Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Anàlisi d'Arquitectura

1. Catalogació (Fitxa tècnica)

• Nom
• Autor
• Cronologia
• Localització
• Estil
• Materials utilitzats
• Dimensions
• Tipus d'edifici
• Estat actual i modificacions

2. Anàlisi formal

• Planta

  • Tipus
  • Parts

• Alçat

  • Elements de suport
  • Elements sustentats i de cobriment
• Façana: organització horitzontal i vertical.
• Elements decoratius
• Relació amb l'entorn

• Estil

  • Estil de l'obra: característiques bàsiques de l'estil presents a l'obra.
  • Estil de l'autor: influències d'altres artistes.

3. Iconografia

• Descripció dels elements presents.

4. Significat i Context

• Elements simbòlics en la distribució de l'espai.
• Significació de l'edifici en relació amb:
  • La persona que encarrega l'obra (promotor o mecenes).
  • El context històric.
  • La biografia de l'artista.
  • El paper de l'artista

Anàlisi formal i tècnica

L'enterrament d'Ornans és un llenç de grans dimensions en format apaïsat que mostra un senzill enterrament al poble natal del pintor. El quadre presenta una composició a manera de fris, bastant estàtica i gairebé sense acció. Es tracta d'un retrat col·lectiu, de mida natural, d'alguns dels habitants d'Ornans.

Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització. La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment, sense cap mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu, que trenca la uniformitat del paisatge del fons. El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric:

• A l'esquerra: apareixen la majoria de les autoritats civils

F107. Església de la Madeleine

Fitxa Tècnica

• Edifici: Església de la Madeleine
• Autor: Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
• Cronologia: 1806-1842
• Tipologia: Església
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic
• Localització: París (França)

Biografia de l'Autor

L’actual Església de la Madeleine va ser construïda per Pierre Alexandre Vignon, un dels principals arquitectes neoclàssics de França.

L’any 1806, Napoleó li va encarregar la realització d’un temple laic dedicat a la Glòria dels soldats del Primer Imperi, que posteriorment esdevindria l’embrió de l’Església de la Madeleine, el seu gran projecte.

Descripció Formal

L’església s’eleva, a la manera d’un temple clàssic, sobre un podi al qual s’accedeix per una àmplia...

La lletra de canvi i l'origen de la banca moderna

HO SABIES? La lletra de canvi era un document que facilitava els pagaments en les transaccions comercials. Un comerciant lliurava una quantitat de diners a un banquer que tenia delegacions en altres països i aquest li expedia una lletra de canvi que li garantia els diners.

D'aquesta manera, el comerciant podia fer els pagaments en qualsevol altre lloc sense haver de transportar els diners, que en aquell temps només existien en forma de moneda. Els prestadors deixaven capital als comerciants perquè pogueren emprendre les expedicions, que sovint requerien inversions considerables.

Després del viatge, el comerciant, gràcies als guanys obtinguts, tornava el capital més el benefici que havia acordat...

Enterrament a Ornans — Gustave Courbet

Títol: Enterrament a Ornans
Autor: Gustave Courbet (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877)
Cronologia: 1849-1850
Estil: Realisme
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 3,15 x 6,68 m
Localització actual: Musée d'Orsay (París)

Descripció i estil

És la figura més representativa del realisme, que representava la realitat; és un tema-escena de la vida quotidiana on s'observa que els presents a l'enterrament esperen enterrar el difunt. Aquesta temàtica trenca amb l'habitual de l'època i li va valer moltes crítiques.

Elements formals: llum i color

• Equilibri entre llum i dibuix: hi ha un equilibri entre la representació gràfica i la il·luminació.
• Detallisme: atenció al detall en els retrats i en les

Dades de l'obra

• Títol: Mare de Déu dels Consellers
• Pintor: Lluís Dalmau
• Cronologia: 1443–1445. Encàrrec del Consell de Cent
• Estil: gòtic internacional
• Tècnica: oli i tremp
• Suport: fusta
• Localització original: retaule de la capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona
• Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona
• Dimensions: 3,11 m × 3,11 m en arc apuntat
• Gènere: grup religiós

Context històric-artístic

Comtats catalans.

Els frontals d'altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició es deu a la voluntat d'aprofitar com a suport d'imatges la peça de fusta situada davant de l'altar. En un inici estaven decorats amb tapissos o riques teles, però...

Escultura Grega: Evolució i Estils

1. Etapa Preclàssica (S. VI a.C.)

Destaca l'estil sever. L'obra model és l'Auriga de Delfos, feta de bronze, que representa un atleta conduint un carro de cavalls.

• Característiques: Recerca del moviment, musculatura més arrodonida, però mantenint la geometria del rostre i el cabell.

2. Període Arcaic (S. VIII-V a.C.)

Escultures hieràtiques amb visió frontal i influència oriental.

• Trets distintius: Ulls ametllats, somriure estereotipat, cames en posició de marxa, musculatura plana i cabells geometritzats (serrell amb rinxols).
• Tipologies:
  • Kouros: Representacions d'homes joves.
  • Kores: Dones vestides amb túnica de colors vius i joies.
  • Moscòfors: Portador d'ofrenes (vedella).
• Materials: Fusta (xoanes), pedra

Arquitectes del Palau de Versalles

• Le Vau: Arquitecte francès, el més destacat del segle XVII perquè va ser nomenat arquitecte i conseller de Lluís XIV el 1655.
• Hardouin-Mansart: Va ser l’arquitecte preferit de Lluís XIV, el qual li va encarregar l’ampliació d’aquesta obra. Mansart va introduir un estil més classicista.
• Le Nôtre: Ell es va encarregar de dissenyar els jardins del Palau de Versalles i va ser el dissenyador de nombrosos jardins a la francesa.

Anàlisi estructural i formal

Planta i distribució interior

L'edifici presenta una planta en forma de U amb dues ales perpendiculars. Pel que fa a l'interior, les habitacions reials es troben situades en el cos principal de l’edifici, mentre que l’ala esquerra es reserva per...

El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Estructura

Els teatres grecs aprofitaven el pendent natural dels turons per construir-hi les graderies. Els romans, en canvi, s'aguanten sobre un sistema de voltes i arcs.

Elements de suport

• Pòrtic: Hi havia un petit pòrtic d'ordre jònic a l'edifici de l'escena.
• Murs de contenció: Per les seves dimensions, es van haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny.

Elements suportats i il·luminació

• Coberta: No hi ha coberta.
• Il·luminació: El fet de no tenir coberta fa que la construcció quedi perfectament il·luminada per la llum del dia.

Elements decoratius

L'únic element decoratiu era l'edifici de l'escena i el prosceni, on es col·locava un teló que servia per canviar de decorat. Aquest teló...

Relacions de l'obra i l'autor

El Dorífor presenta moltes semblances amb el Diadumen, que és posterior. En aquesta darrera obra, l'autor inclina més el cap i la musculatura és menys rígida. El Diadumen té una actitud més lliure i els peus més separats, aportant més naturalitat i realisme. Policlet és l'únic autor no atenenc del període clàssic que no va quedar relegat a un segon pla per la brillantor de l'Atenes de Pèricles.

Relacions amb altres obres de l'època

Des del punt de vista formal i de contingut, l'obra guarda moltes semblances amb els Guerrers de Riace i el Discòbol.

Característiques generals de l'art grec

• Cos humà: Motiu principal de representació.
• Ideal de bellesa: Basat en la proporció i l'equilibri.
• Naturalisme: Es