Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

El Panteó de Roma: Història i Arquitectura

Context Històric del Panteó

El Panteó va ser construït durant el període imperial, una època durant la qual es van aturar les campanyes militars i es disposava de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins a l’any 118 dC per Adrià.

Anàlisi Formal de l'Edifici

Materials i Sistema Constructiu

• Materials: formigó, marbre,

Obra arquitectònica

Documentació general

• Catalogació: Nom de l'edifici, tipologia, arquitecte, cronologia, lloc de producció i dimensions.

Anàlisi formal

• Aspectes bàsics: Materials (pedra) i decoratius (ceràmica).
• Elements constructius: Maons.
• Sistema constructiu: Voltat.
• Elements de suport: Contraforts.
• Elements sostinguts: Entaulament.
• Espai interior: Funcionalitat de l'espai interior.
• Espai exterior: Línies dominants.
• Elements no constructius: Elements escultòrics i pictòrics.

Interpretació

• Estil: De l'obra i de l'autor.
• Encàrrec de l'obra: Qui encarrega l'obra.
• Funció: Recreativa.
• Marc històric i cultural: Relació de la funció de l'edifici amb el marc històric i cultural.

Conclusió

Valoració dins la història de l'art de l'obra, l'autor...

Característiques Clau de l'Art Neoclàssic i el seu Context

L'art rococó continua vigent en els ambients cortesans i aristocràtics. El Neoclassicisme és l'art més clarament identificat amb la *Il·lustració*. El Romanticisme, en canvi, està identificat amb les revolucions burgeses. Hi ha alguns artistes difícilment classificables, com Goya, Ledoux o Füssli.

La Filosofia Neoclàssica: Crítica i Propòsit Moral

L'art neoclàssic és una crítica frontal a l'art rococó, considerat com a art sensual i superficial, expressió de la decadència moral i vital de l'aristocràcia. L'art ha de contribuir a canviar el món, reflectint models de conducta i exaltant virtuts com la noblesa dels sentiments o la fidelitat a les idees.

Models i Directrius

AL·LEGORIA A LA PINTURA: Anàlisi de l'Obra

Dades Bàsiques i Context

Identificació

• Títol: *L'Alegoria de la Pintura* (o *El Art de la Pintura*).
• Ubicació Actual: Museu d'Història de l'Art de Viena (Kunsthistorisches Museum).

Material i Dimensions

• Tècnica: Oli sobre tela.
• Mides: Aproximadament 1,2 m x 1 m.

Autor: Johannes Vermeer (1632 – 1675)

Vermeer, originari de Delft, es va convertir al catolicisme. Va experimentar dificultats econòmiques a Holanda, la qual cosa va dificultar la venda de les seves obres a preus elevats. La seva obra va ser oblidada fins a finals del segle XIX, quan els pintors van començar a interessar-se profundament per com la llum afecta el color.

Descripció Formal i Iconografia

Iconografia

L'escena mostra una habitació...

Fitxa tècnica: Sarcòfag dels Esposos

• Títol: Sarcòfag dels Esposos
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 520 aC
• Estil: Etrusc
• Tipologia: Grup exempt
• Materials: Terracota policromada
• Mides: 2,20 x 1,41 m
• Tema: Funerari
• Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

Context històric

La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC. Probablement d'origen oriental, aquest poble aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal com succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc...

El Dorífor de Policlet: Anàlisi i Significat

Característiques Formals i Tècniques

L’autor del Dorífor és Policlet el Vell. Es tracta d'un atleta jove, nu, amb els músculs, tendons i pell molt ben marcats.

Tècnica i Material

• La tècnica original era la fosa perduda, per la qual cosa l'obra original era de bronze.
• Les còpies que conservem són de marbre, realitzades mitjançant la tècnica de la talla.

Forma i Tipologia

• L'obra és exempta (pot ser contemplada des de tots els punts de vista) i realitzada d'un sol bloc.
• La tipologia del Dorífor és dempeus.
• Les dimensions de l’escultura superen l’escala humana (2,12 metres).

L'Aportació de Policlet: El Cànon de Proporció

L’aportació fonamental de Policlet a l’escultura és l’establiment...

L'Erectèon: Arquitectura i Planta Irregular

L'Erectèon és una reconstrucció d'una planta irregular, condicionada pel terreny i per les necessitats rituals. Els dos primers pòrtics consten d'un de principal amb quatre columnes altes i esveltes i capitells molt treballats. A l'altre lateral hi ha sis columnes jòniques. El pòrtic de la banda sud presenta la Tribuna de les Cariàtides, on es troba la tomba d'Erecteu.

Elements Sostinguts i Entaulament

Pel que fa als elements sostinguts, tenim l'entaulament clàssic format per l'arquitrau, d'ordre jònic. D'entrada, es veu que els elements sostinguts són els mateixos que a tot arreu:

• Arquitrau: format per tres franges paral·leles anomenades platabandes.
• Fris: continu, decorat amb relleus i pintures.

El Quattrocento

Arquitectura

1. Recerca de l'harmonia i la proporció
2. Espai racional i unitari
3. Utilització d'elements grecollatins (arc de mig punt, columnes d'ordres clàssics, frontons triangulars)
4. L'edifici civil augmenta la seva importància (no religiosa)
5. Tornada a la planta central, basilical i de creu llatina
6. Voltes de canó

Destacats: Alberti i Brunelleschi. Trencament amb la tradició medieval en adoptar els mètodes clàssics. Estil geomètric i simètric en què cal destacar la perspectiva lineal. Utilitzen la bicromia gris i blanc. Senzillesa i austeritat, amb escassa decoració.

Escultura

1. S'independitza de l'arquitectura (escultura exempta); serà art major i s'utilitzaran materials nobles, com el marbre i el bronze
2. Recerca de la bellesa i

1. Documentació general

Nom de l'obra, autor i cronologia.

• Tècnica: fresc, oli, tremp, aquarel·la.
• Suport: superfície sobre la qual s'ha plasmat l'obra (mur, fusta, paper, tela).
• Mides: dimensions de l'obra (alçada i amplada).
• Ubicació: original i actual.
• Tema: figurativa o no figurativa. Gènere: retrat, paisatge, marina, natura morta, mitològic, religiós, històric...
• Primera aproximació: descripció de les figures i elements que hi apareixen.

2. Anàlisi formal

• Composició: simètrica o asimètrica; oberta (captació d'una part de la realitat) o tancada (tots els elements s'adrecen al centre del quadre).
• Ritme: les línies compositives determinen l'equilibri intern de l'obra: estatisme (horitzontals/verticals) o dinamisme (corbes, diagonals,

Anàlisi de Personatges i el seu Simbolisme

Descripció Detallada dels Personatges

Oleguer

• Era altot i ossut, magre i cappetit (calvo).
• De cabells negres, arranjats, i nines dels ulls negres.
• Tenia barba, celles gruixudes, nas llarguet i cantellut.
• La seva boca estava tirada endavant amb llavis prims i cenyits a l'os.
• Tenia el cap pelat com una rata.
• Temperament: Nerviós. Alguns deien que era com una mosca morta; altres, que tenia un parlar nyau-nyau.
• Estil de vida: Mesquí, puntual, miserable i misteriós. Era traginer.
• Vestimenta: A l'estiu vestia de blauet i a l'hivern de pana, sempre amb el mateix mocador de seda virolat o amb la barretina, ja més suada que la de cap pobre.

En aquesta obra, Oleguer sembla simbolitzar l'avarícia personificada, una...