Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

L’habitació vermella: anàlisi i context històric de l’obra

Art i humanitats2,74 KB

L’habitació vermella

Context històric

Context històric: L’obra se situa a la primera dècada del s. XX, època en la qual Europa viu l’anomenada Belle Époque, que s’estén fins a l’inici de la Gran Guerra. Són uns anys en què destaca el consumisme així com el progrés tècnic, com demostren els germans Lumière amb el cinematògraf. Aquesta etapa també es coneix com «la pau armada», en la qual les diferents potències europees inverteixen grans quantitats de diners en armament i, a més, la societat europea s’està educant en el narcisisme de les petites diferències.

  • Des de principis del s. XX s’entreguen els premis Nobel, amb destacats guanyadors com Norman Angell pel seu llibre La gran il·lusió.
  • Respecte a Catalunya
...
Continua llegint "L’habitació vermella: anàlisi i context històric de l’obra" »

Arquitectura i Escultura del Renaixement: Brunelleschi, Ghiberti i Miquel Àngel

Art i humanitats5,8 KB

Església de San Lorenzo (Florència): L'encàrrec de Cosme de Mèdici (1421)

Església encarregada per Cosme de Mèdici el 1421.

Planta i estructura

Planta de creu llatina, inspirada en les basíliques antigues, que eren més allargades. Consta de tres naus: una central i dues laterals. La nau central és el doble de gran que les laterals. Aquestes naus laterals tenen un seguit de capelles que es perllonguen per tot el perímetre de la planta.

La nau central consta d’una coberta plana amb cassetons i una cúpula al creuer. Les naus laterals estan cobertes amb voltes de canó.

A cada costat de la capçalera hi ha dues sagristies: una feta pel propi Brunelleschi i l’altra per Miquel Àngel.

En aquesta Església s’utilitza un mòdul quadrat definit...

Continua llegint "Arquitectura i Escultura del Renaixement: Brunelleschi, Ghiberti i Miquel Àngel" »

Enterrament (Courbet) — Anàlisi del realisme social

Art i humanitats2,54 KB

Enterrament (Courbet)

Anàlisi

Anàlisi: L'obra és un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en el moment de l'oració fúnebre que precedeix el descens del fèretre a la sepultura que invadeix l'espai de l'espectador. Al voltant es congreguen figures de mida natural i distribuïdes horitzontalment a la manera de fris. L'element que s'alça per sobre és el Sant Crist, que trenca la uniformitat del paisatge, també horitzontal, del fons.

A la franja superior hi domina la línia horitzontal dels penya-segats. Contrasta amb la verticalitat del Sant Crist i de les figures, i serveix al pintor per aconseguir que l'espectador fixi més l'atenció en l'acció principal, ja que tanca la composició. La llum tènue de l'alba provoca...

Continua llegint "Enterrament (Courbet) — Anàlisi del realisme social" »

Església de la Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica de Vignon

Art i humanitats3,51 KB

Fitxa Tècnica de l'Església de la Madeleine

  • Edifici: Església de la Madeleine
  • Autors: Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
  • Cronologia: 1806-1842
  • Tipus: Església
  • Material: Pedra
  • Estil: Neoclàssic i Neobarroc
  • Localització: París

Biografia de Pierre Alexandre Vignon (1763-1828)

  • Vignon fou un dels principals arquitectes neoclàssics de França.
  • Va estudiar arquitectura amb Ledoux.
  • El 1805 va col·laborar amb Thibault en el Castell de Malmaison.
  • El 1806, Napoleó li encarregà un temple laic, dedicat a la Glòria dels soldats del Primer Imperi.
  • Vignon va morir el 1828, i l'obra fou continuada per Huvé, responsable de l’interior del temple (amb 3 cúpules).

Descripció Arquitectònica

Exterior

  • S’eleva sobre un podi al qual s’accedeix
...
Continua llegint "Església de la Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica de Vignon" »

Primers freds de Miquel Blay — fitxa i anàlisi (MNAC 1892)

Art i humanitats4,3 KB

Primers freds — fitxa i anàlisi

  • Títol: Primers freds
  • Autor: Miquel Blay
  • Cronologia: 1892
  • Tipus: Exempta / grup i sedent
  • Material: Marbre / talla
  • Estil: Realista / simbolista
  • Tema: Anecdòtic i costumista
  • Localització: MNAC (Barcelona)
  • Funció: Decorativa

Biografia breu

Biografia: Neix al final del regnat d’Isabel II. Viu, molt jove, el Sexenni Revolucionari i la Restauració, amb la Dictadura i la II República; mor l’any de l’esclat de la guerra civil. Fa l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. Després, a Itàlia i França, rep una sòlida formació artística.

Anàlisi formal

Descripció

Asseguts en un banc, un home vell i una nena amb la mirada perduda, amb les mans creuades. La nena està apoiada amb un aire somiador;...

