Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

La Vicaria

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Títol: La Vicaria
• Autor: Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874)
• Cronologia: 1867 – 1870
• Localització: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
• Estil: Realista

Temàtica i Atributs

Escena costumista o de gènere, amb clares fonts literàries costumistes.

Descripció i Anàlisi Tècnica

Elements de Suport i Tècnics

• Elements de suport: [No especificat]
• Elements tècnics: Oli sobre fusta

Elements Formals i Compositius

• Forma: Oberta o pictòrica.
• Composició:
  1. Composició tancada
  2. Composició unitària
  3. Composició superficial
• Perspectiva: Perspectiva geomètrica i aèria.
• Línia de l’horitzó: Alta.
• Asimetria: Els personatges estan disposats de manera asimètrica.
• Geometria: Ordenació de les figures en quadrats; predomini

AL·LEGORIA A LA PINTURA: Anàlisi de l'Obra

Dades Bàsiques i Context

Identificació

• Títol: *L'Alegoria de la Pintura* (o *El Art de la Pintura*).
• Ubicació Actual: Museu d'Història de l'Art de Viena (Kunsthistorisches Museum).

Material i Dimensions

• Tècnica: Oli sobre tela.
• Mides: Aproximadament 1,2 m x 1 m.

Autor: Johannes Vermeer (1632 – 1675)

Vermeer, originari de Delft, es va convertir al catolicisme. Va experimentar dificultats econòmiques a Holanda, la qual cosa va dificultar la venda de les seves obres a preus elevats. La seva obra va ser oblidada fins a finals del segle XIX, quan els pintors van començar a interessar-se profundament per com la llum afecta el color.

Descripció Formal i Iconografia

Iconografia

L'escena mostra una habitació...

Fitxa tècnica: Sarcòfag dels Esposos

• Títol: Sarcòfag dels Esposos
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 520 aC
• Estil: Etrusc
• Tipologia: Grup exempt
• Materials: Terracota policromada
• Mides: 2,20 x 1,41 m
• Tema: Funerari
• Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)

Context històric

La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC. Probablement d'origen oriental, aquest poble aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal com succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc...

El Dorífor de Policlet: Anàlisi i Significat

Característiques Formals i Tècniques

L’autor del Dorífor és Policlet el Vell. Es tracta d'un atleta jove, nu, amb els músculs, tendons i pell molt ben marcats.

Tècnica i Material

• La tècnica original era la fosa perduda, per la qual cosa l'obra original era de bronze.
• Les còpies que conservem són de marbre, realitzades mitjançant la tècnica de la talla.

Forma i Tipologia

• L'obra és exempta (pot ser contemplada des de tots els punts de vista) i realitzada d'un sol bloc.
• La tipologia del Dorífor és dempeus.
• Les dimensions de l’escultura superen l’escala humana (2,12 metres).

L'Aportació de Policlet: El Cànon de Proporció

L’aportació fonamental de Policlet a l’escultura és l’establiment...

L'Erectèon: Arquitectura i Planta Irregular

L'Erectèon és una reconstrucció d'una planta irregular, condicionada pel terreny i per les necessitats rituals. Els dos primers pòrtics consten d'un de principal amb quatre columnes altes i esveltes i capitells molt treballats. A l'altre lateral hi ha sis columnes jòniques. El pòrtic de la banda sud presenta la Tribuna de les Cariàtides, on es troba la tomba d'Erecteu.

Elements Sostinguts i Entaulament

Pel que fa als elements sostinguts, tenim l'entaulament clàssic format per l'arquitrau, d'ordre jònic. D'entrada, es veu que els elements sostinguts són els mateixos que a tot arreu:

• Arquitrau: format per tres franges paral·leles anomenades platabandes.
• Fris: continu, decorat amb relleus i pintures.

El Quattrocento

Arquitectura

1. Recerca de l'harmonia i la proporció
2. Espai racional i unitari
3. Utilització d'elements grecollatins (arc de mig punt, columnes d'ordres clàssics, frontons triangulars)
4. L'edifici civil augmenta la seva importància (no religiosa)
5. Tornada a la planta central, basilical i de creu llatina
6. Voltes de canó

Destacats: Alberti i Brunelleschi. Trencament amb la tradició medieval en adoptar els mètodes clàssics. Estil geomètric i simètric en què cal destacar la perspectiva lineal. Utilitzen la bicromia gris i blanc. Senzillesa i austeritat, amb escassa decoració.

Escultura

1. S'independitza de l'arquitectura (escultura exempta); serà art major i s'utilitzaran materials nobles, com el marbre i el bronze
2. Recerca de la bellesa i

1. Documentació general

Nom de l'obra, autor i cronologia.

• Tècnica: fresc, oli, tremp, aquarel·la.
• Suport: superfície sobre la qual s'ha plasmat l'obra (mur, fusta, paper, tela).
• Mides: dimensions de l'obra (alçada i amplada).
• Ubicació: original i actual.
• Tema: figurativa o no figurativa. Gènere: retrat, paisatge, marina, natura morta, mitològic, religiós, històric...
• Primera aproximació: descripció de les figures i elements que hi apareixen.

2. Anàlisi formal

• Composició: simètrica o asimètrica; oberta (captació d'una part de la realitat) o tancada (tots els elements s'adrecen al centre del quadre).
• Ritme: les línies compositives determinen l'equilibri intern de l'obra: estatisme (horitzontals/verticals) o dinamisme (corbes, diagonals,

Anàlisi de Personatges i el seu Simbolisme

Descripció Detallada dels Personatges

Oleguer

• Era altot i ossut, magre i cappetit (calvo).
• De cabells negres, arranjats, i nines dels ulls negres.
• Tenia barba, celles gruixudes, nas llarguet i cantellut.
• La seva boca estava tirada endavant amb llavis prims i cenyits a l'os.
• Tenia el cap pelat com una rata.
• Temperament: Nerviós. Alguns deien que era com una mosca morta; altres, que tenia un parlar nyau-nyau.
• Estil de vida: Mesquí, puntual, miserable i misteriós. Era traginer.
• Vestimenta: A l'estiu vestia de blauet i a l'hivern de pana, sempre amb el mateix mocador de seda virolat o amb la barretina, ja més suada que la de cap pobre.

En aquesta obra, Oleguer sembla simbolitzar l'avarícia personificada, una...

Pavelló Alemany: Ludwig Mies van der Rohe (1929)

Tipologia: pavelló d'exposició. Materials: marbres de colors, vidre i acer. Estil: funcionalista. Localització: Montjuïc.

Biografia de l'autor

Arquitecte i dissenyador, Mies van der Rohe es va adherir al moviment expressionista, va dissenyar els seus primers gratacels i va establir les bases de l'arquitectura moderna. Establert després a Chicago, Van der Rohe va compaginar la seva funció docent amb la construcció de gratacels importants a Chicago i a Nova York.

Descripció formal

El pavelló s'aixeca sobre un podi al qual s'accedeix per una escala que també permet l'accés a una piscina rectangular que hi ha a la part esquerra de la plataforma. Darrere de la piscina, hi ha la zona de serveis...

Efecte Estètic i Ornamentació

L'efecte estètic es realça amb una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala. Un altre aspecte destacable pel que fa a l'ornamentació són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals, entre les quals sobresurt la dinàmica representació de les Valquíries, que evoquen un dels temes de la tetralogia de Richard Wagner.

Entorn i Integració Urbanística

Ubicació Estratègica

Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona (BCN), la seva edificació en un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l'Orfeó de construir la seu de l'entitat a prop d'on vivien la majoria dels cantaires i dels associats.

Funció, Contingut i Significat

Seu