Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Casa Kaufmann (Casa de la Cascada) - Frank Lloyd Wright

Descripció Formal:

La Casa Kaufmann (Casa de la Cascada) és una obra mestra de l'arquitectura orgànica amb tres plantes. Es caracteritza per la seva composició geomètrica de plans verticals de pedra i plans horitzontals de formigó que s'integren amb l'entorn natural, incloent una cascada. L'estructura promou una interacció fluida entre l'interior i l'exterior mitjançant l'ús extensiu de vidre i terrasses en voladís.

Entorn i Integració Urbanística:

L'edifici s'integra completament amb el seu entorn, envoltat d'arbres, roques i cascades. La casa s'articula a través de diferents nivells que funcionen com a sostre i terrassa, reflectint l'escenari natural on s'ubica.

Funció, Contingut

Els orígens de Roma

A la darreria del segle VIII a.C., la península Itàlica estava habitada per diferents pobles. Els sabins i els llatins van fundar l'any 753 a.C. un poblat, Roma, que amb el temps es va convertir en la capital d'un dels imperis més poderosos. Algunes fonts atribueixen la creació de Roma als germans Ròmul i Rem.

Els tres períodes de la història de Roma

La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): Etapa fosca governada pels reis.
• República (509-31 a.C.): Els romans van dur a terme la conquesta i la colonització d'altres territoris. Van derrotar els exèrcits cartaginesos en les Guerres Púniques.
• Imperi (31 a.C. - 476 d.C.): Atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran,

Context Històric i la Torre Eiffel

• 1889: Es celebrà el centenari de la Revolució Francesa (1789).
• Context polític: Desenvolupat durant la Tercera República.
• Context econòmic: En plena Revolució Industrial.
• Enginyeria: Destaca l'enginyeria del ferrocarril.
• Exposicions Universals: Van servir per impulsar l'arquitectura.

Le Déjeuner sur l'herbe i el Context de París

• Cronologia: Segona meitat del segle XIX a París.
• Revolucions i política: Revolució de 1848, Segon Imperi, la Comuna i la Tercera República.
• Canvis urbanístics: Creació dels boulevards, exposicions universals, la Torre Eiffel i l'especulació urbanística.
• Context internacional: Unificació d'Alemanya i Itàlia, i la Guerra de Secessió nord-americana.
• Moviments socials: Primera

Pavelló Alemany de Barcelona (Mies van der Rohe)

Descripció Formal

S'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla. Aquesta escala també permet l'accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma.

Darrere d'aquest estany artificial, hi ha la zona de serveis (despatxos i lavabo), integrats amb un mur de travertí, que s'uneix a la coberta de la construcció principal.

Aquesta coberta, totalment plana i horitzontal, s'estén en voladís respecte de l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó contrari (petit pati rectangular tancat).

• Pati: Escultura femenina de bronze de Georg Kolbe.
• Superfície mural vidrada:

Anàlisi d'Obres Mestres del Modernisme Català

Palau de la Música Catalana

Fitxa Tècnica

• Autor: Lluís Domènech i Montaner (posteriorment intervingué Oscar Tusquets).
• Cronologia: 1905-1908.
• Localització: Barcelona.
• Estil: Modernisme.
• Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maons.
• Sistema Constructiu: Amb materials industrials.

Context Històric

La nova societat industrial, burgesa i liberal que s’està configurant a Europa al llarg del segle XIX té a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya. Som al moment de la Renaixença, un moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. També és el moment en què Barcelona creix impulsada per la indústria i el comerç,...

