Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

L'Església de la Madeleine: Arquitectura Neoclàssica i Context Històric

Art i humanitats4,71 KB

L'Església de la Madeleine

Cronologia: 1806-1842

Context Històric i Estilístic

L’àmplia cronologia de l’obra la situa entre els ideals neoclàssics i els romàntics, abastant des de l'imperi napoleònic fins al regnat de Lluís Felip I.

L'Època Napoleònica i el Neoclassicisme

A l'època napoleònica, l'art Neoclàssic va adquirir un tret molt més classicista, conegut com l'Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó va ser la més fecunda en construccions classicistes, i es fa evident la intenció d'identificar Napoleó amb els emperadors romans.

El Segle XIX: Crisi i Romanticisme

Posteriorment, al llarg...

Continua llegint "L'Església de la Madeleine: Arquitectura Neoclàssica i Context Històric" »

Ara Pacis Augustae: Història, Art i Significat

Art i humanitats4,38 KB

ARA PACIS AUGUSTAE

gif;base64,R0lGODlhAQACAHcAMSH+GlNvZnR3Y

Fitxa tècnica

  • Nom: Ara Pacis Augustae
  • Autor: Desconegut
  • Cronologia: Segle I aC
  • Tipologia: Religiosa
  • Materials: Marbre
  • Estil: Romà imperial
  • Tema: Commemoratiu
  • Localització: Roma

Context històric

Ens trobem al segle I aC, l'època de l'Imperi Romà sota el mandat de l'emperador Octavi August.

Davant la necessitat de controlar tot el territori, sorgeix l'Imperi, basat en la figura de l'Emperador, que concentra tots els poders (civil, militar i religiós). A causa de l'extensió del territori, Roma es divideix en províncies controlades per governadors.

La Pax Romana (s. I-II dC) és una època d'expansió, prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August, primer emperador romà, promou la pacificació entre Hispània...

Continua llegint "Ara Pacis Augustae: Història, Art i Significat" »

El Retrat dels Arnolfini: Anàlisi de l'Art Flamenc

Art i humanitats2,36 KB

El Retrat dels Arnolfini

2. Autoria

Invenció de la pintura a l'oli. Les bases de la seva pintura van ser el color i els refinaments propis del gòtic internacional, sobretot de la miniatura.

Aquí va portar la tècnica de l'oli a un nivell elevadíssim, gaudint d'una gran habilitat per representar els més petits detalls amb una gran seguretat d'execució i per crear efectes d'una gran vivacitat de color.

A. Context

  • Flandes: Fou un feu de França que a finals del segle XIV queda unit al Ducat de Borgonya.
  • Territori d'alt desenvolupament urbà lligat al comerç (des del segle XIII).
  • A les ciutats de Flandes es va concentrar la producció de teixits de llana. La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de l'Occident europeu
...
Continua llegint "El Retrat dels Arnolfini: Anàlisi de l'Art Flamenc" »

Panteó de Roma i August de Prima Porta: Anàlisi d'Obres Clau

Art i humanitats3,94 KB

El Panteó de Roma: Història i Arquitectura

Ubicació: Camp de Mart (Roma)

Cronologia: 118 / 128 d.C.

Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.

Promotors: Agripa (original), Domicià i Adrià (reconstrucció).

Descripció Arquitectònica del Panteó

L'edifici es compon d'un pòrtic octàstil. Darrere de l’enorme pòrtic, hi ha una gran cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula.

  • La cúpula, de 43 metres de diàmetre, presenta cassetons que es fan més petits a mesura que t'hi apropes, creant un efecte òptic de major alçada.
  • La transició entre el pòrtic (pronaos) i el tambor cilíndric s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior.
  • Les línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de
...
Continua llegint "Panteó de Roma i August de Prima Porta: Anàlisi d'Obres Clau" »

Colosseu de Roma — Amfiteatre Flavi i arquitectura romana

Art i humanitats3,49 KB

Colosseu: amfiteatre Flavi de Roma

FT / Metadades

FT/Títol = Colosseu. Autor = desco. Crono = 72-80 dC. Lloca = Vall del Colosseu, Roma (Itàlia). Material = marbre, pedra, tova. Sistema constructiu = arquitravat i voltat als tres primers pisos.

Context històric i estil

Estil = Romà imperial. Tipus = amfiteatre. Mides = 188 m llarg, 155 m ample, 48 m alçada. Tema = edifici recreatiu. CH / Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC l'expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la guerra civil. L'any 27 aC el Senat li va concedir el títol d'August ("escollit pels déus"). Al llarg dels...

