivia en aquella època.

L'Obra Ben Feta: Perfecció i Progrés

El que pretenien els noucentistes amb tot aquest ideari era assolir la perfecció com a objectiu final. Calia treballar molt per poder acostar Catalunya al model de capitalisme competitiu europeu.

La Literatura Noucentista: Artifici i Perfecció

Per tal d’imposar els valors...

Continua llegint "Noucentisme i Eugeni d'Ors: Ideals, Literatura i Obra Clau" »

Noucentisme, Modernisme i la Normativització del Català: Un Anàlisi Complet

Altres llengües estrangeres2,86 KB

Principis del Noucentisme

La raó i l'intel·lecte han de dominar sobre el sentiment i l'instint. Es defensa la racionalitat política i es valora el treball més que el geni personal. Les coses es valoren per la seva funcionalitat. L'estètica rebutja el romanticisme i l'exaltació del classicisme.

Característiques del Modernisme

Modernitat

Vol transformar la cultura catalana regionalista, conservadora i poc autònoma en cultura nacional.

Individualisme

Se sent portador d'uns valors superiors als de la resta de la societat.

Enfrontament amb la Societat

Topa amb la indiferència i el rebuig de la societat que no sap valorar l'art.

Professionalització

Lluiten per aconseguir la professionalització i el reconeixement social de la seva feina.

La Normativització

...
Continua llegint "Noucentisme, Modernisme i la Normativització del Català: Un Anàlisi Complet" »

Anàlisi d'Autors Catalans Clau: Segarra, Oliver, Pedrolo i Calders

Altres llengües estrangeres2,88 KB

Autors Destacats de la Literatura Catalana

J.M. de Segarra (1894-1961)

Nascut a Barcelona en una família aristòcrata. Va estudiar Dret. A partir de 1914, després de publicar un llibre de poemes, va iniciar la seva carrera literària.

Poesia

Segarra pertany a la generació noucentista. Les seves característiques principals són:

  • Presència constant del sentimentalisme i del sentit de la natura.
  • Perfecció formal pel domini de la paraula.

Narrativa i Teatre

En narrativa destaquen obres com Paulina Buxareu i All i Salobre, però va demostrar el seu màxim domini en el periodisme.

En teatre, fins a la seva mort es van representar més de 50 obres seves, com ara La rambla de les floristes.

Joan Oliver (1899-1986)

Natural de Sabadell. Pertanyia a una família...

Continua llegint "Anàlisi d'Autors Catalans Clau: Segarra, Oliver, Pedrolo i Calders" »

Literatura Medieval Catalana: Eiximenis, Ferrer, Villena i Turmeda

Altres llengües estrangeres3,15 KB

Francesc Eiximenis (1327/1409)

Francesc Eiximenis: alterna llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lectura. Es dirigeix als burgesos, amb consells pràctics i realistes. Com els moralistes de l'època, mostrava misogínia.

Sant Vicent Ferrer (1350/1419)

Sant Vicent Ferrer va tenir molta fama com a orador i taumaturg. Els seus sermons es caracteritzaven per:

  • Llenguatge col·loquial i popular.
  • Escenificació i gesticulació en els seus discursos.
  • Vulgarització i actualització dels passatges bíblics.
  • Ús de recursos repetitius per facilitar la memorització.
  • Utilització d'exemples, comparacions i onomatopeies.

Sor Isabel de Villena (1430/1490)

Sor Isabel de Villena popularitza la vida familiar de Jesús per commoure...

Continua llegint "Literatura Medieval Catalana: Eiximenis, Ferrer, Villena i Turmeda" »

Literatura Catalana del Segle XIX: Realisme, Naturalisme i Narcís Oller

Altres llengües estrangeres2,79 KB

Corrents Literaris Catalans del Segle XIX

Jacint Verdaguer: Orígens i Temes

Jacint Verdaguer va néixer en el si d'una família pagesa, a la vora de Vic, i va morir a Vallvidrera. Va començar a escriure als 15 anys i ja va començar a trobar dos dels grans temes verdaguerians.

La Novel·la Romàntica

Aquest corrent segueix els paràmetres de la novel·la històrica idealitzada, que té com a punt culminant l'autor anglès Walter Scott. Els romàntics no se sentien bé en la societat que els havia tocat viure.

La primera obra catalana d'aquest gènere va ser Catalunya agonitzant d'Antoni de Bofarull.

El Costumisme

És un corrent literari el principal interès del qual consisteix en la descripció. El que bàsicament pretén el costumisme és deixar...

Continua llegint "Literatura Catalana del Segle XIX: Realisme, Naturalisme i Narcís Oller" »

El Segle XIX a Catalunya: Context Històric i Autors Clau de la Renaixença

Altres llengües estrangeres4,67 KB

Literatura Catalana al Segle XIX: Context Històric i Cultural

L'època històrica que segueix a l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna s'anomena *Edat Contemporània*. S'inicia amb la Revolució Francesa i abraça els segles XIX i XX.

El Segle XIX: Un Període de Contradiccions

El segle XIX és un període contradictori en el terreny polític:

  • Per una banda, es manté la dependència d'Espanya i França.
  • D'altra banda, s'intenta recuperar una certa autonomia política.

Mentrestant, la societat experimenta una transformació a partir de la Revolució Industrial i l'expansió colonial dels països europeus. Tots aquests fets creen l'aparició de dues noves classes socials: la **burgesia** i els **obrers** (proletariat).

La Llengua Catalana i la Renaixença

Pel...

Continua llegint "El Segle XIX a Catalunya: Context Històric i Autors Clau de la Renaixença" »

Història i Literatura Catalana: Del Casp a Ausiàs March

Altres llengües estrangeres3,96 KB

Context Històric i Polític: El Compromís de Casp i València

  • El Compromís de Casp va proclamar rei a Ferran d'Antequera perquè els dos fills de Pere el Cerimoniós (Joan I i Martí l'Humà) van morir. Llavors, la dinastia dels Trastàmara va passar a regnar a la Corona d'Aragó.
  • La capital es trasllada a València per diverses causes:
    • Socials i econòmiques: a causa de les pestes a Catalunya.
    • Religioses: els papes Borja eren valencians.
    • Polítiques: guerres civils a Catalunya; la dinastia Trastàmara va ser ben rebuda a València.
    • Estratègiques: els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani.
  • L'any 1421 es va decidir que Alfons el Magnànim era l'hereu de les terres de Nàpols, i hi va traslladar la cort i a molts poetes
...
Continua llegint "Història i Literatura Catalana: Del Casp a Ausiàs March" »