Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat Literari

Altres llengües estrangeres3,12 KB

Ramon Llull: Vida i Obra (1232-1315)

Ramon Llull va néixer a Mallorca. Va treballar com a majordom i senescal a la seva joventut. Vivia a la cort i portava una vida divertida i una mica esborrada. Es va casar i va engendrar dos fills. Cap als 30 anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat, de manera que la seva vida va canviar completament. En sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es va posar com a objectiu convertir els infidels, escriure llibres i demanar a les autoritats la fundació de monestirs. Hi hagué un esclau moro que es va oferir per a ensenyar-li la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia i teologia cristiana antiga i la filosofia musulmana. Tornant d'un viatge a Tunis el 1315, va morir. Va escriure
...
Continua llegint "Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat Literari" »

Literatura Medieval: Característiques, Gèneres i Autors

Altres llengües estrangeres3,23 KB

Literatura Medieval

Les característiques generals de la literatura medieval giren al voltant de tres eixos fonamentals:

Naixement i consolidació en llengües romàniques

Durant l'Edat Mitjana, les poques persones que sabien escriure ho feien en llatí. Les primeres obres que trobem en llengua romànica són de caràcter religiós i polític, ja que tenien objectius ben concrets, com regular la conducta social o moral. Nosaltres tenim dos textos escrits en llengua romànica, com Les Homilies d'Organyà.

Cancelleria Reial

És una institució política d'Aragó, que s'encarrega de la gestió del regne.

Reportatge

És un gènere periodístic que mostra el resultat d'una investigació a partir d'uns fets que són notícia. Les qualitats són:

  • Actualitat:
...
Continua llegint "Literatura Medieval: Característiques, Gèneres i Autors" »

Gèneres Literaris, Tipologies Textuals i Teatre: Guia Completa

Altres llengües estrangeres5,84 KB

Els Gèneres Literaris

Els gèneres literaris són categories en les quals es divideixen les obres literàries segons el seu estil, contingut o funció. Es classifiquen en:

Gènere Narratiu

Un narrador explica una història.

Conte

Narració breu en prosa.

Tipus de Conte
  • Rondalla: Per a infants.
  • Llegenda: Amb base real.
  • Faula: Amb animals i moralitat.

Exemple: La lluna, la pruna (Mercè Rodoreda).

Novel·la

Narració llarga amb trama complexa.

Tipus de Novel·la
  • Aventures
  • Gòtica
  • Rosa
  • Detectivesca
  • Negra
  • Ciència ficció
  • Històrica

Exemple: Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

Biografia

Relat de la vida d’una persona.

Autobiografia

Narrada per la mateixa persona.

Exemple: El meu camí (Josep Pla).

Tipus de Narrador

  • Primera persona: El narrador és protagonista o testimoni.
...
Continua llegint "Gèneres Literaris, Tipologies Textuals i Teatre: Guia Completa" »

Anàlisi Literària d'Enric Valor i la Diversitat Lingüística Global

Altres llengües estrangeres3,83 KB

Notes Preliminars: Anàlisi Fonètica (2011)

Anàlisi de Sons Vocàlics

  • Línia 1: vocal oberta
  • Línia 3: vocal sonora
  • Línia 7: vocal sonora
  • Línia 24: vocal oberta

Experiència Personal: L'Ofici de Tallador de Cuir

Som en ple hivern, i jo tinc els peus que no sento com a meus: enfredorits, materialment gelats, penjant de l'alta banqueta on estic assegut davant una de tantes taules de la secció de tallat. Aquestes taules estan disposades en quatre rengleres paral·leles, destinades a tallar-hi cuir adobat i fi per a la fabricació de sabates.

També em fan mal els dits mentre agafo maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponen com a aprenent d'un ofici en la divisió del treball:...

Continua llegint "Anàlisi Literària d'Enric Valor i la Diversitat Lingüística Global" »

Guia Completa: Gramàtica, Sociolingüística i Literatura Catalana del S. XV

Altres llengües estrangeres4,43 KB

Conceptes Lingüístics Fonamentals

L'Oració Composta

Unitat sintàctica formada per un sol verb.

