Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Palau i Jardins de Versalles: Un Exemple d'Arquitectura Barroca

Art i humanitats2,92 KB

OPalau i Jardins de Versalles

·Documentació General

  • Nom: Palau i Jardins de Versalles
  • Arquitectes: Louis Le Vau i Jules Hardouin Mansart
  • Localització: Versalles, París
  • Cronologia: s. XVIII
  • Materials: fusta, maons, pedra blanca, pissarra, marbres, bronze, vidre, tela, guix, estuc, plata, etc.
  • Elements de suport: murs amb carreus i maons revestits, columnes, pilars i pilastres clàssiques
  • Elements sostinguts: arcs de mig punt, voltes variades, cúpula, entaulaments i teulades

·Anàlisi formal

  • Espai interior: planta amb pati central en forma de U on es troba la façana i cambres principals. Construcció oberta. Eix longitudinal format per dues grans ales que formen angles rectes al pati reial. Decoració de l’interior dins l’estil rococó.
  • Espai
...
Continua llegint "Palau i Jardins de Versalles: Un Exemple d'Arquitectura Barroca" »

Vocabulari d'Arquitectura i Art Medieval: Gòtic i Romànic

Art i humanitats2,57 KB

Vocabulari d'Arquitectura i Art Medieval

Conceptes Artístics i Decoratius

  • Horror vacui: S'utilitza en la història de l'art, especialment en la crítica de la pintura, per descriure el farciment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge.
  • Maiestas domini: Utilitzada tant en pintura com en escultura i mosaic, representa la figura de Crist en actitud triumphant i consta d'unes característiques particulars.
  • Rosassa: Element ornamental, present majoritàriament a les catedrals durant el període gòtic. Transmet, mitjançant la llum i el color, el contacte amb l'espiritualitat.

Elements Estructurals i Arquitectònics

  • Gablet: Element en forma de frontó triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada
...
Continua llegint "Vocabulari d'Arquitectura i Art Medieval: Gòtic i Romànic" »

L'Escola d'Atenes: Anàlisi de la Pintura Renaixentista

Art i humanitats2,34 KB

Títol: L'Escola d'Atenes
Autor: Rafael
Datació: 1510 – 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localització original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vaticà, a Roma

Es tracta d'una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits. Destaca molt el centre, on més lluny hi ha menys intensitat. En quant al color que caracteritza la pintura, és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d'un quadre dibuixístic on destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l'escena és bastant natural, s'apropa a la realitat, amb diverses entrades; el primer terme és més lluminós...

Continua llegint "L'Escola d'Atenes: Anàlisi de la Pintura Renaixentista" »

Santa Sofia de Constantinoble i Sant Climent de Taüll: Anàlisi i Context

Art i humanitats2,66 KB

Santa Sofia de Constantinoble

Autor: Antemi de Tral·les

Cronologia: 532-537

Tipologia: església

Materials: maó, marbre (interior amb mosaics)

Localització: Istambul (Turquia)

Estil: arquitectura Bizantina

Context històric: Després de la caiguda dels romans (476), Constantinoble esdevé una ciutat poderosa. Es torna capital cultural i model artístic sota el regnat de Justinià. Es convertirà en una metròpoli poderosa política, militar, religiosa i socialment.

Autors: Justinià demana a Antemi de Tral·les, conegut geòmetre. Va ser l'únic edifici que va construir. També va col·laborar Isidre de Milet.

Anàlisi formal

Elements de suport: gran cúpula central aguantada gràcies a 4 contraforts massissos. A l'interior, grans murs on descansa...

Continua llegint "Santa Sofia de Constantinoble i Sant Climent de Taüll: Anàlisi i Context" »

Sant Climent de Taüll: Història i Iconografia del Fresc

Art i humanitats2,71 KB

Context històric

Es creu que l’anònim Mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d’Itàlia i que, en arribar a Catalunya, van ser contractats per realitzar aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-oest del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre.

Aquest conjunt mural va ser adquirit per la Junta de Museus de la Ciutat de Barcelona, que, entre 1919 i 1923, el va arrancar de l’emplaçament original mitjançant un delicat procés d’extracció per preservar aquest important patrimoni cultural de Catalunya.

L’extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica...

Continua llegint "Sant Climent de Taüll: Història i Iconografia del Fresc" »

Característiques de l'Art Romànic i la seva Influència

Art i humanitats3,27 KB

Arquitectura Romànica

L'estil fonamentalment religiós de l'art romànic fa que catedrals, esglésies i monestirs siguin les edificacions més representatives del període.

