Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Pavelló Alemany: Ludwig Mies van der Rohe (1929)

Tipologia: pavelló d'exposició. Materials: marbres de colors, vidre i acer. Estil: funcionalista. Localització: Montjuïc.

Biografia de l'autor

Arquitecte i dissenyador, Mies van der Rohe es va adherir al moviment expressionista, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l'arquitectura moderna. Establert després a Chicago, Van der Rohe va compaginar la seva funció docent amb la construcció de gratacels importants a Chicago i a Nova York.

Descripció formal

El pavelló s'aixeca sobre un podi al qual s'accedeix per una escala que també permet l'accés a una piscina rectangular que hi ha a la part esquerra de la plataforma. Darrere de la piscina, hi ha la zona de serveis...

Efecte Estètic i Ornamentació

L'efecte estètic es realça amb una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala. Un altre aspecte destacable pel que fa a l'ornamentació són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals, entre les quals sobresurt la dinàmica representació de les Valquíries, que evoquen un dels temes de la tetralogia de Richard Wagner.

Entorn i Integració Urbanística

Ubicació Estratègica

Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona (BCN), la seva edificació en un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l'Orfeó de construir la seu de l'entitat a prop d'on vivien la majoria dels cantaires i dels associats.

Funció, Contingut i Significat

Seu

Anàlisi formal i tècnica

L'enterrament d'Ornans és un llenç de grans dimensions en format apaïsat que mostra un senzill enterrament al poble natal del pintor. El quadre presenta una composició a manera de fris, bastant estàtica i gairebé sense acció. Es tracta d'un retrat col·lectiu, de mida natural, d'alguns dels habitants d'Ornans.

Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització. La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment, sense cap mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu, que trenca la uniformitat del paisatge del fons. El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric:

• A l'esquerra: apareixen la majoria de les autoritats civils

Enterrament a Ornans — Gustave Courbet

Títol: Enterrament a Ornans
Autor: Gustave Courbet (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877)
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 3,15 x 6,68 m
Localització actual: Musée d'Orsay (París)

Descripció i estil

És la figura més representativa del realisme, que representava la realitat; és un tema-escena de la vida quotidiana on s'observa que els presents a l'enterrament esperen enterrar el difunt. Aquesta temàtica trenca amb l'habitual de l'època i li va valer moltes crítiques.

Elements formals: llum i color

• Equilibri entre llum i dibuix: hi ha un equilibri entre la representació gràfica i la il·luminació.
• Detallisme: atenció al detall en els retrats i en les

Dades de l'obra

• Títol: Mare de Déu dels Consellers
• Pintor: Lluís Dalmau
• Cronologia: 1443–1445. Encàrrec del Consell de Cent
• Estil: gòtic internacional
• Tècnica: oli i tremp
• Suport: fusta
• Localització original: retaule de la capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona
• Dimensions: 3,11 m × 3,11 m en arc apuntat
• Gènere: grup religiós

Context històric-artístic

Comtats catalans.

Els frontals d'altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició es deu a la voluntat d'aprofitar com a suport d'imatges la peça de fusta situada davant de l'altar. En un inici estaven decorats amb tapissos o riques teles, però...

Arquitectes del Palau de Versalles

• Le Vau: Arquitecte francès, el més destacat del segle XVII perquè va ser nomenat arquitecte i conseller de Lluís XIV el 1655.
• Hardouin-Mansart: Va ser l’arquitecte preferit de Lluís XIV, el qual li va encarregar l’ampliació d’aquesta obra. Mansart va introduir un estil més classicista.
• Le Nôtre: Ell es va encarregar de dissenyar els jardins del Palau de Versalles i va ser el dissenyador de nombrosos jardins a la francesa.

Anàlisi estructural i formal

Planta i distribució interior

L'edifici presenta una planta en forma de U amb dues ales perpendiculars. Pel que fa a l'interior, les habitacions reials es troben situades en el cos principal de l’edifici, mentre que l’ala esquerra es reserva per...

El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Estructura

Els teatres grecs aprofitaven el pendent natural dels turons per construir-hi les graderies. Els romans, en canvi, s'aguanten sobre un sistema de voltes i arcs.

Elements de suport

• Pòrtic: Hi havia un petit pòrtic d'ordre jònic a l'edifici de l'escena.
• Murs de contenció: Per les seves dimensions, es van haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny.

Elements suportats i il·luminació

• Coberta: No hi ha coberta.
• Il·luminació: El fet de no tenir coberta fa que la construcció quedi perfectament il·luminada per la llum del dia.

Elements decoratius

L'únic element decoratiu era l'edifici de l'escena i el prosceni, on es col·locava un teló que servia per canviar de decorat. Aquest teló...

Relacions de l'obra i l'autor

El Dorífor presenta moltes semblances amb el Diadumen, que és posterior. En aquesta darrera obra, l'autor inclina més el cap i la musculatura és menys rígida. El Diadumen té una actitud més lliure i els peus més separats, aportant més naturalitat i realisme. Policlet és l'únic autor no atenenc del període clàssic que no va quedar relegat a un segon pla per la brillantor de l'Atenes de Pèricles.

Relacions amb altres obres de l'època

Des del punt de vista formal i de contingut, l'obra guarda moltes semblances amb els Guerrers de Riace i el Discòbol.

Característiques generals de l'art grec

• Cos humà: Motiu principal de representació.
• Ideal de bellesa: Basat en la proporció i l'equilibri.
• Naturalisme: Es

Autor: Desconegut
Cronologia: La Koré amb Peplos, 510-500 aC
Localització: Acròpolis d’Atenes (Museu de l’Acròpolis)
Estil: Grec Arcaic
Dimensions: 1,21 m
Material: Marbre de Paros
Tècnica: Talla
Formes: Exempta
Cromatisme: Policromia

Context Històric i Cultural de l'Art Grec Arcaic

La cultura i l’art grec neixen durant els segles IX i VIII aC. Al segle VII aC, van tenir contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica, fet que després es veuria reflectit en l’arquitectura i l'escultura gregues.

L'època arcaica fa referència al període en què es comencen a desenvolupar les polis, que més tard es dividirien en diferents estats autònoms governats per si mateixos. La població de Grècia va augmentar i molta gent va haver d'...

Comentari biogràfic i trajectòria

Antoni Tàpies és considerat el millor pintor català de la segona meitat del segle XX. L'any 1948 va cofundar el grup Dau al Set, que anunciava a la seva manera l’impuls del surrealisme. Als anys 50 viatjà a París, on començà a treballar amb materials de rebuig com ara draps, cordills i papers. Als anys 70, hi afegia fragments de mobles. Tàpies ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, així com diversos encàrrecs oficials per pintar murals en edificis públics.

Anàlisi i descripció formal

L'artista utilitza una sèrie de signes que estan col·locats damunt d’un fons matèric consistent, creat amb una barreja de pintura i terra. En aquesta obra s’hi veuen una A i una R. Les pinzellades...