Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Elogi de l'Aigua: Anàlisi de l'Escultura

L'escultor basc, inicialment conegut per treballar el ferro forjat, a partir dels anys 60 va començar a experimentar amb altres materials com el formigó, el granit i l'alabastre. Les seves obres presenten un dinamisme interior i valors tàctils, i la seva producció es troba en museus de tot el món.

Característiques Tècniques

• Estil: Abstracte.
• Tipologia: Escultura exempta, ja que no té contacte amb cap mur o paret.
• Material: Formigó i acer.
• Estructura: Una gran estructura de formigó suspesa en l'aire amb cables d'acer. A sota hi ha un estany artificial. La peça de formigó recorda les urpes d'un animal.

Elements Destacats

Cal destacar la gravetat i l'aire. Malgrat ser molt pesant, l'obra aparenta ser...

Període arcaic (s. VII-VI a.C.)

Representació de figures humanes masculines (koúroi), atletes nus, i femenines (kórai), dones vestides, generalment sacerdotesses. Reflecteixen influència egípcia en:

• Rigidesa i frontalitat: únicament trencada quan avança la cama esquerra.
• Monumentalitat: fins a 3 metres.
• Concepció geomètrica: de les diferents parts del cos i el rostre.

Període clàssic (s. V-IV a.C.)

Preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, assolint el model ideal de bellesa i harmonia. Característiques principals:

• Naturalisme: arrodoniment de la musculatura i ús del contrapposto.
• Cànons matemàtics: proporció entre el cap i la resta del cos.
• Postclàssic: gran preocupació per reflectir sentiments i emocions

Relació i Anàlisi Comparativa (Imatges 5 i 6)

Kouros d’Anavissos

Cronologia i Estil

• Cronologia: 510-500 aC
• Estil: Grec Arcaic

Aspectes Formals

• Simetria, frontalitat i actitud *hieràtica*.
• Geometria en els elements corporals (eix vertical que divideix el cos en dues meitats).
• Braços enganxats al cos i punys tancats.
• Genolls poc naturals, cames musculoses, pas endavant.
• Geometrització de l’anatomia (ulls ametllats, pectorals, genolls, cabell).

Significat i Funció

El Kouros serveix per commemorar una victòria esportiva i és també una estàtua funerària feta en honor del jove Kroisos, mort en combat.

Finalitats generals:

• Ofrena dedicada a una divinitat.
• Lloar un atleta vencedor.
• Estàtues funeràries.

August de Prima Porta

Cronologia i Estil

• Cronologia:

El Coliseu: Història i Arquitectura

El Coliseu va ser encarregat per l'emperador Flavi Vespasià i realitzat per un autor desconegut. Data del segle I (72-80 d.C.). És un amfiteatre construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Es troba a Roma i és d'estil romà imperial.

Descripció formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilobat. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades. El quart nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.

De dalt a baix, se superposen aquests ordres:

• Dòric-toscà
• Jònic
• Corinti

L'últim pis estava decorat amb lesenes d'estil...

Teatre d'Epidaure

Autor: Policlet el Jove

Localització: Epidaure (Peloponés)

Context Històric:

350 aC. Finals del període clàssic, inici de l'hel·lenístic. Durant les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les Guerres del Peloponés, enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Anàlisi Formal i Estilístic:

El Partenó

1. Documentació General

Nom: Partenó ("cambra de les verges", "sala de les vestals").
Tipologia: Temple.
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles (estratego d'Atenes, 454 aC).
Cronologia: 447-438 aC (447-432 ?)
Localització: Situat en un lloc privilegiat de l'Acròpolis d'Atenes (3 Ha), envoltat d'un escenari de temples i recintes sagrats.
Dimensions: Estilobat (esglaó superior): 69,5 x 33,88 m. Façanes: 18 m d'alçada.
Breu ressenya:
Materials: Marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell (murs interiors): Isòdom
Sistema constructiu: Arquitravat (predomini línia recta)
Elements de suport: Columnes dòriques i murs interiors isòdoms.
Elements

El crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Fitxa Tècnica

Fitxa Tècnica

• Autor: Edvard Munch
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionista
• Localització: Oslo (una de les 50 còpies)
• Tècnica i suport: Oli i tremp sobre cartró
• Dimensions: 91 cm x 73 cm

Context Històric i Cultural

Es tanca un segle ple de canvis a causa de la Revolució Industrial. Apareixen nous materials i la burgesia s’enriqueix gastant diners en art i actuant com a mecenes. L’art passa a tenir una funció estètica per a la burgesia.

La societat avança sense tenir en compte l’home, provocant una crisi de valors. La humanitat experimenta un sentiment negatiu. Triomfen idees de Nietzsche i el concepte de superhome.

L'Autor: Edvard Munch

Munch, noruec, va patir desgràcies familiars. Va estudiar...

Els Guerrers de Riace

Autor: Desconegut.
Cronologia: 460 a.C. - 430 a.C.
Tipologia: Escultura exempta.
Materials: Bronze a la cera perduda.
Tema: Guerrers.
Localització: Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia).

Context històric i cultural

S'han proposat diverses teories sobre la seva autoria: una ha suggerit la possibilitat que alguna de les peces sigui obra d'Àlcamenes. Una altra, de Pitàgores de Règion, anomenat així per la seva llarga permanència en la ciutat de la Magna Grècia, a qui s'atribueix ser el primer a representar les venes i els tendons dels models.

Estil i elements tècnics

L'estil és grec clàssic. Cadascuna d'aquestes escultures representa un home nu en tensió i en posició frontal. S'hi van afegir petits detalls...

Dona i Ocell (Escultura de Joan Miró)

Fitxa Tècnica i Context de l'Obra

L'escultura Dona i Ocell és una de les obres més reconegudes de Joan Miró a Barcelona, creada en col·laboració amb el ceramista Joan Gardy Artigas.

Dades Clau de l'Escultura

• Autor: Joan Miró, amb la col·laboració del ceramista Joan Gardy Artigas
• Cronologia: 1982
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Ciment, en part recobert de trencadís de diferents colors.
• Estil: Abstracte
• Tema: Al·legòric
• Localització: Parc Joan Miró de Barcelona.

Context de la Localització

Dona i Ocell dona la benvinguda als qui arriben a Barcelona per terra, en cotxe o en tren, perquè està situada en un punt estratègic de l'antiga estació. L'obra té a veure, formalment, amb d'altres de motiu...

Els Primers Freds

Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1891-1892

Escola o país: Catalunya

Estil: Realista, però també simbolista

Context Històric

2a meitat del segle XIX. 1892. Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. Falsejament electoral. Descontentament de la població. Inici del desengany a Catalunya, com a resposta sorgiran moviments per diferenciar-se de la resta de l'estat. Culturalment la Renaixença i políticament el Catalanisme polític. Socialment i econòmicament Catalunya és molt diferent de la resta de l'estat. L'art que es fa a Catalunya també es vol diferenciar del que es fa a Espanya i evolucionarà cap al modernisme.

Miquel Blay també evolucionarà cap al Modernisme,...