Arc cecs: sinònim de bandes llombardes. Agus Dei: anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. Arcades: donen accés a les naus laterals. Agulla: es situava en el cimbori. La seva alçada era una metàfora a l’apropament de Déu. Absidioles: petites capelles laterals de l’absis d’una església. Arcuacions: comuniquen la nau central amb les laterals. Absis: part d'una església que s'obre al fons de la nau central, habitualment de planta poligonal o semicircular i coberta generalment amb una volta de quadrant d'esfera, a l'interior de la qual hi sol haver el presbiteri. Arc conopial: arc format per quatre quarts de circumferència, dos de còncaus a l'arrencada i dos de convexos que es tallen a la clau. Apotropaic:

Arquitectura de la Grècia clàssica

• Edifici: Partenó
  • Autors: Ictinos i Cal·lícrates
  • Cronologia: 447-438 a.C.
  • Tipologia: Temple
  • Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
  • Estil: Clàssic grec
  • Localització: Acròpoli d'Atenes
• Edifici: Erectèon
  • Autor: Mnèsicles
  • Cronologia: 421-405 a.C.
  • Tipologia: Temple
  • Materials: Marbre del Pentèlic
  • Estil: Clàssic grec
  • Localització: Acròpoli d'Atenes
• Edifici: Atena Niké
  • Autor: Cal·lícrates
  • Cronologia: 421 a.C.
  • Tipologia: Temple
  • Materials: Marbre del Pentèlic
  • Estil: Grec clàssic
  • Localització: Acròpoli d'Atenes
• Edifici: Teatre d'Epidaure
  • Autor: Policlet el Jove
  • Cronologia: 350 a.C.
  • Tipologia: Teatre
  • Materials: Pedra
  • Estil: Grec clàssic
  • Localització: Epidaure, al Peloponès

Escultura i relleus de l'antiguitat

• Títol: Altar de

Anàlisi d'Obres d'Art Modernes i Contemporànies

• Guernica (1937): Museu d'Art Reina Sofia, Madrid. Oli sobre tela (3,51x7,82 m). Estils: cubista, surrealista, expressionista.
• Composició IV (1911): Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf. Oli sobre tela (1,59x2,50 m). Obra abstracta.
• Persistència (1931): MOMA, Museu d'Art Modern, NY. Oli sobre tela (24x33 cm). Estil: surrealisme.
• El Marxisme (1954): Museu Frida Kahlo, Ciutat de Mèxic. Oli sobre tela (76x61 cm). Estil: surrealista.
• Número 1 (1948): Museum of Contemporary Art, Los Angeles. Oli sobre tela, tècnica *dripping* (1,60x2,59 m). Estil: expressionista.
• Sopa (1965): Col·leccions i museus diversos. Acrílic i serigrafia sobre tela (92x61 cm). Estil: Pop Art.
• Creu i R (1975): MACBA,

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

• Elements de suport: Estructura metàl·lica dissenyada amb programari d'enginyeria aeronàutica militar i murs de pedra calcària.
• Elements suportats: Cobertes de titani de mig mil·límetre de gruix i parets de vidre.

Espai exterior

L'edifici consta de dos mòduls connectats: un de pedra calcària, amb una forma més tradicional, i un altre de titani, irregular i ple de corbes. Ambdós estan units per murs i una cortina de vidre que aporta gran lluminositat.

Des d'una vista zenital, té forma de flor metàl·lica, mentre que des del perfil recorda un vaixell o un peix. Està totalment integrat a la ria, on es reflecteix constantment.

Espai interior

L'interior s'organitza en tres pisos a partir d'un vestíbul...

La Madeleine (1806–1842) — dades essencials

Madeleine (1806–1842), autor: Pierre Vignon (1763–1828), continuada per J. Huvé l’any 1829. Estil: neoclàssic en el període napoleònic, d'estil imperial. Material: pedra amb aparell isòdom. Tipologia: església. Localització: París, plaça de la Madeleine, davant la Rue Royale.

Context històric i cultural

Cal situar-la en l’època napoleònica, un moment en què Napoleó s’enfrontà a l’absolutisme imperant a Europa i expandí els valors de la Revolució Francesa. Durant aquesta etapa el neoclassicisme va tenir una gran difusió, adquirint característiques pròpies. Es construïren temples clàssics, escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports i places. L’època de Napoleó...