Continua llegint "Primers freds de Miquel Blay — fitxa i anàlisi (MNAC 1892)" »

Art Barroc i Contrareforma: Persuasió, Imagineria i Concili de Trento

Art i humanitats3,05 KB

L'Art de la Contrareforma: Estratègies de Persuasió (S. XVII)

La Contrareforma, el moviment que l'Església Catòlica va crear per fer front al cisma produït pels diferents corrents de protestantisme que van sorgir a l'Europa del segle XVI, necessitava afermar-se. Per aconseguir-ho, el Concili de Trento va exposar com havia de ser la nova Església Catòlica.

Com Aplega l'Església als Fidels al Segle XVII?

El mètode principal va ser la persuasió mitjançant la imatge i la paraula:

  • La Paraula: En els sermons.
  • La Imatge i els Ritus: Per assegurar els fidels en una Església més popular.

Les imatges van ser una de les principals maneres d'arribar a la població. Havien de ser del gust de la gent i intentar separar clarament el catòlic de l'heretge,...

Continua llegint "Art Barroc i Contrareforma: Persuasió, Imagineria i Concili de Trento" »

Escultura romànica: característiques i temes principals

Art i humanitats3,22 KB

Característiques de l'escultura romànica monumental

Es produeix el triomf de l'escultura monumental, caracteritzada per una harmonia entre l'arquitectura i l'ornamentació escultòrica, que es concentrarà bàsicament en l'exterior de l'edifici per atraure l'atenció dels fidels que transiten, invitant-los a instruir-se.

La decoració escultòrica té un fi essencialment didàctic: són catecismes i tractats religiosos en pedra que es gravaven en la ment dels homes i dones de l'època. Anava dirigida a la majoria de la població, molt religiosa però majoritàriament analfabeta.

Subordinació a l'espai arquitectònic

Està realitzada per decorar el temple i no com a estatuària exempta. Això obliga que les figures s'adaptin a les proporcions...

Continua llegint "Escultura romànica: característiques i temes principals" »

Anàlisi artística de l'obra La Vicaria de Marià Fortuny

Art i humanitats2,48 KB

La Vicaria

  • Autor: Marià Fortuny
  • Cronologia: 1862-1870
  • Tècnica: Oli sobre tela
  • Mides: 60 x 94 cm
  • Estil: Realista
  • Tema: Costumista
  • Localització: Barcelona

Context i biografia

L'obra se situa a finals del segle XIX, un període marcat a Catalunya per la Revolució Industrial, que va generar una classe burgesa rica, la qual es va convertir en la nova consumidora d'art. Políticament, l'obra s'emmarca en el context del Sexenni Democràtic.

Marià Fortuny va viatjar al Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim. Allà va realitzar diverses pintures de temàtica bèl·lica i va quedar impressionat per la llum i el color, elements que van influenciar decisivament la seva pintura posterior.

Descripció de l'obra

L'escena mostra un grup de persones...

Continua llegint "Anàlisi artística de l'obra La Vicaria de Marià Fortuny" »

Gustave Courbet: Enterrament a Ornans (1849-1850)

Art i humanitats3,49 KB

L'Enterrament a Ornans: Anàlisi de l'Obra Mestra de Courbet

Fitxa Tècnica de l'Obra

  • Títol Original: L'Enterrament a Ornans
  • Autor: Gustave Courbet
  • Cronologia: 1849-1850
  • Material i Suport: Oli sobre tela
  • Dimensions: 3,15 x 6,68 m
  • Estil Artístic: Realisme
  • Tema Principal: Escena costumista, retrat col·lectiu
  • Localització Actual: Musée d'Orsay, París

Context i Trajectòria de Gustave Courbet

Gustave Courbet es va traslladar a París l'any 1839 i es va formar copiant les obres exposades al Museu del Louvre. Contràriament a l'academicisme imperant, l'autor es va manifestar a favor d'un art que reflectís la realitat sense idealitzacions. Després de la Revolució de 1848 i gràcies al canvi en els jurats del Saló de París, se li va permetre presentar...

Continua llegint "Gustave Courbet: Enterrament a Ornans (1849-1850)" »

Art Grec: De la Civilització Cretomicènica a l'Arquitectura

Art i humanitats2,88 KB

Grècia: Art Cretomicènic

Es refereix a les dues civilitzacions del Mediterrani oriental:

  • Minoica (o cretenca): 2600 a.C. - 1400 a.C.
  • Micènica: 1400 a.C. - 1200 a.C.

Art Cretenc

  • El palau és l'edifici principal.
  • Escultura: segueix els models dels palaus d'Orient.
  • Ciutat amb diferents zones independents al voltant d'un pati rectangular.
  • Element arquitectònic més característic: columnes vermelles.
  • Interior: murs decorats amb baixos relleus i pintures al fresc.
  • Ceràmica de Kamares: decoració policroma sobre ceràmica.

Art Micènic

  • Construcció de muralles aixecades amb pedres enormes (ciclòpies), evidència del caràcter guerrer del poble.
  • A l'interior destaca el palau.
  • Megaron: estança de planta rectangular tancada.
  • Domus: columnes i un vestíbul.
  • Importància
...
Continua llegint "Art Grec: De la Civilització Cretomicènica a l'Arquitectura" »