Catedrals i Esglésies

  • Orientades d'est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entri per l'absis.
  • Recuperació del transsepte, un espai aparegut en les primeres esglésies paleocristianes.
  • Estructura cruciforme amb braços iguals (planta de creu grega) o desiguals (de creu llatina).
  • Creuer cobert pel cimbori.
  • Elements: Presbiteri, deambulatori, absidioles, nàrtex, voltes de canó, arcs faixons, volta d'arestes, arcuacions, tribunes.
  • Itàlia: condicionat per l'antiguitat clàssica i la cultura bizantina, estil singular i diferent.
  • Península Ibèrica: àmbits diferents.
...
Continua llegint "Característiques de l'Art Romànic i la seva Influència" »

L'escultura neoclàssica d'Eros i Psique de Canova

Art i humanitats2,56 KB

Eros i Psique d'Antonio Canova

Cronologia: Finals del segle XVIII.

Context històric

  • Revolució Francesa (1789).
  • Execució a la guillotina de Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta (1793).
  • Rebuig de l’absolutisme monàrquic.
  • A Espanya, regnat de Carles IV.
  • Il·lustració.
  • Trencament amb les formes carregades del Barroc.

Estil: Neoclassicisme.

Característiques formals

  • Escultura exempta d’embalum rodó.
  • Manca de policromia: s’afirmava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
  • Composició dinàmica amb la utilització de diagonals per influència encara del Barroc.
  • Voluntat de moviment amb postures contraposades.
  • Compositivament, el petó queda encerclat pels braços de Psique.
  • Trencament de la fredor i l’estatisme
...
Continua llegint "L'escultura neoclàssica d'Eros i Psique de Canova" »

El Partenó d'Atenes: Arquitectura, Història i Curiositats

Art i humanitats2,75 KB

Fitxa Tècnica del Partenó

  • Títol: Partenó
  • Autor: Ictinos i Cal·lícrates
  • Cronologia: entre el 447 i el 438 aC
  • Tipus: temple
  • Material: marbre del Pentèlic i fusta
  • Estil: grec clàssic (dòric i jònic)
  • Localització: Acròpoli d’Atenes

Descripció Formal

El Partenó es troba al complex urbanístic religiós d’Atenes i està situat al punt més alt d’un turó.

S’alça damunt una base de tres graons (estereòbat) que culmina en un últim graó o plataforma (estilòbat), sobre el qual s’aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal i setze a les laterals.

L’entaulament representa les tres seccions horitzontals superposades que caracteritzen l’arquitectura grega: l’arquitrau, que és llis i sense ornamentació;...

Continua llegint "El Partenó d'Atenes: Arquitectura, Història i Curiositats" »

Modernisme: trencadís, cartells, arcs i escultura

Art i humanitats2,67 KB

Trencadís i mosaic

Trencadís: és un tipus de mosaic que es realitza amb fragments irregulars de ceràmica units amb argamassa, una tècnica arquitectònica utilitzada durant el modernisme per Gaudí. Mosaic: una obra elaborada amb tessel·les, petits fragments de pedra, ceràmica o vidre de diferents formes i colors que s'apliquen sobre qualsevol superfície per formar composicions geomètriques o figuratives.

Cartellisme i art gràfic modernista

Cartell: el modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts gràfiques, tant a la il·lustració de llibres i revistes com al cartellisme. Els representants de l'Art Nouveau van introduir un estil pictòric alternatiu al de Toulouse-Lautrec, creant cartells d'imatges exòtiques i estilitzades...

Continua llegint "Modernisme: trencadís, cartells, arcs i escultura" »

L'obra de Miró: El Discòbol i l'Ideal de Bellesa Grega

Art i humanitats3 KB

El Discòbol de Miró

Context històric i fitxa tècnica

  • Títol: Discòbol
  • Autor: Miró (490-430 a.C.).
  • Miró, l’artista del moviment per excel·lència, va ser l’escultor grec de l’obra Discòbol.
  • Estil: Grec clàssic.
  • Tècnica: Fosa (còpia: talla).
  • Material: Bronze (còpia: marbre).
  • Formes: Escultura exempta.
  • Tipologia: Dempeus.
  • Dimensions: A mida real.
  • Tema: Representació d’un atleta en el mateix moment en què llançarà el disc. Aquesta escultura dóna importància als Jocs Olímpics i també a l’aspecte físic.

Situem la creació d’aquestes obres a principis de l’època clàssica, que es va caracteritzar per ser una etapa de pau, democràcia, extensió del terreny de les polis gregues i per l’encapçalament per part d’Atenes de...

Continua llegint "L'obra de Miró: El Discòbol i l'Ideal de Bellesa Grega" »