Tipus d'Oracions Compostes

  • Oracions Juxtaposades: Tenen relació de significat entre elles, però estan separades per algun signe de puntuació. Exemple: «No s'ho creia: no hi havia cua.»
  • Oracions Coordinades: Relacionades per mitjà de conjuncions.
    • Copulatives: El nexe d'unió és la conjunció «i» o «ni» en les oracions negatives. Exemple: «No en vull ni en voldré.»
    • Disjuntives: Els nexes són: «o», «o bé», «o sinó». Exemple: «Ho compraré o ho demanaré.»
    • Distributives: Nexes repetits o no en totes dues oracions. Exemples: «ara... ara...», «tan aviat... tan aviat...», «no solament... sinó...». Exemple: «Ara diu una cosa,
...
Continua llegint "Guia Completa: Gramàtica, Sociolingüística i Literatura Catalana del S. XV" »

La Renaixença i la Normalització Lingüística al País Valencià

Altres llengües estrangeres3,44 KB

Normalització i Normativització Lingüística

Normalització: és el conjunt de processos pels quals una comunitat amb un conflicte lingüístic pretén estendre la llengua perquè sigui usada amb totes les seves possibilitats i en totes les situacions socials que va tenir històricament i que ha perdut.

Normativització: procés que passa els instruments lingüístics necessaris perquè una llengua pugui ser usada en tots els àmbits d'ús i per totes les funcions comunicatives.

La Repressió Lingüística durant el Franquisme

El general Franco volia mantenir, a més de la unitat politicoadministrativa, la unitat lingüística i, per tant, prohibí l'ús de les llengües que hi ha a Espanya, llevat del castellà, és clar.

Obres Clau de la Cultura

...
Continua llegint "La Renaixença i la Normalització Lingüística al País Valencià" »

El Modernisme Català: Novel·la, Teatre i Poesia Clau

Altres llengües estrangeres3,76 KB

La Novel·la Modernista Catalana: Obres i Temes Clau

La novel·la modernista catalana s'inicia amb l'obra Els sots feréstecs de Raimon Casellas i culmina amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Entre aquestes fites, destaquen obres cabdals com:

  • Solitud de Víctor Català (1905)
  • Josafat de Prudenci Bertrana (1906)
  • L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (1907)

En totes aquestes novel·les, el protagonista sovint es presenta com una persona sola davant de la societat, un tema recurrent del modernisme.

El Teatre Modernista Català: Influències i Tendències

El teatre modernista català va estar profundament marcat per la influència de dos autors europeus:

  • El belga Maurice Maeterlinck, representant del simbolisme: una
...
Continua llegint "El Modernisme Català: Novel·la, Teatre i Poesia Clau" »

Poesia Catalana Postguerra: Context Històric i Evolució Literària

Altres llengües estrangeres3,14 KB

Context Històric de la Postguerra a Catalunya

Després de la Guerra Civil Espanyola, la cultura catalana va patir una forta repressió. Les noves autoritats espanyoles tenien l'objectiu d'anorrear qualsevol vestigi català.

Anys 40: Repressió Franquista i Tancament

  • Forta repressió inicial i tancament del règim franquista.
  • Després de la Segona Guerra Mundial, el franquisme va ser acceptat internacionalment.

Anys 50: Lleugera Obertura i Primers Indicis de Resistència

  • Obertura lleugera del règim, permetent la realització de tasques més permissives.
  • Continuació del franquisme.
  • Començament de la detecció dels primers indicis de resistència organitzada a la dictadura.
  • Un exemple destacat va ser la Vaga dels tramvies (1951, Barcelona).

Anys 60:

...
Continua llegint "Poesia Catalana Postguerra: Context Històric i Evolució Literària" »

L'Escola Mallorquina: Poesia, Tradició i Bilingüisme

Altres llengües estrangeres2,97 KB

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzaren per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola alternaven entre el català i el castellà. Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins al 1936, el terme "l'escola mallorquina" tenia dos sentits:

  • En sentit ampli, l'aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  • En sentit estricte, un grup de
...
Continua llegint "L'Escola Mallorquina: Poesia, Tradició i Bilingüisme" »

Guia Completa del Modernisme: Moviment Artístic i Cultural

Altres llengües estrangeres4,74 KB

El Modernisme: Art i Cultura a Catalunya

Introducció al Modernisme

El Modernisme fou un moviment artístic i cultural que va predominar a Europa a la fi del segle XIX i a començament del segle XX. Va aparèixer després del moviment de la Renaixença, amb l'objectiu d'arribar a la creació de l'art total.

Etapes del Modernisme

  • Combativa (1892-1898): Els artistes lluiten per imposar aquest nou moviment amb una actitud crítica envers la societat. Això els porta a l'enfrontament i, més endavant, a l'aïllament; l'art esdevé un refugi per a ells.
  • Establerta (1898-1911): Representa la consolidació del Modernisme, que és acceptat per la burgesia. És el període més fructífer de la poesia i la narrativa modernistes. El Modernisme finalitza amb
...
Continua llegint "Guia Completa del Modernisme: Moviment Artístic i Cultural" »