Continua llegint "Colosseu de Roma — Amfiteatre Flavi i arquitectura romana" »

Teatre d'Epidaure: Història, Arquitectura i Anàlisi

Art i humanitats3 KB

Fitxa tècnica del Teatre d'Epidaure

  • Edifici: Teatre d'Epidaure
  • Autor: Policlet el Jove
  • Cronologia: Segle IV aC
  • Tipologia: Teatre
  • Material: Pedra
  • Estil: Grec clàssic
  • Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia)

Context històric

Aquest teatre se situa cronològicament cap al 350 aC, al final del que coneixem com a època clàssica de l'art grec, que comprèn el període entre les Guerres Mèdiques i l'Imperi d'Alexandre el Gran (segles V-III aC). Els grecs, dirigits per Atenes, van vèncer els perses al segle V aC a les Guerres Mèdiques. Aquest fet va ser seguit d'un període de pau, l'època de Pèricles, governant d'Atenes. Sota les seves directrius es va consolidar la democràcia i es va fomentar l'art, la cultura i la filosofia.

A la mort de...

Continua llegint "Teatre d'Epidaure: Història, Arquitectura i Anàlisi" »

Romanticisme i Neoclassicisme: Canvis Artístics i Socials (1820-1850)

Art i humanitats3,29 KB

Romanticisme i Neoclassicisme: La Transició Artística (1820-1850)

Context Històric i Social de la Ruptura

Després del període revolucionari i napoleònic a França, que coincideix amb la fase de predomini del Neoclassicisme, es pot parlar d’una reacció romàntica que sintonitza amb l’oposició burgesa a les restauracions monàrquiques i absolutistes i amb els moviments nacionalistes entre 1820 i 1850 aproximadament. Aquesta divisió es basa en la consideració dels conceptes “clàssic” i “romàntic” com a antagònics i excloents.

L'Ascens de la Burgesia i els Nous Ordres

L’ascens de la burgesia va impulsar la construcció d'un nou ordre. Aquests canvis s’introdueixen a partir de dos processos històrics fonamentals:

  • Les revolucions
...
Continua llegint "Romanticisme i Neoclassicisme: Canvis Artístics i Socials (1820-1850)" »

Anàlisi d'Obres d'Art: Judit i Holofernes, Venus i Atenes

Art i humanitats2,59 KB

Judit i Holofernes

Tema: Representa el moment culminant del llibre de Judit de l’Antic Testament. Segons la història, l’exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Judit, per salvar la ciutat, va fingir la desertació del seu poble per poder entrar al campament i matar el general Holofernes. L'autora canvia l'Abra (la serventa vella) per una Abra jove, per tal de donar més sensació de superioritat, que ajuda la seva mestressa.

Significat: Venjança i alliberació d'Artemísia de l’home que l’havia violat uns mesos abans. Representa el paper de la dona forta de la Bíblia.

Funció: Religiosa, per demostrar el poder del poble d’Israel sobre els seus enemics i el poder de l’Església damunt dels heretges i idòlatres....

Continua llegint "Anàlisi d'Obres d'Art: Judit i Holofernes, Venus i Atenes" »

Anàlisi del Guernica de Picasso: Context i Significat

Art i humanitats3,49 KB

Antecedents i influències de l'obra

Pel que fa a les influències rebudes, si fem referència a l'estructura formal, cal citar:

  • Els frontons del temple de Zeus a Olímpia.
  • Les grans composicions de la pintura barroca.
  • Grans quadres romàntics com La matança de Quios de Delacroix i El rai de la Medusa de Géricault.
  • Una influència directa és La matança dels innocents del pintor barroc Guido Reni.
  • Els gravats que va fer abans el mateix Picasso, com Somni i mentida de Franco o la Minotauromàquia, quant al color i la iconografia.
  • L'obra Les conseqüències de la guerra de Rubens.

Relacions amb obres similars de l'artista

Es poden citar obres posteriors de Picasso amb una temàtica similar, com L'ossari (1945) i La matança de Corea (1951).

Diferències

...
Continua llegint "Anàlisi del Guernica de Picasso: Context i Significat" »

Anàlisi de 'La Mare de Déu dels Consellers' de Lluís Dalmau

Art i humanitats2,6 KB

Fitxa tècnica

  • Obra: La Mare de Déu dels Consellers
  • Autor: Lluís Dalmau
  • Cronologia: Segle XV (1443-1445)
  • Estil: Gòtic internacional (influència flamenca)
  • Tècnica: Oli i tremp
  • Suport: Fusta
  • Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

Anàlisi formal

Estructura i composició

L'obra presenta una estructura harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l'arquitectura del fons i en els personatges, que es combinen amb les línies diagonals que convergeixen al centre, on la Verge i el Nen formen un gran triangle.

La composició és tancada, simètrica i triangular, articulada al voltant de la figura central. Els grups de personatges a cada banda són gairebé idèntics, reforçant l'equilibri.

Quant a la distribució...

Continua llegint "Anàlisi de 'La Mare de Déu dels Consellers' de Lluís Dalmau" »